Un total de 13 pages ont été trouvées avec le mot clé Partager et construire collectivement des ressources. logo rss
ComProduirUnDocumentEntreCentenarsDePers
le 11.02.2014 à 14:08:37
de 193.50.71.234
bf_imagevignette_bf_imageecrire_FonnaTacha_Flickr_CCbySA.jpg

Com produir un document entre centenars de persones (1ª part)

Autor de la fitxa : Jean-Michel Cornu
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

Com passar de la tertúlia de bar a la intel·ligència col·lectiva?

La paràbola dels cecs i de l'elefant 1

Sis homes de l'Índia, molt desitjosos de perfeccionar els seus coneixements, anaren a veure un elefant (encara que tots sis fossin cecs) per tal que cadascun, observant-lo, pogués satisfer la seva curiositat. El primer s'atansà a l'elefant i, en ensopegar, xocà contra el seu llom ample i robust. Immediatament exclamà: "Déu meu! Però si l'elefant s'assembla molt a un mur!". El segon, palpant un ullal, cridà: "Ei! què és aquest objecte tan arrodonit, tan llis i punxegut? No hi ha cap dubte que aquest elefant extraordinari s'assembla moltíssim a una llança!". El tercer avançà cap a l'elefant i, en agafar inadvertidament la trompa que s'agitava, afirmà sense dubtar: "Ara veig que l'elefant s'assembla molt a una serp!". El quart, amb la seva mà febril, es va posar a palpar el genoll. "És evident, va dir, que aquest animal fabulós s'assembla a un arbre!". El cinquè tocà per casualitat l'orella i digué: "Fins i tot el més cec dels homes podria dir a què s'assembla més l'elefant; ningú m'ho podria negar, aquest magnífic elefant s'assembla a un ventall!". El sisè, que tot just havia començat a palpar l'animal, es trobà amb la cua que es balancejava entre les mans. "Veig, va dir, que l'elefant s'assembla molt a una corda!". Així aquests homes de l'Índia discutiren llargament, cadascú fent valer la seva opinió amb força i fermesa. Encara que cadascun d'ells tingués una part de raó, tots anaven errats.

De la tertúlia de bar 2 ...

Normalment, considerem que si una idea és certa, llavors la idea contrària és falsa. És allò que s'anomena principi de no-contradicció, que és a la base de la nostra lògica tal com la va definir Aristòtil. Tanmateix Eubúlides de Milet, que n'era un adversari, va demostrar, gràcies a la paradoxa del mentider 3 que això no necessàriament era cert: "Un home deia que estava mentint. Allò que l'home deia era fals o cert?". Aquesta frase no pot ser certa… ni falsa! Al mateix temps, talment com a la paràbola de l'elefant, hi ha afirmacions que poden semblar contradictòries però que són totes dues certes 4 . En aquest cas es parla d'antinòmia. En tenim un cas molt evident quan procurem retenir diversos punts de vista sobre un tema.
Armats amb el principi de no-contradicció, nosaltres passem molt de temps no pas buscant el que és veritat o mentida, sinó justificant el que hem dit prèviament ... i per tant mantenint que els altres, en proposar arguments diferents, van errats. De manera que cadascú dedica una grandíssima part del temps de discussió a repetir la seva afirmació per assegurar-se que es tingui ben en compte i per justificar-la. Molt sovint el fons del debat ja no es centra en buscar allò que és cert, si no en procurar no ser desmentits i, si és possible, també en obtenir el reconeixement dels altres per haver dit quelcom que es consideri cert.

...A la intel·ligència col·lectiva

Per sortir de "la tertúlia de bar", en una primera fase cal cercar no pas allò que és cert, sinó els diversos punts de vista sobre un tema. Com més gran serà el nombre de persones que proposaran un punt de vista, més possibilitats hi haurà d'assolir una visió més completa. En aquest estadi, el debat pot conformar-se amb visions aproximatives, fins i tot aparentment falses, ja que l'objectiu consisteix en recollir el màxim nombre possible de punts de vista diferents i estimular-ne de nous per completar els ja recollits.
Però també hem de tenir en compte les nostres limitacions cognitives. De fet, només podem retenir els tres últims elements d'una discussió 5. Quan prenem distància respecte a un discurs, podem aconseguir una visió de conjunt de les diverses afirmacions o arguments, però també en aquest cas estem limitats i només podem retenir entre 5 i 9 idees 6. Per poder abordar un tema amb la intel·ligència col·lectiva, hem de disposar d'un mètode que permeti treballar amb un gran nombre de persones, cartografiar el conjunt de les idees proposades i, en un primer moment, no voler seleccionar algunes idees i eliminar-ne unes altres.

Els tres principis per construir idees entre molts

Per aconseguir superar les dificultats de la discussió col·lectiva, cal tenir en compte tres principis de la intel·ligència col·lectiva que són força contra-intuïtius però que serveixen de base per la construcció d'un mètode que permeti produir idees i continguts amb centenars de persones.

La mida dels grups i el rol dels membres 7

Des del moment en què un grup supera la dotzena de membres, cada persona pren una postura proactiva, reactiva, d'observador o inactiva i pot modificar-la en funció de determinats criteris. De manera força contra-intuïtiva s'observa que el percentatge d'actius resta remarcablement constant (principi del 90-9-1): els proactius sempre són entre un i uns quants per cent i els reactius entre deu i algunes desenes per cent.
Se'n poden deduir diversos tipus de grups diferenciats pel nombre dels seus membres:
Els grups petits fins a una dotzena de persones poden gestionar-se de manera impositiva (tot esperant una acció de cadascun dels diversos membres);
Els grups intermedis entre una dotzena i un centenar de persones necessiten un esforç més gran d'animació per obtenir reaccions;
Els grans grups entre un centenar i un o dos milers de persones permeten produir de manera col·laborativa... sempre que es focalitzin en els reactius;
Els grandíssims grups intermedis de diversos milers de persones en què el col·lectiu de membres proactius esdevé coherent més difícilment;
Els grups grandíssims de més d'algunes desenes de milers de persones en què els proactius són prou nombrosos per fer que l'animació sigui menys forçada;
Els grans grups d'entre un centenar i un o dos milers de persones presenten un interès especial: són un passatge obligat per als grups amb vocació d'esdevenir molt grans i sobretot representen una mida que es correspon bé amb el nombre de persones que es poden aplegar al voltant de força temes ben concrets . Amb tot, necessiten tenir molt presents els membres que han adoptat una actitud reactiva (que es poden obtenir en els sistemes en línia mitjançant eines push com el mail, Facebook o Twitter més que amb eines pull com ara webs o fòrums) i no només els proactius que en aquest cas no són prou nombrosos.

La decisió a posteriori 8

Hi ha diverses estratègies en funció del medi en el qual ens situem:
La planificació: en una situació previsible però en la qual els recursos són escassos, cal tenir previsió per optimitzar els recursos i no malbaratar-los;
La negociació: quan els recursos són escassos i la situació no és previsible, la negociació permet escollir opcions en el present, en lloc de fer-ho amb anticipació;
La decisió a posteriori: quan hom disposa d'una abundància de recursos (gran grup, informació abundant) però amb una situació no previsible, val més suscitar una abundància d'opcions i triar només a posteriori, entre totes les possibilitats;
Sovint no triem la nostra estratègia, sinó que utilitzem la que dominem, sigui quin sigui el context. En canvi, és important adaptar-se al medi per triar la millor estratègia. De vegades la situació pot ser previsible en alguns aspectes i imprevisible en d'altres, alguns recursos poden ser abundants i d'altres escassos. En aquest cas, cal poder-se adaptar i, si s'escau, fer malabarismes amb les estratègies.
Per exemple, en un gran grup de més de cent persones podrem, gràcies al nombre suficient de membres que adopten un rol reactiu, fer aflorar el màxim de punts de vista i no triar més que a posteriori els que desitgem conservar: "Si hi ha prou observadors, totes les pistes aplicables a un determinat problema saltaran a la vista ". Però si el grup té menys de un o dos milers de persones, el nombre de membres que adopten una actitud proactiva, i amb més raó el nombre de persones que participen en la coordinació del grup, és feble. La coordinació de grups inferiors a uns quants milers ha de recórrer per força a estratègies de planificació i/o de negociació.

Cartografiar per donar una visió de conjunt 9

En una interacció plural, i encara més en un conflicte, cadascú mostra la tendència a defensar la seva posició i a repetir-la un i altre cop per assegurar-se que la tinguin ben en compte. En realitat, molt sovint els diversos punts de vista no s'exclouen, sinó que més aviat es completen oferint conjuntament una visió més global. Per superar aquesta dificultat, cal tenir en compte els nostres dos modes de pensament cadascun dels quals utilitza una memòria de treball diferent.
El primer, basat en el discurs consisteix en col·locar les idees una rere l'altra, una mica com col·loquem un pas davant de l'altre per avançar des d'un punt de partida fins a un punt d'arribada tot seguint un camí. Aquesta modalitat de pensament permet sobretot l'enfocament racional però molt difícilment té en compte el conflicte (un punt de partida, dues direccions), la intel·ligència col·lectiva (diversos punts de vista sobre el mateix punt d'arribada) o bé la creativitat (trobar nous camins entre diversos punts de partida i diversos punts d'arribada) que, els tres, utilitzen un altre mode complementari.

El segon mode de pensament es basa en la cartografia. Consisteix en disposar totes les idees en funció de la seva proximitat dins un mateix mapa mental, sense intentar seleccionar-les prèviament per obtenir una visió el més completa que es pugui de les idees i dels camins possibles. Els esquemes heurístics (mind mapping en anglès) co-construïts i projectats a la vista de tothom durant les sessions són molt eficaços per donar una visió global als membres del grup i així permetre buscar noves idees i nous punts de vista, en lloc de deixar que cadascú se centri només en una o algunes idees ja proposades.

Per anar més lluny, hi ha dos enfocaments possibles:
L'art de la memòria: Durant les trobades sincròniques (en línia o presencials), es pot acoblar el mapa d'idees amb un altre mapa, sovint territorial, que cadascú pugui conservar més fàcilment en la seva memòria a llarg termini. Pot tractar-se d'un indret que tothom conegui (la seva catedral per als monjos de l'Edat Mitjana) o d'un lloc co-construït (és més fàcil memoritzar a llarg termini un territori que unes idees);
Els mapes textuals: en les interaccions asincròniques en línia, les persones que adopten una actitud reactiva (deu vegades més nombrosos que els proactius) i els "observadors" (encara més nombrosos) utilitzen eines que gestionen malament el mode gràfic (mail, Facebook, Twitter). Llavors, proposar un mapa dibuixat necessita d'un enllaç a una pàgina Web que contingui el mapa. Però en aquest cas només aproximadament la meitat dels participants veuran el mapa. Tanmateix es poden aprofitar les possibilitats de presentació dels textos per permetre un mapa textual que no necessita ser llegit íntegrament com un text, sinó que pot ser recorregut com un mapa: llistes amb apartats i subapartats, formulació curta d'idees de màxim una línia, negreta, subratllats, cursiva per destacar alguns mots clau;

Aplicar aquests principis per produir intel·ligència col·lectiva

A partir dels principis presentats en els apartats anteriors podem començar a esbossar algunes regles per permetre que hi hagi producció d'idees i continguts entre diversos centenars de persones. Aquí tractarem més concretament les interaccions en línia asincròniques, que poden enriquir-se puntualment amb trobades sincròniques presencials o en línia.

1. El grup ha de comptar almenys amb un centenar de membres.
Aquí no hi haurà les aportacions sistemàtiques que es donen en un petit grup. Mentre el grup no superi els diversos milers, o algunes desenes de milers de persones, és important centrar-se en aquelles que adopten una actitud reactiva (aquesta mida de grup és la més freqüent. Fins i tot en els grans grups de desenes de milers de persones, només un subgrup treballarà un contingut específic). Segons la regla dels 90-9-1, els reactius seran al menys una desena, suficients per engegar una dinàmica i potser estimular altres participacions.

2. El o els animadors tenen un paper particularment crític.
De fet els dinamitzadors han de ser proactius per definició. Ara bé, en un grup que compta entre un centenar i un o dos milers de membres, no representen més d'un grapat de persones. Els errors o la manca de proactivitat d'un dinamitzador poden comportar la inacció de tot el grup. En un grup jove (en general menys de dos anys), el dinamitzador o el petit grup d'animació tenen un rol bàsic. En el programari lliure s'arriba a parlar de "dictador benèvol". Per un grup més madur, pot haver-hi diverses persones que, segons els temes tractats, assumeixin un rol de dinamització. En aquest cas si la dinamització d'un debat segueix sent una tasca obligada, no ho és tant per al conjunt del grup que podrà mantenir debats que donaran resultat i d'altres que no.

3. Deixar que s'expressin totes les idees sense triar en un primer moment.
Al contrari, cal "obrir els possibles" per identificar totes les idees que puguin ser afegides, més que no pas suprimir les ja formulades. Idees que a priori semblen menys interessants poden resultar extremadament riques tot i que a priori contra-intuïtives. Encara que una idea proposada resulti efectivament estúpida, sempre pot suscitar-ne d'altres realment interessants.

4. Una síntesi en forma de mapa ofereix una visió de conjunt de les interaccions.
En el cas de les interaccions en línia asincròniques, val més utilitzar un "mapa textual" que pot ser rebut pràcticament per tothom. No necessita ser llegit íntegrament com un text, sinó que pot ser recorregut com un mapa (amb uns llistats amb apartats i subapartats, negretes i subratllats per destacar paraules...). Aquest és el punt que demana més feina d'animació. Algunes eines i alguns mètodes haurien de possibilitar al màxim la reducció d'aquest temps.

5. Al menys algunes informacions cal enviar-les en "push".
Per arribar als reactius cal subministrar si més no algunes informacions en push (la informació s'envia directament a un compte que la persona llegeixi regularment: mail, Facebook o Twitter). Però segons el nombre de membres, de l'activitat del debat i de la menor o major acceptació en rebre directament informacions, també caldrà oferir accés al conjunt de la informació amb unes eines pull per a qui ho desitgi (la gent busca ella mateixa la informació visitant fòrums, arxius de la llista de correu o altres pàgines). En definitiva cal trobar l'equilibri adequat entre allò que s'envia a tothom i allò que no s'envia i que ha de ser buscat per qui ho desitgi (des de la llista de correu en la qual tot és rebut per tothom, a la tramesa només dels resums, passant per l'enviament afegit de seleccions d'aportacions que estimulin les respostes dels lectors).

6. Són les iteracions d'aportacions/síntesis les que aporten la intel·ligència col·lectiva 10.
La cartografia dels diversos punts de vista permet obtenir una millor visió de conjunt (com a la paràbola dels cecs et de l'elefant). Tanmateix la intel·ligència col·lectiva comença de debò quan els participants es recolzen en allò que han dit els altres (o més concretament en la cartografia de conjunt del que s'ha dit) per proposar idees noves que altrament no haurien tingut. D'aquesta manera cada cicle d'aportacions i després de síntesi incrementa el nivell d'intel·ligència col·lectiva i permet arribar a la formulació de propostes que a vegades són particularment innovadores i pertinents.

Mètode per produir un text col·lectiu entre alguns milers de participants

L'objectiu d'aquest mètode és la producció de contingut de forma col·laborativa, no simplement amb la integració de les aportacions inicials de tothom sinó també, i sobretot, de les aportacions que hagin sorgit de les interaccions. El mètode es basa en síntesis regulars en forma de cartografies textuals (un text que es pot recórrer com un mapa més que no pas llegit de dalt a baix, amb llistats de punts i subapartats, negretes i subratllats per destacar paraules, etcètera). Es tracta d'oferir una visió de conjunt del que ja s'ha proposat a fi i efecte de centrar les aportacions en les idees noves.

Aquest mètode es centra en els "grans grups" en línia, prou grans per produir respostes sense gaire esforç (un centenar o més de membres) tot i que no assoleixen la dimensió suficient per poder-se centrar només en els proactius (superior a diversos milers). Això representa una part molt important dels grups en línia que volen produir col·lectivament continguts sobre un tema més específic. En aquest cas l'atenció es focalitza en les persones que han adoptat una actitud reactiva que són en general deu vegades més nombroses que les que han adoptat una actitud proactiva.

Les dues primeres seccions que es presenten a continuació, se centren en les eines i la constitució del grup per a aquells que creen el seu grup o bé que tenen uns grups encara massa petits. L'altra secció sobre vigilància tecnològica, la comprensió comuna i la ideació constitueix el cor del mètode per construir una visió de conjunt estructurada d'idees col·lectives. Les dues últimes seccions sobre la tria en les idees i la redacció permeten obtenir un text que pot ser llegit fàcilment per persones que no hagin participat en el tema i que no el coneguin gaire.

Establiment de les eines en línia

Les eines del debat
La primera fase és la de la tria de les eines push (la informació és vehiculada fins al participant: mail, Facebook, Twitter...) i pull (el participant va a la recerca de la informació: fòrum, pàgines web...). Per a un grup relativament petit fins a uns centenars de persones en què totes utilitzin el correu electrònic, n'hi haurà prou amb una simple llista de correu. Els arxius de la llista permeten als proactius de trobar les informacions antigues i faciliten la feina dels animadors que han de fer unes cartografies.

Però cada cop més sovint, els participants llegeixen regularment els seus missatges amb l'ajut d'eines que no són les mateixes per a tothom: alguns segueixen Facebook però deixen de llegir els seus correus amb regularitat, d'altres segueixen Twitter però han deixat el Facebook. N'hi ha que segueixen només una d'aquestes eines, de vegades dues però rarament les tres. Hi ha grups que utilitzen una xarxa social general (Linkedin, Viadeo) o específica de les seves comunitats (basada en programaris Elgg, Diaspora, Movim, Daisychain...). Per tant cal poder-se adaptar a les diverses eines utilitzades pels membres del grup... o reduir el grup mateix únicament a aquells membres que utilitzin amb freqüència una o altra eina.

A més, quan un grup s'amplia, també augmenta el nombre d'aportacions que pot acabar superant el nivell acceptable per un participant. En un mode en línia, on la majoria pateix d'"infobesitat" (excés d'informació), fins i tot en el cas d'un grup relativament poc nombrós, alguns poden molestar-se per la quantitat de mails suscitats per un debat. Per tal d'evitar baixes o desafeccions (mails classificats automàticament sense ser llegits, fins i tot classificats com a spam...), cal evitar enviar-ne a tothom o a aquells que només volen les informacions més importants: cartografies regulars dels debats, selecció d'algunes aportacions agrupades en un mateix missatge per estimular la participació, etc. En aquest cas, és encara més important que el conjunt d'aportacions estigui disponible (de manera pull) per permetre a aquells que ho desitgin, i evidentment als animadors que s'encarreguen de la cartografia, retrobar el detall de les aportacions. Per tant és mitjançant una aliança entre unes eines push i pull que la discussió pot permetre enviar certs missatges a tothom (per arribar als reactius) tot mantenint un nivell raonable del nombre de missatges rebuts (per evitar la sobreinformació).

Per saber-ne més: la Fing, enllaç entre el mail i una xarxa social en Elgg 11
Després d'haver provat nombroses eines en línia per als seus treballs col·laboratius (llistes d'e-mail, blogs, fòrums), la Fing ha posat progressivament en marxa des del 2010 la seva xarxa social, una plataforma Elgg que permet unificar els àmbits col·laboratius dels seus contribuïdors: com que hi ha qui s'interessa per diversos temes consecutius, la gestió de nombroses inscripcions en plataformes i llistes d'e-mail diferents era problemàtica.

En un primer moment es va optar per combinar la plataforma web (per publicar) i el mail (per interactuar). Al llançament de Questions numériques, a mitjans del 2012, la Fing va decidir interficiar els dos modes. Cada fòrum de la seva xarxa permet la interacció web o mail: per exemple, un tema de fòrum es publica a la web i és notificat per mail als 260 inscrits del grup Questions numériques, que poden respondre tant per mail com connectant-se a la plataforma. Pel que sembla els usuaris trien el mail per a les respostes ràpides i la pàgina web per a les respostes més elaborades.

Aquesta modalitat també permet mantenir, com en qualsevol fòrum, diversos fils de conversa en paral·lel, amb la condició de vigilar amb els títols. Això facilita l'accés dels nouvinguts i el treball en obert, i rebaixa les barreres d'entrada. Activada en els fòrums, aquesta funcionalitat també es pot activar fàcilment en els comentaris d'altres publicacions: blogs, compartició de documents, esdeveniments...


Per saber-ne més: grup ADEO, utilització dels Google grups en push i en pull 12
Grup ADEO és una empresa de 70000 persones repartides per 13 països i 27 Business Units (BU). Molt descentralitzada, orientada a la compartició del Saber i del Coneixement, ADEO ha engegat des de fa aproximadament 20 anys nombroses iniciatives de Visió compartida amb el conjunt de col·laboradors d'algunes de les seves BU.

La Comunitat Producte, Compres i Supply-Chain (PAS), que agrupa les Centrals de Compres i departaments de logística de les BU i la Direcció PAS Groupe, va emprendre cap a la meitat del 2011 una iniciativa transversal: VisionPAS 2023, la Visió de la Cooperació PAS del Grup ADEO amb la participació de més de 2000 col·laboradors. Es van utilitzar diverses tècniques col·laboratives per extreure-li el "moll de l'os": grups de treball, seminaris de creativitat, prototips en mode Design Thinking, ... però cap que impliqués més de 150 persones alhora.

Per dur a terme la redacció del nostre objectiu a 10 anys, vam decidir repartir la nostra reflexió en 8 eixos principals i vam posar a treballar cada equip BU, Central de Compres o Logística i cada sinergia Producte en un dels 8 temes atenent-nos a l'estructura següent: Benchmark, AOFF (Amenaces, Oportunitats, Fortaleses, Febleses), Visió a 10 anys. D'aquesta manera gairebé 50 grups de treball d'una quinzena de persones ens van permetre recollir un material molt ric i complementari (Vegeu: La paràbola dels cecs i de l'elefant). A continuació vam dur a terme una primera síntesi per cada tema. En aquesta fase el que importava era trobar un mitjà perquè el conjunt de la Comunitat es pronunciés sobre aquesta V0 per aprofitar la intel·ligència Col·lectiva. Però molt aviat, en tractar-se d'un grup internacional sense llengua de referència, es va plantejar el problema de l'idioma. Tampoc disposàvem d'eines de CRM, de directori enriquit, ni de xarxa social d'empresa. Vam endegar doncs un Debat Digital de 6 setmanes amb 1500 persones, amb l'ajut dels Google Groups.

La necessitat:
  • Fòrum multilingüe per facilitar l'expressió individual.
  • Possibilitat d'enviar missatges massius del Fòrum a les bústies d'e-mail amb opció de resposta directa al Fòrum sense necessitat d'entrar-hi (aquest criteri ens va portar a excloure l'eina Nabble que no permet les trameses massives).
La solució:
  • 7 Fòrums = 7 Google Groups (1 per idioma: francés, anglès, espanyol, italià, polonès, portuguès, rus) amb el suport d'un equip de traductors.
  • Tractament intens d'un tema d'una setmana de durada amb uns push diferents i coherents, seguint un esquema idèntic en tots els temes:
  • 1. Endegar el debat mitjançant l'enviament d'una síntesi sobre el tema
  • 2. Tramesa d'inspiracions sobre el mateix tema: obertura mental, proposta de perspectives exteriors
  • 3. Publicació de les últimes aportacions: el missatge que es vol comunicar: "el debat continua, els teus companys hi participen, hi ha noves idees, no esperis més i fes les teves aportacions!"
  • 4. Publicació d'una nova síntesi enriquida gràcies al debat: els contribuïdors reconeixen la seva "mà" en el redactat del document final i constaten l'enriquiment de la síntesi inicial gràcies al debat col·lectiu.
  • Sistema simple d'aportació: resposta per correu que alimenta automàticament el fil de conversa del fòrum O aportació directa en el fòrum mitjançant la publicació d'un comentari. En el fòrum es veuen de manera indiferenciada totes les aportacions fetes sobre un tema.

Els punts forts:
  • Uns temes estratègics abordats en 7 idiomes: riquesa de les aportacions gràcies a la facilitació de l'expressió individual.
  • Uns traductors "voluntaris" interns han fet possible que les operacions de traducció fossin reactives i flexibles, qualitats indispensables per donar resposta als nostres terminis força curts.
  • Cap esquema jeràrquic: totes les idees es guarden i aprofiten de la mateixa manera en el redactat del lliurable final. Val a dir que les aportacions que es proposen en els mails "Flash" duen només el nom de l'aportador, i no els seus cognoms.
  • push per mail diari: sol·licitació dels col·laboradors a través del canal que més utilitzin actualment. Les aportacions es guarden en un mateix indret: el Google Group (1 grup per idioma). Cadascú rep per tant de forma "obligada" la informació, però després pot optar per seguir el fil de la conversa en una eina annexa, en el nostre cas Google Group. Per tal de no perdre les "millors aportacions", en "pushem" una selecció per mail a tothom.

Les dificultats:
  • Un fòrum per idioma però sense transversalitat entre els 7 fòrums: allò que es publica en el fòrum polonès no es visible pels espanyols. EXCEPCIÓ: La difusió dels "millors comentaris" en els flash podia sortir dels 7 fòrums i les síntesis eren comunes en totes les llengües.
  • Per tal que els participants rebessin els mails de síntesi però no les diverses aportacions, només la coordinadora estava abonada al Google Group. En absència de CRM, les trameses es feien des d'un compte Gmail amb una adreça de retorn, la del Google Group. El mateix Google Group era obert per tal que els participants hi poguessin accedir si ho volien. Cal tenir un compte Gmail per accedir als Google Groups.
  • Necessitat d'eines adaptades (directoris enriquits, CRM, ...) per a aquest volum d'enviaments.
  • La necessitat, que no sempre és fàcil satisfer, de la participació de "còmplices" que ajudin a activar els debats.

Els resultats i algunes xifres:
  • Un debat dinamitzat de 6 setmanes al voltant de 8 temes estratègics.
  • Un percentatge de participació d'un 13% amb més de 400 comentaris multilingües, que van enriquir la base dels quaderns de Vision.
  • Aportacions fetes en els 7 idiomes: "només" el 55% dels comentaris són en francés.
  • 8 Quaderns Vision V1 en input de la nostra Trobada Internacional que aplegaven, el mes de febrer de 2013, 700 managers de la Comunitat PAS del Grup ADEO durant 3 dies per fer-ne una relectura col·lectiva 13 .

A tall de conclusió, aquest primer Debat Digital a gran escala d'ADEO va ser molt ric en ensenyaments. Ens va permetre seguir les principals etapes citades en la secció "Aplicar aquests principis per produir intel·ligència col·lectiva". Ens ha permès validar aquest mètode participatiu i de ben segur n'inspirarà d'altres.


Les eines de captura i de cartografia textual
Per crear una síntesi en forma de cartografia virtual amb la finalitat d'oferir una visió de conjunt al grup, cal en una primera fase "capturar" las aportacions interessants en els diversos missatges (pot haver-n'hi dos o més en un mateix missatge), si s'escau donar-li un títol més curt (menys d'una línia) i més explícit i ordenar les aportacions amb un format jeràrquic. Aquesta última acció pot necessitar la creació d'una nova entrada a la jerarquia per aplegar diverses idees que poden trobar-s'hi.

Per saber-ne més: reorganitzar els nivells a partir de la discussió
Imaginem una conversa sobre la implementació d'aquest mètode on la visió actual és descrita pel següent mapa textual:
  • Eines de debat
  • Mail (eina push: informació enviada directament als participants)
  • Tenir en compte aquells que prefereixen Facebook al mail
  • Fòrum (einapull: el participant busca directament la informació si ho desitja)

Unes aportacions proposen afegir-hi la idea d'utilitzar també Twitter i d'altres xarxes socials. En aquest cas el mapa podria reorganitzar-se d'aquesta forma:
Eines de debat
  • Eines push (informació enviada directament als participants)
  • Mail
  • Facebook
  • Twitter
  • Altres xarxes socials
  • Permetre diverses eines push deixant la possibilitat de triar als participants?
  • Eines pull (el participant busca directament la informació si ho desitja)
  • Fòrum
  • Altres?

En aquest cas, no només la idea de "Mail" es desplaça d'un nivell per formar una categoria "eines push" que també inclou Facebook, Twitter i d'altres xarxes socials, sinó que la persona encarregada de la cartografia va tenir la idea d'afegir-hi la possibilitat de barrejar les eines i també va dur a terme la mateixa reorganització per a les eines pull per deixar lloc a d'altres opcions. En aquest cas no es tracta pròpiament d'una síntesi de la conversa sinó més aviat de la cartografia de la comprensió actual del problema. La reorganització d'un mapa suscita molt sovint idees suplementàries i també el cartògraf pot afegir idees que poden ser completades o corregides pels participants durant la iteració d'aportacions següent.


La cartografia de les interaccions es pot fer manualment amb uns post-it enganxats a la paret per reorganitzar-ho tot més fàcilment. Però quan el debat és important, una sola iteració de la cartografia pot necessitar unes 5 hores i això es repeteix un o dos cops per setmana durant la fase de disseny... L'animació d'aquesta mena de converses necessita una dedicació important en temps per part dels animadors i en especial d'aquell o aquells que fan les cartografies i les completen.

Per reduir la durada de la cartografia i permetre així l'animació de grups també per part de persones que "oficialment " no exerceixen aquesta tasca 14", cal reduir aquest temps fins a un màxim d'una o dues hores setmanals. L'objectiu de l'aplicació Assembl, desenvolupada per Imagination for People en partenariat amb l'Institut du Nouveau Monde al Quebec, consisteix en facilitar la captura de les aportacions pertinents, ajudar a reanomenar-les i reorganitzar-les fàcilment malgrat la mida limitada d'una pantalla d'ordinador.
Per saber-ne més: Assembl una eina per cartografiar les aportacions 15
Assembl és un sistema de conversa en línia adreçat a grups de persones que necessiten produir col·lectivament un document lliurable (opinió, consens, document, model, alternatives, etc.) al voltant de qualsevol tema. Encara que a l'era de les xarxes socials sigui "relativament" fàcil mobilitzar grans grups per assolir un objectiu, per moltes raons la qualitat del document lliurable no sol augmentar amb el nombre de participants. Assembl bàsicament procura oferir solucions per a aquest problema.

En primer lloc combinant la discussió cronològica (necessària per facilitar la implicació, el sentiment de pertinença i la dinàmica de grup) i una presentació més estructurada i resumida de la conversa (necessària per permetre que cada participant, sigui quin sigui el nivell de temps i d'atenció que pot dedicar-hi, pugui tenir una visió de conjunt de les interaccions i les propostes).

Assembl permet a les persones d'assumir el rol de facilitadors en equip. Amb l'ajut d'eines que aporten productivitat a aquestes tasques, identifiquen les idees clau, les comuniquen de manera sintètica i acompanyen els participants cap a pràctiques de debat constructives.

Assembl intenta no caure en allò que percebem com a punts febles dels sistemes anteriors, de manera que Assembl:
  • No obliga els participants a escriure les seves aportacions en un format determinat (l'estructura ha de servir al debat, no substituir-lo)
  • Reconeix que alguns participants prefereixen sempre un model push (ex: llistes de distribució) i uns altres un model pull (ex: fòrums web, grups Facebook), i els permet discutir conjuntament tot trencant aquests "illots" de discussió 16.
  • No trenca les comunitats existents forçant migracions. Es pot implantar, per exemple, de forma progressiva en una llista de distribució d'una comunitat ja activa.
  • No "desconnecta" les representacions cartogràfiques dels debats dels quals han sorgit. Les respostes al debat són accessibles a partir de la representació sintètica i vice-versa.
  • No imposa cap estructura de conversa (molts sistemes se centren en un debat polaritzat pro/contra) i posa menys traves als mètodes d'animació.




  • 1 Paràbola del Jainisme, popularitzada pel poeta americà John Godfrey Saxe a mitjans del segle XIX.
  • Sanskrit Heritage Dictionary. [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://sanskrit.inria.fr/DICO/index.html, Quoted par Wikipédia : The Sanskrit Heritage Dictionary. Wikipédia [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://fr.wikipedia.org/wiki/The_Sanskrit_Heritage_Dictionary
  • 2 L'expressió equivalent en anglès podria ser "bar-room politics" o també "armchair philosophy" per al·ludir a unes persones cultes però desvagades, que parlen molt i actuen poc (més que a persones que han begut massa i ja no saben què diuen) : café du commerce. WordReference? [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://forum.wordreference.com/showthread.php?t=70335&highlight=comptoir
  • 3 Una paradoxa inventada, diuen, per Eubúlides de Milet (segle IV) a partir de la paradoxa del cretenc d'Epimènides. Font Viquipèdia : Paradoxe du menteur. Wikipédia [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://fr.wikipedia.org/wiki/Paradoxe_du_menteur
  • 4 Alfred Korzybski, autor de la semàntica general, es va adonar en el transcurs de la primera guerra mundial que els mecanismes de pensament que havien provocat aquella guerra es basaven en els postulats de la lògica aristotèlica (principi d'identitat, de no contradicció i de tercer exclòs). Formulà llavors una nova lògica, no-aristotèlica, basada en nous postulats corresponents a l'evolució científica del segle XX : Wikipédia [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://fr.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9mantique_g%C3%A9n%C3%A9rale
  • 5 Es tracta d'una limitació d'una de les nostres memòries de treball denominada bucle fonològic, que només permet "retenir en ment" tres elements d'una cadena d'idees. Per al model de diverses memòries de treball : BADDELEY, Alan D. and HITCH, G. J. Working memory. In : BOWER, G. H. (ed.), The psychology of learning and motivation : Advances in research and theory Volume 8. New York : Academic Press, 1974. p. 47–90. ISBN 9780080863597.
  • 6 Aquesta segona memòria de treball concerneix el conjunt d'objectes o idees que podem retenir en ment a curt termini. S'anomena agenda viso-espacial. Gràcies a ella podem, per exemple, comptar a posteriori les finestres d'una casa quan ja no la tenim a la vista... sempre que el seu nombre sigui limitat. Aquesta mateixa memòria de treball també ens permet crear noves idees mitjançant la connexió entre dues velles idees que tenim al cap. MILLER, George A. The magical number seven, plus or minus two : some limits on our capacity for processing information. Psychological review. 1956. Vol. 63, no. 2, p. 81.
  • 7 Per saber-ne més, vegeu el text complet "La mida dels grups i el rol dels membres"
  • 8 Per saber-ne més, vegeu el text complet "La presa de decisions a posteriori"?
  • 9 Per saber-ne més, vegeu el text complet . Aquestes idees van ser presentades per primer cop a CORNU, Jean-Michel. Modes de pensée et conflit d’intérêt. In : Nouvelles technologies, nouvelles pensées ? [online]. Limoges, France : FYP éditions, 2008. Innovation, ISSN 1961-8328. ISBN 978-2-916571-03-4. Available from : http://www.cornu.eu.org/files//ProspecTIC_pensee2.pdf
  • 10 Vegeu també el mètode Delphi que permet millorar la previsió de persones que tenen un coneixement del tema mitjançant un enfocament iteratiu que posa de relleu els camps de convergència i d'incertesa : LINSTONE, Harold A. and TUROFF, Murray (eds.). The delphi method [online]. Addison-Wesley Reading, MA, 2002. [Accessed 4 February 2014]. ISBN 0 - 201 - 04294 - 0. Available from : http://is.njit.edu/pubs/delphibook/#toc
  • 11 Aquesta secció va ser redactada per Jacques-François Marchandise de la Fing
  • 12 Aquesta secció va ser redactada per Victoria Masson i Jean Duclos del grup ADEO
  • 13 Vegeu la secció "Redacció del text: relectura col·lectiva"
  • 14 L'animació d'una conversa pot anar a càrrec de voluntaris però també de professionals interessats a situar-se en el cor de la discussió, ja que així poden copçar-ne millor totes les idees i subtileses, sense que aquesta feina d'animació sigui tinguda en compte oficialment com a temps de treball
  • 15 Aquesta part va ser escrita per Benoît Grégoire de Imagination for People : Imagination for People | Repérer et soutenir des projets sociaux créatifs. [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://imaginationforpeople.org/fr/
  • 16 Vegeu la secció "La mida dels grups i el rol dels membres" sobre la diferència entre participant proactiu i participant reactiu

Crédits photo : FonnaTacha sur Flickr - CC-BY-SA
ComProduirUnDocumentEntreDiversosCentenar
le 11.02.2014 à 14:16:48
de 193.50.71.234
bf_imagevignette_bf_imagewritingg2_AJC1_flickr_ccbysa.jpg

Com produir un document entre diversos centenars de persones (2ª part)

Autor de la fitxa : Jean-Michel Cornu
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

Constitució del grup

Invitació a participar
Per constituir un grup cal començar per convidar-hi persones. Això es pot fer de manera col·lectiva o individual. Les dues són complementàries. Una invitació no és pas una inscripció, cal demanar l'autorització a una persona abans d'inscriure-la en el grup. En canvi, si està interessada, la seva inscripció ha de ser com més senzilla millor: clicar en un simple enllaç en un mail i no haver d'omplir més que un mínim d'informacions (en general el nom i cognoms, de vegades l'organització. El mail sovint pot ser detectat directament). A més d'aquest primer mètode, també hi ha la possibilitat de respondre simplement al mail enviat per rebaixar més el llindar del pas a l'acció 17. La resposta pot ser gestionada tant manualment com automàtica, amb una adreça de retorn que apunta a un robot que permet inscriure directament la persona (detectant en l'adreça d'enviament el seu mail o el seu compte en la xarxa social, així com el seu nom).

Per la invitació col·lectiva, cal d'entrada escollir els canals de difusió de la informació: llistes de correu de debat o de distribució, xarxes socials, newsletter... Cal vigilar de no fer spam en grups en què aquesta invitació no formaria part de l'objecte. Uns llocs naturals als quals pot enviar-se aquesta mena d'invitació serien el llistat de membres, les newsletters i les xarxes socials de la o de les organitzacions que animen el nou grup. Amb un CRM (Customer Relationship Management, sistema de gestió dels perfils i de les trameses en una organització), es pot fins i tot personalitzar el missatge d'invitació, en particular amb el nom i/o els cognoms de la persona.
Pel que fa a aquells que es desitja especialment tenir al grup
Per la part individual, d'entrada cal redactar una llista de persones que desitjaríem tenir al grup. Cosa que es pot fer per exemple amb una graella en què per cada persona a convidar hi ha un camp "Nom Cognoms" <adresse_mail> (format que permet una tramesa fàcil amb el mail i també amb el nom). Altres columnes poden incloure l'organització, un camp comentaris que mostri l'interès de tenir la persona en el grup, o bé uns camps amb la data d'enviament, la resposta, si s'escau la data de la primera i de la segona tramesa, etc. Aquesta taula (o una aplicació capaç de fer el mateix de manera més eficaç) permet fer el seguiment de les invitacions individuals 18. Si la persona, al cap de, posem, una setmana no ha respost, es pot rellançar la invitació i repetir l'operació una setmana després. No cal insistir més, és presumible que una persona que no respon dos o tres cops no desitja formar part del grup. Els missatges d'invitació i recordatoris han de ser personalitzats amb el nom i/o els cognoms al menys a l'encapçalament del missatge, encara que la resta sigui un missatge standard. També pot ser útil preveure dos tipus de missatge: un tutejant i l'altre de vostè (en aquest cas en la taula cal indicar la forma de tractar la persona: de tu o de vostè) 19. El missatge ha de ser com més curt millor, però també clar i complet (ha de cabre com a molt en una pantalla normal d'ordinador) i firmat al final per una o dues persones, si cal amb els seus títols més que no pas de manera més anònima per un grup o una organització. Aquest plantejament d'invitació individual, si es fa bé i si es coneixen ni que sigui una mica les persones convidades (pot ser útil fer firmar el missatge a persones que coneguin el destinatari) assegura un retorn excel·lent (entre un 80 i un 90%).

També pot ser una bona idea especificar en la invitació que no és pas obligatori contribuir per participar en el grup (entre el 60 i el 90% dels membres d'un grup són observadors o del tot inactius 20), que el nombre de missatges serà raonable (per exemple només s'enviaran les síntesis i un recull-selecció d'aportacions en un màxim de cinc missatges setmanals, mentre que el detall estarà disponible en una pàgina web), i que és possible donar-se de baixa en qualsevol moment 21.

Per saber-ne més: exemple de missatges d'invitació individual personalitzada
Exemple de missatge d'invitació individual (per a un home i tractant de tu)
Objecte: inici d'un treball sobre la innovació monetària

Benvolgut <nom de pila>,

Estic a punt d'endegar en el marc de la Fundació Internet Nova Generació (Fing) una "expedició" (un treball col·lectiu d'uns mesos) sobre la "Innovació monetària": avui dia existeixen més de 5000 "monedes complementàries" en el món. La crisi, la recerca de noves formes de desenvolupament, l'ús d'internet i el mòbil n'acceleren el desenvolupament. I si els mateixos factors també podessin contribuir a reinventar les funcions mateixes d'aquestes monedes, i tot allò que possibiliten?

Tots els resultats de l'expedició seran públics i lliurement reutilitzables. L'objectiu consisteix en obrir noves oportunitats i invitar a l'acció. Tenint en compte els teus coneixements sobre monedes, et proposo d'unir-te a nosaltres per participar en aquesta reflexió. Si hi estàs d'acord, només cal que cliquis en aquest el link: <link de la inscripció> o bé em pots respondre i jo m'encarregaré personalment de la teva inscripció.

Amb l'esperança de tenir el plaer de col·laborar amb tu

Cordialment

Jean-Michel Cornu

Exemple de missatge recordatori (per a un home i tractant de tu)

Benvolgut <nom de pila>,

Les primeres converses començaran un d'aquests dies en el si del grup Innovació Monetària. Si desitges seguir el que s'anirà dient sobre una redefinició de les funcions de la moneda i les possibilitats que ofereix (i també participar-hi si tens temps), et proposo que cliquis en aquest link: <link de la inscripció> o bé que responguis a aquest mail i jo m'encarregaré personalment de la teva inscripció.

Et saludo ben cordialment

Jean-Michel Cornu

[còpia del mail d'invitació anterior]


La primera ronda de converses
Una vegada que el nombre de participants s'apropa al centenar, el primer que cal fer és proposar que cadascú es presenti breument amb una o dues línies afegint-hi el que s'espera del grup i, si ho creu convenient, el que pot aportar. Aquesta primera "ronda d'intervencions" pot semblar inútil en particular a les xarxes socials on tothom disposa d'un perfil, però la seva funció és sobretot fer parlar el màxim de persones una primera vegada amb una pregunta molt simple a la qual es pot respondre de forma immediata. Els que ja han enviat un missatge tenen moltes més possibilitats de fer-ho una segona, augmentant el nombre de contribuïdors (a més d'aquells que tenen tendència a intervenir sistemàticament...). Això permet fer veure als membres del grup que són nombrosos i que moltes altres persones hi participen, un altre factor que facilita la participació. Per endegar la primera ronda d'intervencions, pot ser necessari comptar amb alguns "còmplices" que responguin molt ràpidament per presentar-se i muntar així una primera activitat que animarà els altres participants a presentar-se també. Aquest tipus de ronda d'intervencions pot permetre fins al 40% de participació en els grans grups.

Aquest primer mail invitant a presentar-se també és una bona ocasió de proposar unes regles simples i curtes pel funcionament del grup que són fàcilment acceptables per a tothom i que més tard serviran per legitimar observacions i esmenes que altrament no serien respectades.

Per saber-ne més: exemple de tres regles breus de funcionament
Petit recordatori de les regles per als nostres debats
  • Sigueu breus: un mail no ha de superar la mida d'una pantalla (excepte les síntesis...)
  • Sigueu constructius: ningú no té totes les solucions, cada aportació enriqueix el debat
  • Animeu-vos a participar i acolliu els nous contribuïdors: no hi ha idees inútils


Si la constitució del grup triga massa (més de quinze dies), pot ser necessari, abans de la ronda de presentacions, enviar un primer missatge d'espera explicant que hi ha més persones que s'estan inscrivint i que el debat començarà ben aviat. En canvi no cal esperar que totes les persones s'hagin inscrit per començar la ronda d'intervencions (al cap de quinze dies d'invitacions poden quedar alguns recordatoris individuals).

Un cop superat el centenar de participants i quan la primera ronda d'intervencions hagi permès parlar al màxim de persones, el grup estarà preparat per començar un treball d'intel·ligència col·lectiva. Sovint el cicle de presentacions continua encara que ja s'hagi abordat la primera pregunta temàtica. Això és normal, a mesura que els participants veuen que cada cop més persones es presenten i fan aportacions, creix una certa pressió que els empeny a presentar-se ells també. N'hi ha que en canvi no es presentaran. Per tant és important explicar en els missatges de dinamització que no cal sentir-se culpables per no haver participat (en un gran grup la no participació és la norma), però que aquells que vulguin aportar una idea, fins i tot simple i en qualsevol moment, són benvinguts, tant si han fet aportacions abans com si no.
D'altra banda, en el grup, identifiqueu un conjunt de "còmplices": persones que coneixeu bé i que podeu contactar individualment per demanar-los que intervinguin per tal d'"trencar el glaç" i així provocar un efecte d'arrossegament entre els reactius del grup.

Vigilància tecnològica, comprensió comuna i disseny: una cartografia iterativa

Aquesta fase implica una alternança de períodes d'aportacions i de síntesis sota forma de mapa textual que ofereixi una visió de conjunt de la comprensió del problema en un moment donat. Es pot desglossar en tres grans funcions: la vigilància tecnològica, la construcció d'una comprensió comuna i la identificació de noves idees. Pot ser interessant introduir-les una després de l'altra, però sovint continuen apareixent de forma paral·lela. Així, una comprensió més afinada de certes ramificacions de la pregunta inicial n'empenyerà alguns a citar fonts de vigilància tecnològica, i noves idees imposaran sovint la reorganització dels coneixements anteriors amb una classificació millorada.
La pregunta inicial
La fase comença amb l'enunciat de la pregunta o, millor encara, quan s'ha fet una feina de preparació, mitjançant una primera cartografia. El debat resulta motivador per als contribuïdors ja que està prou avançat, tot i que continua tenint molts àmbits per explorar. A partir d'aquesta pregunta o d'aquest mapa textual, es tracta de demanar als membres del grup les nocions que segons ells falten, i en un primer moment de citar fonts pertinents de treballs realitzats en aquests diversos camps (vigilància).

Tal com es fa amb els mails d'etapa, es poden recordar les regles de forma resumida (vegeu més amunt "exemple de tres regles breus de funcionament").
Les aportacions: des dels "còmplices" als "reactius"
Per suscitar les primeres aportacions que més tard provocaran l'aparició de les següents, es pot recórrer a uns "còmplices": contacteu directament, al marge dels missatges col·lectius, algunes persones del grup que coneixeu bé i demaneu-los que responguin al vostre missatge com més aviat millor per "trencar el glaç". Òbviament això es fa just abans d'enviar el mail inicial o les cartografies intermèdies. Encara que no tots els vostres còmplices responguin, el fet de contactar-los directament augmenta de manera molt significativa el percentatge dels que enviaran una aportació. Per tant, contactant entre 6 i 10 persones, us assegureu entre 3 i 5 primeres aportacions que permetran d'estimular els altres participants.

Deixeu també una mica de temps (en general una setmana o un xic menys si hi ha moltes aportacions) perquè els que ho desitgin puguin intervenir. En els grups on tothom veu totes les aportacions (llista de distribució per exemple), les respostes dels altres tenen un efecte d'arrossegament. En els grups en què només una part dels missatges arriba a tothom, pot resultar útil elaborar ràpidament un missatge amb una selecció de les aportacions rebudes just després de la vostra tramesa (un o dos dies després de la pregunta inicial o del mapa intermedi). Dites aportacions òbviament inclouran les dels vostres "còmplices", però també, si n'hi ha, d'altres més espontànies.

També podem enviar recordatoris indicant els àmbits menys coberts. O podem proposar que identifiquin elements de vigilància tecnològica (amb referències o algunes URL), que millorin les diferenciacions entre dos conceptes propers (i de vegades amb el mateix nom) per assolir una millor comprensió comuna o bé proposar desenvolupar noves idees encara no identificades. Sovint els participants es queden amb determinats enfocaments, imposant la mateixa orientació al debat. Sòcrates, en els textos de Plató, definia la maièutica com 22 "l'art de fer parir els esperits" formulant preguntes. En proposar al grup que desenvolupi més concretament tal part o tal plantejament, millorareu la qualitat del resultat final.

Per saber-ne més: el mètode dels 6 barrets
El mètode dels 6 barrets d'Edward de Bono 23 permet identificar les perspectives de les diverses aportacions. D'aquesta manera podrem reconduir el grup cap a plantejaments insuficientment desenvolupats:
  • barret blanc: quines idees es poden proposar des d'un punt de vista racional?
  • barret vermell: què s'hi pot afegir des d'un punt de vista emocional i intuïtiu?
  • barret negre: quins problemes planteja això des d'un punt de vista negatiu?
  • barret grog: quines noves oportunitats hi ha des d'un punt de vista positiu?
  • barret verd: reprenem el conjunt des d'una òptica creativa
  • barret blau: quina organització cal per desenvolupar el control del procés?


Mètodes més complets permeten identificar els camps no prou coberts en un debat per tal d'assegurar-ne una qualitat òptima 24.
Aquesta part de la iteració també pot fer-se en el transcurs de sessions en línia o presencials, com a complement a les interaccions en línia asincròniques. Així és com nosaltres vam mostrar el mapa en construcció sobre el tema de la innovació monetària 25 en dos tallers de treball a Marsella i a París en el marc de les trobades Lift, tot demanant als participants què hi faltava segons ells. Encara que entre els assistents hi hagués tant participants del grup com persones que tot just descobrien el treball, la presentació de cada part del mapa va donar lloc cada cop a una discussió amb noves pistes i nous conceptes detectats. Aquestes trobades van permetre en cada ocasió actualitzar el mapa i tornar-lo a proposar al grup en línia. Es va organitzar una tercera trobada a París convidant-hi tres ponents de disciplines diverses (antropologia, economia i filosofia) perquè opinessin sobre el mapa resultant dels treballs col·lectius. En un altre grup, es va posar a prova una fase d'aportació durant una sessió en línia centrada en l'estigmèrgia 26 (un mecanisme de coordinació indirecte entre els actors que permet un mode d'autoorganització repartida) afegint-hi uns elements del mètode SECI de dinamització de sessions proposat per Nonaka i Takeushi 27. Així es podien barrejar iteracions durant interaccions asincròniques en línia (de mitja setmana a una setmana de durada) i les sessions en línia o presencials (d'entre 1h30 i 3h de durada), per obtenir un màxim de diversitat entre els contribuïdors. Fins i tot entre ells que assisteixen tant a les sessions com als intercanvis en línia, n'hi ha que se senten més còmodes amb les aportacions escrites o orals.
La cartografia textual
Un cop per setmana, o dos cops si les aportacions són nombroses, aneu millorant el mapa que sintetitza els diversos elements de vigilància tecnològica, de comprensió i d'idees noves proposades pel grup.
La primera etapa consisteix en copsar els elements d'aportació en els diversos missatges del grup. Un missatge pot incloure dues o més aportacions. Per facilitar-ne la utilització, es poden caracteritzar amb una frase reformulada, d'una línia com a molt. Manteniu també el nom del contribuïdor per tal de reforçar els mecanismes d'estima dins el grup28.
L'etapa següent consisteix en completar el mapa textual del debat (o crear-lo si és la primera vegada) introduint-hi les noves aportacions als indrets apropiats. Per aquesta operació caldrà sovint reorganitzar el mapa afegint-hi nivells per distingir conceptes que abans estaven barrejats.
La finalitat del mapa és oferir una visió de conjunt de les interaccions. Es presenta sota forma d'un llistat per punts estructurat i amb diversos nivells. Les aportacions s'expressen a raó d'una idea per línia per tal que el mapa sigui el més curt possible, evitant així al màxim l'ús de les barres de desplaçament vertical per situar-lo en pantalla. Al final de cada línia s'hi pot afegir el nom de pila del contribuïdor. Es tracta de poder circular pel mapa textual de la mateixa manera que la nostra mirada es desplaça per un mapa gràfic: més que necessitar una lectura completa del mapa, hem de poder identificar ràpidament els elements claus i a continuació fixar-nos només en el detall de les parts que ens interessen. Per això negretes, subratllats, cursives i també negretes i subratllats junts permeten destacar algunes paraules o grups de paraules importants. També es poden utilitzar colors com ara el vermell per indicar uns elements concrets.

Per saber-ne més: exemple d'un mapa sobre la manera de presentar la cooperació
Quina cooperació vendre?
  • 1) defensar l'interès general deixant de banda l'interès particular a curt termini (altruisme) (Mathieu)
    • Existeixen uns fonaments però són complexos (teoria de les barbes verdes...)
  • 2) fer confluir a llarg termini els interessos col·lectius i particulars (Michel)
    • és el fonament de la cooperació (Jean-Michel)
    • existeixen uns models econòmics: col·laboració radical, coopetència (Gatien)
    • Quins exemples simples per facilitar la comprensió?
Com fer confluir interès individual i interès col·lectiu
  • Donar una visió a llarg termini (Mathieu)
    • "l'ombra del futur" en l'argot dels economistes (Gatien)
  • Desenvolupar l'abundància més que l'escassetat (Jean-Michel)
  • Promoure mecanismes d'estima
  • Participar en una obra col·lectiva i posar-la en comú (Michel)
  • Transformar els mecanismes de suport als projectes (Michel)
La cooperació pot fer-nos guanyar temps... o perdre'n...
  • mitjançant els contactes que aporta (posada en xarxa)
  • pertànyer a una comunitat crea confiança i legitimitat (Richard)
  • la producció del grup pot fer-nos guanyar temps (mutualització) (Philippe Olivier)
  • però cal que la cooperació esdevingui menys consumidora de temps
    • per als participants: mètode d'intercanvi en línia (Jean-Michel)
    • per als animadors: fent de "gandul intel·ligent" com Linus Torvarld (Michel)
La cooperació pot fer-nos guanyar diners... o perdre'n (Aquest és l'aspecte que m'agradaria veure ampliat)
  • Millor viure col·lectivament: redirigir uns rius per regar unes terres (Mathieu)
  • Uns models econòmics innovadors (Vegeu: lliure, web 2, música...) (Jean-Michel)


El mapa no és una simple síntesi de la discussió. De fet, en reorganitzar-lo, l'animador sovint és el primer en veure les distincions suplementàries que "salten a la vista". I no ha de dubtar en afegir-les al mapa, perquè la següent iteració de comentaris sempre podrà invalidar la seva decisió o completar-la.
La fi de la fase
Després d'un cert nombre d'iteracions, les aportacions s'esgoten i els participants deixen d'afegir noves idees. Això pot passar des de la primera iteració (ara bé, en aquest cas les idees dels contribuïdors no s'han encreuat) però es registren interaccions que inclouen fins a set iteracions 29. Per altra banda, si l'animador considera que ja s'han cobert prou punts de vista (vegeu per exemple el mètode dels sis barrets més amunt), es podrà difondre al grup un mapa final. Llavors es tracta de prendre algunes decisions, si s'escau, i sobretot de presentar els resultats de forma accessible per a persones que no coneguin el tema.

La decisió: el consens aproximatiu

No totes les discussions exigeixen una presa de decisions immediata. A vegades pot ser més útil guardar-ho tot per mostrar el màxim de plantejaments, per exemple quan volem produir una guia sobre com posar en marxa un projecte 30. En canvi, en d'altres casos cal escollir col·lectivament, entre les moltes idees proposades, les accions que el grup emprendrà o les propostes que seran triades. El mètode utilitzat a la fase anterior permet mitigar el problema plantejat per la tendència que cadascú té a defensar d'entrada el propi punt de vista en oposició al dels altres. Les idees més interessants solen ser les que emergeixen al cap d'unes quantes iteracions. Encara que les hagi proposat un dels participants, són fruit de nombrosos encreuaments i no poden ser atribuïdes a una sola persona (encara que en el mapa textual generalment es posi el nom de la persona que ha fet la proposta). És més fàcil fer que les persones escullin entre idees col·lectives que entre les idees de les mateixes persones.
Un enfocament que ha demostrat la seva eficàcia és el del rough consensus. No es tracta ni d'un consens (difícil, fins i tot impossible d'assolir) ni d'una votació, que per definició deixa de banda l'opció d'una part dels participants. En el rough consensus (consens aproximatiu), la pregunta formulada és "algú té una objecció de fons a l'opció proposada? ". Tal com passa en els grans grups, en els quals la participació és l'excepció i la manca d'aportacions la majoria, el rough consensus només requereix la resposta d'aquells que podrien tenir realment un problema amb l'opció proposada. D'aquesta manera és possible arribar a una situació en la qual les opcions escollides, encara que no siguin les que hauria triat cada membre del grup, resulten prou acceptables per tothom.
El rough consensus és una de les bases de l'IETF, Internet Engineering Task Force, la comunitat que des de 1986, defineix els estàndards d'Internet. Malgrat els reptes importants que l'elecció d'un estàndard o un altre pot revestir per a molts actors industrials, els mètodes de l'IETF han permès desenvolupar estàndards acceptables per tothom 31.

Redacció del text: relectura col·lectiva

Un cop que el grup ha identificat tots els elements de referència, els conceptes i les idees –i un cop feta una possible tria entre aquestes idees- caldrà abocar-ho tot en un document que pugui ser llegidor per una persona externa al grup i que no conegui el tema. Aquesta fase es du a terme de manera més tradicional amb un o diversos "escribes" que redacten, i la resta del grup que rellegeix i comenta.

La relectura per part del grup és necessària perquè ni amb tota la voluntat del món ningú pot copsar el total de les subtileses inscrites en la cartografia final, ni tan sols l'animador que l'ha realitzada! De fet, en redactar el conjunt amb un format més literari, pot passar que s'utilitzi el que podríem anomenar sinònims per agilitzar l'estil. Però algun contribuïdor podria observar que, si bé el terme utilitzat seria correcte en la cartografia, podria no ser-ho en el text proposat. Perquè queden molts elements implícits en la cartografia final. Si la mateixa és acceptada per tots els membres del grup, una formulació lleugerament diferent, que podria ser admissible per la majoria de persones, pot resultar inacceptable per unes altres.

La cartografia realitzada pel grup pot generar un text d'una o dues pàgines o bé un document important. Així, en el cas del grup sobre innovació monetària, les sis setmanes de debat en línia i les tres sessions de treball van permetre 7 versions de la cartografia i es van plasmar en un llibre de 160 pàgines 32. La metodologia Book sprint 33 utilitzada per Floss Manuals 34 per realitzar uns llibres col·lectius en una setmana pot ser útil. Un conjunt de persones es reuneix durant cinc dies per redactar cadascú unes parts del llibre. En el nostre cas, no es tracta tant d'experts d'un camp que aporten els seus coneixements, com de persones que hagin participat a les interaccions i que intentaran transcriure de la manera més fidel possible la cartografia final sota una forma accessible. El sumari es reparteix entre els diversos participants (prou nombrosos per poder redactar la seva part en uns dies) i cada part redactada es posa en línia i és sotmesa als comentaris dels grup. En aquesta etapa són útils eines que permetin comentar en línia com ara Co-ment 35 o Google Drive 36.

Un cop la redacció acabada i acceptada pel grup, encara queda una feina d'edició per esmenar les faltes, millorar l'estil i homogeneïtzar-ho tot plegat. En aquest estadi, és important evitar d'afegir errors. També és interessant tenir el text final proposat amb les modificacions evidenciades respecte al text proposat pels redactors (text afegit subratllat i text eliminat barrat), a fi i efecte de permetre una última relectura més còmoda al grup, que així es pot concentrar només en els canvis.

Un cop íntegrament acabat el treball, encara queda per fer la difusió en línia i/o en forma d'un llibre imprès. La utilització d'una llicència Creative commons CC -BY -SA 3.0 37 permet facilitar-ne la difusió i la seva apropiació per part d'una comunitat extensa.


DropboX
le 08.09.2014 à 15:00:12

Dropbox

Autor de la fitxa : Outils-réseaux et SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció :
  • Dropbox és un servei de salvaguarda, sincronització i compartició de dades, ultra senzill. Es descarrega un programa que només ocupa un petit espai en la barra d'eines. Se li assigna una carpeta en el nostre ordinador que quedarà guardada i sincronitzada a Internet. Ens identifiquem i ja és operatiu: a partir d'ara qualsevol arxiu copiat o guardat en la vostra carpeta de Dropbox serà enviada de forma instantània i segura a Internet.
  • Això permet sincronitzar automàticament les dades en tots els nostres ordinadors (fix, portàtil, feina) i compartir fàcilment documents amb d'altres usuaris. Els arxius estan disponibles en el disc dur i per tant també s'hi pot treballar sense connexió a Internet.
  • La versió gratuïta disposa de 2 GB d'emmagatzematge però la versió de pagament permet ampliar aquesta capacitat.
imagebf_imagewww.dropbox.com_-_2012-04-06_-_08h-44m-40s.png
Lloc oficial : http://www.dropbox.com
Família d'eines : Repositori
Presentació :
Requisits previs :
  • Disposar dels drets per instal·lar un software en el nostre ordinador
  • Funciona en totes les plataformes: Linux, Mac Os i Windows
Algunes aplicacions :
  • Sincronitzar els nostres arxius automàticament en tots els nostres ordinadors sense que hi hagi problemes de versió (Quina és la bona? Aquella que tinc al portàtil? Aquella que he gravat a l'USB?)
  • Compartir una carpeta i per tant documents (de qualsevol naturalesa, text, imatge,...) amb una o vàries persones
  • Poder treballar amb els propis documents tot i no tenir accés a Internet
  • Poder crear molt fàcilment una galeria de fotos visible per a tothom
  • Tenir un enllaç públic a la web on dipositar i enviar arxius molt voluminosos massa pesats per a l'e-mail
  • Poder guardar de manera automàtica els arxius
  • Poder accedir als nostres arxius des de qualsevol ordinador connectat a la web.
Per dominar-ho :
Avantatges :
  • Tots els nostres arxius, sempre a l'abast, des de qualsevol ordinador
  • Compartir tots els formats de document possibles, en temps real, automàticament, amb diverses persones
  • Poder treballar amb els nostres arxius encara que no tinguem accés a la web
  • Guardar automàticament els arxius
  • Dropbox guarda les últimes versions dels nostres arxius, i per tant es poden recuperar versions antigues en cas d'error.
Inconvenients :
  • La compartició d'arxius funciona malament quan es tracta d'un document en el qual vàries persones treballen juntes al mateix temps o en el mateix període de temps (ex. acabar un informe que cal lliurar en dos dies, planning dels membres de la xarxa) perquè quan dues persones treballen alhora, queden gravades ambdues versions i cal introduir a mà els canvis per fusionar-les.
Per a aquesta mena de tasques és preferible emprar una eina que permeti introduir canvis sincronitzats com Etherpad o Google Document
  • És complicat i causa d'error tenir dos comptes Dropbox en la mateixa màquina
  • Els documents de les carpetes compartides compten en els 2 GB assignats
Llicència : Programari de propietat, Freemium
Utilització : Senzill
Instal·lació  : Senzill
EtherpaD
le 16.01.2014 à 10:11:46
de 193.50.71.234

Etherpad

Autor de la fitxa : Frédéric Renier, Supagro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : Un Etherpad és un servei en línia que permet a diverses persones prendre notes de forma simultània. A una pàgina de redacció s'hi troba associat un xat.
Etherpad també és un programari lliure que es pot installar en un servidor.
imagebf_imageEtherpad.png
Lloc oficial : http://etherpad.org/
Família d'eines : Comunicació sincrònica
Presentació :

Un exemple d'ús a l'aula
Requisits previs :
  • connexió a Internet correcta
Algunes aplicacions :
  • Prendre notes de manera col·laborativa en una reunió. Les conseqüències en les relacions de dominació en un grup són importants, aquesta pràctica ajuda a "desplaçar les línies".
  • Presa de notes entre socis a distància afegint al pad una eina de videoconferència. Val a dir que no sempre és fàcil compartir l'atenció i la pantalla entre dues aplicacions.
  • Seguiment en directe del desenvolupament d'una reunió, amb la possibilitat de formular preguntes i comentaris en l'espai "xat".
Per dominar-ho :
Per aprofundir-hi : Creant un compte a Framapad.org, creeu un espai de treball on podeu convidar usuaris (l'accés dels quals queda protegit per una contrasenya), crear pads interns al grup que s'ha format, i tenir accés a funcionalitats d'administració dels vostres pads: llistats, arxiu, càrrega, supressió.
Un pad creat des d'un compte per tant és reservat, per defecte, als membres del compte (privat), però també pot ser obert a tothom com els pads públics, o bé protegit per una contrasenya específica.
Avantatges :
  • El gran clàssic de les primeres experiències irreversibles de cooperació
  • Molt simple d'utilitzar, cada aportació és visualitzada directament pels altres, té moltes possibilitats d'exportació, permet un co-redactat sincronitzat, "wysiwyg" (la composició de la pàgina es fa com amb un processador de text clàssic).
  • Les notes que es prenen són més completes.
Inconvenients :
  • Crear un pad directament des de la barra d'adreces del navegador pot representar un obstacle metodològic important.
  • Limitat a 16 connexions simultànies
  • Depenent de la qualitat de la connexió a Internet l'experiència pot ser del tot contraproduent
Llicència : Llicència lliure, Gratuït
Utilització : Senzill
Instal·lació  : Reservat per a Jedis de la informàtica
GoogleDocumentsgoogleDrive
le 16.01.2014 à 11:29:39
de 193.50.71.234

Google Documents (Google Drive)

Autor de la fitxa : Emilie Hullo, Outils Réseaux et Hélène Laxenaire, SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : Google Docs és un paquet d'ofimàtica en línia, gratuït. Inclou un processador de textos, un full de càlcul, un programa de presentació, un programa per a la generació de formularis en línia i un programa de dibuix. Aquest paquet permet compartir els vostres documents ofimàtics (en lectura o escriptura) i redactar col·lectivament. Des del passatge a Google Drive també és possible compartir altres tipus de documents.
bf_imageCapture_du_2013-06-10_10:04:17.png
Lloc oficial : https://docs.google.com
Família d'eines : Ofimàtica en línia
Presentació :
Requisits previs :
  • Tenir un compte Google (per crear i compartir un document: els altres participants no cal que en tinguin)
  • Saber utilitzar un paquet ofimàtic (processador de textos, full de càlcul, presentació)
Algunes aplicacions :
  • prendre notes de manera sincrònica i a distància durant una reunió telefònica
  • creació d'una enquesta en línia, els resultats queden reflectits en una taula (per saber-ne més, vegeu la fitxa Eines Google Formulari
  • per preparar la programació d'un esdeveniment, els organitzadors compilen els noms i les dades dels possibles assistents en una taula, les dades d'aquesta manera queden organitzades i permeten el processament posterior tipus mailing
  • per a un planning de formació es pot posar en línia una taula diferenciant els drets: els estudiants poden consultar la taula en temps real per conèixer el seu programa (però no modificar-lo) i els formadors poden modificar-lo directament sense haver de passar per un intermediari
  • per redactar col·lectivament un document que necessiti una paginació: informe, etc...
  • per crear una presentació de diapositives que es pugui integrar fàcilment en un lloc Internet
Per aprofundir-hi :
Avantatges :
  • Els fitxers són en línia i per tant accessibles des de qualsevol dispositiu connectat a Internet
  • Els documents poden ser redactats de manera sincrònica (un cursor en color indica qui modifica) i asincrònica (un historial permet saber qui ha modificat què)
  • L'opció "compartir per a tots els usuaris enllaçats" permet compartir un document i modificar-lo col·lectivament encara que els altres participants no tinguin un compte Google
  • El document disponible és sempre la última versió actualitzada (a diferència dels documents que s'envien per correu electrònic)
  • Les modificacions s'introdueixen en temps real, no hi ha problemes de versió
  • Tots els documents es creen i modifiquen a través de Google Document, per tant no hi ha problemes de format com poden haver-hi entre persones que utilitzin Open Office i Word (doc, odt), ni de versions de programa (doc, docx). Tothom té el mateix programa, amb la mateixa versió.
  • Possibilitat d'utilitzar un xat al costat del document quan es treballa en un document de manera sincrònica però a distància
Inconvenients :
  • Si no tenim Internet, no hi ha document
  • Cal una mica de pràctica per aprofitar tots els matisos de les possibles aplicacions. Vigileu a l'hora de compartir un document: no heu d'enviar l'enllaç que consta en la barra d'URL, sinó aquell de la indicació Compartir, un cop marcada l'opció "Tots els usuaris que disposin de l'enllaç", si no es fa així les persones no podran obrir el document. Cal ser molt curosos amb això quan es comença a utilitzar Google Docs en un grup perquè és molt desmotivant que les primeres temptatives acabin amb un: "No aconsegueixo obrir el teu enllaç!"
  • També és Google: indexa els continguts dels documents per generar publicitats contextuals i crea perfils de consumidors.
Llicència : Programari de propietat, Gratuït
Utilització : Senzill
Instal·lació  : No cal instal·lació
IntroduccioAlsBensComuns
le 16.01.2014 à 17:38:49
de AMontpellier-651-1-428-106.w92-133.abo.wanadoo.fr

Introducció als béns comuns

Autor de la fitxa : Gatien Bataille
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció :

Béns comuns?

Tradicionalment anomenats "procomuns" (les coses que ens pertanyen en comú), els béns comuns han quedat una mica oblidats.
Han estat suplantats per :
  • els béns privats organitzats pel mercat
  • els béns públics posats a disposició per l'estat
D'aquesta manera els béns comuns s'han convertit en les "coses de ningú"... de les quals ningú no se n'ocupa.
I això que els béns comuns (commons en anglès) no són béns "sense amo".
Cadascú de nosaltres pot legítimament reivindicar els seus drets sobre ells.
Són les coses amb què ens alimentem, les que ens permeten comunicar-nos i desplaçar-nos, que ens inspiren… o fins i tot que ens permeten abocar els residus (a l'aire o a l'aigua).

Un bé comú es caracteritza pel fet:

- que un recurs, per exemple l'aigua o el saber, s'utilitzi de manera comuna i sostenible, més que de manera individual o excloent-ne altres persones.
  • que un grup específic s'encarregui del recurs i en tingui cura, en comptes de deixar-lo ens mans de persones que se n'aprofitin.
  • que aquest grup s'hagi posat d'acord per establir unes regles apropiades i transparents, en comptes d'acceptar l'absència de regulació.
  • que l'accés als recursos estigui àmpliament autoorganitzat, en comptes d'estar determinat des de fora.
  • que a tots els usuaris se'ls reconegui el dret a donar la seva opinió en comptes d'estar sistemàticament representats per altres persones.
  • que els avantatges es comparteixin, en comptes d'estar concentrats.
Aquesta concepció qüestiona considerablement la noció de propietat privada pel que fa a uns béns que podríem qualificar de comuns... I en canvi no forma part del debat actual.

Quines serien les conseqüències d'una redefinició de les terres com a béns comuns?
Cal reforçar els béns comuns, més enllà del mercat i l'estat i de manera complementària a aquests. Cadascun de nosaltres ha d'assumir les seves responsabilitats com a co-possessor de les "coses que ens són comunes", per tal de treure'n més llibertat i comunitat. Els béns comuns necessiten homes i dones, no només mercats, ajuts governamentals o regulació per part de l'estat. Cal fer una redistribució més justa de la riquesa dispensada a través dels béns comuns en tots els àmbits de la nostra vida.
Perquè els béns comuns són el secret més ben guardat de la nostra prosperitat.
Tots nosaltres ens els trobem cada dia i a tot arreu. Tots nosaltres hi recorrem constantment en les nostres activitats econòmiques, en família, en política o en els moments de lleure. Formen part dels pressupòsits considerats evidents de la vida social i econòmica, i en canvi segueixen sent majoritàriament invisibles.
Les coses que fem servir de manera comuna constitueixen l'estructura interna d'una societat pròspera.
A la natura, tots els homes i dones depenem de l'aigua, dels boscos, de la terra, de la pesca, de la biodiversitat, del paisatge, de l'aire, de l'atmosfera, així com de tots els processos vitals que hi estan relacionats. Cada individu té dret a beneficiar-se dels recursos naturals, independentment de la propietat privada d'aquests.
En l'àmbit social, perquè es desenvolupin les relacions entre les persones són necessaris les places, els parcs i jardins públics, les vetllades, els diumenges i dies de festa, així com els transports públics, les xarxes digitals, les activitats esportives i de lleure. Aquests béns comuns socials poden ser gestionats i conreats directament i de maneres molt diverses per les pròpies comunitats i per iniciativa dels ciutadans. També poden constituir una part del domini públic, en què els serveis públics tenen un paper important.
No cal dir, pel que fa a la cultura, que la llengua, la memòria, els usos i el coneixement són imprescindibles per a qualsevol producció material o immaterial. Igual que necessitem els béns comuns de la natura per sobreviure, els béns comuns culturals són necessaris per a la nostra activitat creativa. De la mateixa manera, cal que els nostres coneixements actuals puguin seguir sent utilitzats lliurement per les generacions del futur.
A nivell digital, les produccions i els intercanvis funcionen millor com menys obstacles hi hagi per accedir als objectes i a les dades. És imprescindible que els codis font dels programes informàtics, així com tota la riquesa dels textos, sons, imatges i films disponibles en línia no estiguin limitats per drets de propietat intel·lectual restrictius.

És bo saber-ho

Bé comú no es el mateix que bé públic Una diferència essencial amb la tipologia clàssica dels béns públics rau que en què els béns comuns són heretats: o bé representen regals de la natura i cal mantenir-los com a tals, o bé han estat produïts per persones o grups (no sempre necessàriament clarament identificats), i després transmesos. Aquesta transmissió pot ser un procés de llarga durada (paisatges culturals, llengua) o molt curt (Viquipèdia, programaris lliures). També es poden constituir béns comuns quan han estat produïts per una persona que els ha destinat a una utilització en comú (com ara el llenguatge HTML).
Cap polític ni cap estat no ho ha decidit.
És clar que els béns comuns o els drets humans que se'ls acostuma a associar depenen de la protecció de l'Estat. Així, la preservació i la reivindicació dels béns comuns del planeta difícilment podrien ser assolits sense acords entre els diferents estats.
Els béns comuns són gestionats de manera justa i sostenible quan les coses que tenen una disponibilitat limitada per a tots es comparteixen, i quan tothom pot accedir a les coses que són abundants.

Bé comú no és el mateix que propietat comuna
La propietat comuna és una forma de propietat col·lectiva. La podem trobar en cooperatives, comunitats d'hereus o en societats anònimes per accions. Com la propietat privada, la propietat comuna implica que determinades persones (les no propietàries) quedin excloses de l'accés i la utilització del bé. En això es diferencia dels béns comuns.

No totes les coses són un bé comú, però moltes poden esdevenir-ho.

Arquitectura dels béns comuns

Els béns comuns estan constituïts per tres puntals fonamentals: els recursos, la gent i, finalment, les regles i normes que permeten unir tots aquests components entre ells. El primer puntal és material. Fa referència als recursos pròpiament dits: l'aigua, la terra, el codi genètic, els codis dels programaris, els coneixements, els algoritmes i les tècniques culturals; també fa referència al temps del qual disposem, i naturalment a l'atmosfera. Tot això constitueix els "recursos comuns" ("common pool resources" en anglès). Tots nosaltres tenim el mateix dret a disposar-ne.
El segon puntal és social. Fa referència als éssers humans que fan servir aquests recursos. El concepte de béns comuns no es pot concebre si no va associat a uns individus concrets que actuen dins d'un espai social definit. Els coneixements, per exemple, s'utilitzen per emetre un diagnòstic o per curar. Les tècniques culturals s'utilitzen per produir innovació. La comunitat, és a dir tots els que utilitzen els recursos de manera col·lectiva, transforma aquests recursos en béns comuns.
El tercer puntal és regulador. Fa referència a les regles i normes que regeixen la relació amb els béns comuns. Evidentment, no és el mateix regular els bytes i la informació que regular recursos naturals com ara l'aigua o els boscos. Les relacions amb aquestes coses adopten formes diferents. No obstant, el que totes aquestes relacions tenen en comú és que han de ser determinades per cada comunitat extensa d'usuaris. I això, només és possible quan un grup humà desenvolupa una comprensió comuna de les seves relacions amb els recursos.

Recursos + Comunitats + Regles i normes = Béns comuns

Els béns comuns fan la qualitat de vida

Els béns comuns generen valor tant fora del mercat com en complement del mateix. Per a tots nosaltres, la possibilitat de recórrer als béns comuns, a més de als serveis oferts pel mercat i l'estat, té múltiples avantatges.
Això es fa palès arreu on els recursos naturals utilitzats en comú, com ara les pastures, l'aigua, els mars, els boscos, els camps i les llavors, formen la base de la subsistència. Els drets comunitaris garanteixen l'accés gratuït a aquests recursos imprescindibles per viure, que es paguen amb la moneda de la cooperació i la solidaritat. A partir del moment en què els serveis garantits per aquests recursos – alimentació dels éssers humans i dels animals, materials de construcció, medicaments, calefacció i matèries primeres – han de ser comprats amb diners, els homes es veuen abocats a la misèria, perquè no tenen poder adquisitiu.
L'autèntica tragèdia dels béns comuns és que la gent no pren consciència del seu valor (no monetari) fins al moment en què estan a punt de desaparèixer.
La densitat urbana, per exemple, és una forma de riquesa que no es fa aparent fins que s'ha perdut. Les distàncies curtes :
  • permeten estalviar temps per anar a comprar a peu,
  • o perquè els nens puguin anar a escola sense agafar cap transport,
  • fomenta les xarxes de socialització i el treball en comú, i d'aquesta manera fa que es puguin organitzar guarderies autònomes, que els veïns es puguin ajudar entre ells o que s'organitzin horts col·lectius.

Recursos comuns + Comunitats + Cooperació = Creació de valors no monetaris

Els béns comuns; eines de creativitat i de cooperació

Que la cooperació és un factor de productivitat molt potent és una veritat admesa des de fa temps. La xarxa digital ha permès que es desenvolupin formes de cooperació del tot innovadores.
Dins del món científic, els mètodes de treball col·laboratius, globalment compartits i autoorganitzats s'han convertit en una evidència.
A l'era digital, la creativitat ha adquirit una nova significació que va més enllà de l'individu.
Sovint, l'entusiasme i la competència acumulats dels afeccionats no té res a envejar als dels professionals, ben al contrari. Gràcies a les aplicacions cada vegada més nombroses de les eines 2.0, com Twitter, les wikis o els blogs, es van creant noves formes de treball en comú i de compartició dels coneixements. Internet té el potencial de desenvolupar plataformes per a la intel·ligència col·laborativa i l'enginy descentralitzat, i de posar-les a l'abast de tothom.
Les "comunitats en línea", gràcies a una àmplia participació, poden proposar productes i serveis de gran qualitat, que també poden tenir un valor monetari.
Gairebé totes les societats humanes es basen en una barreja de competència, planificació i solidaritat. No obstant, les seves relacions respectives es van modificant amb el curs de la història. L'intercanvi de mercaderies dins del mercat – per més evident que s'hagi tornat per a nosaltres – tan sols és una manera entre d'altres d'aprovisionar-se de béns.
Les maneres d'aprovisionar-se de béns són :
  • la producció organitzada pel mercat (principi de competència)
  • la producció organitzada per l'estat (principi de planificació)
  • la producció i la distribució a l'interior de les comunitats (principi de reciprocitat)
El sentiment de comunitat i de lliure cooperació sembla adquirir un nou significat i una nova importància quan es conjuga amb el desig d'independència. Reforçar els béns comuns respon a aquesta necessitat.

La solució als problemes actuals no consisteix en un replegament de l'Etat per tal de deixar lloc al mercat, sinó més aviat en què l'Estat s'esforci per protegir els drets de les comunitats sobre els seus béns comuns.

Els avantatges dels béns comuns

Allò que avui encara se'ns mostra com una debilitat dels béns comuns podria revelar-se com una força en un futur pròxim: els diners hi tenen un paper secundari. Cooperar amb vista a una possessió compartida en lloc de competir buscant l'enriquiment personal és el que distingeix els béns comuns. En general, els estímuls monetaris hi juguen un paper molt marginal. Els motius que realment compten són més aviat
  • la utilitat comuna,
  • el desenvolupament de les competències,
  • la sociabilitat o la reputació.
En aquest sentit, l'àmbit dels béns comuns és un espai desmercantilitzat. Es tracta d'una economia de compartició i participació, i no d'acumulació i exclusió.
Sense aquesta economia de la compartició, no es pot concebre una economia alliberada de la pressió del creixement. En efecte, tot allò que es fa en sentit de l'interès general, per passió del subjecte o per solidaritat permet satisfer les necessitats amb una inversió monetària mínima. La realització de Viquipèdia, per exemple, hauria suposat un cost inaccessible si s'hagués hagut de remunerar cada col·laborador.
Dit d'una altra manera, el que s'ha produït en l'àmbit dels béns comuns – que sovint es qualifica de capital social – es podria qualificar de manera encara més pertinent com a "monetàriament eficient". Es requereix menys inversió de capital monetari per aconseguir el mateix nivell de prestacions.
Aquest és precisament el repte central d'un sistema econòmic que haurà de prescindir del creixement econòmic, però que alhora haurà de seguir funcionant. Perquè l'eficiència monetària entesa en aquest sentit pot representar el pilar d'una economia post-creixement, redescobrir els béns comuns és la condició perquè emergeixi un ordre econòmic amb capacitat de futur per al segle XXI.
Un nou model per crear: la producció entre iguals basada en els procomuns
Contràriament a la producció per al mercat, la producció entre iguals basada en els procomuns no es produeix amb vista a vendre, sinó amb vista de la utilització directa. Els projectes entre iguals tenen un objectiu comú - crear programaris, fer música, ocupar-se d'un hort - , i tots els homes i dones que hi participen contribueixen d'una manera o altra a aquesta finalitat. La majoria no ho fan per guanyar diners, sinó perquè comparteixen l'objectiu del projecte i volen que tiri endavant – o senzillament, perquè els agrada fer el que fan. Una producció d'aquest tipus entre iguals basada en els procomuns produeix nous béns comuns, o té cura dels que ja existeixen i els millora. Les estructures jeràrquiques brillen per la seva absència. Això no vol dir en cap cas que no estiguin estructurades, però ningú no pot manar a ningú altre el que ha de fer. Les relacions que s'estableixen al voltant d'aquests béns comuns no estan desproveïdes de regles. Les regles són el fruit del consens dels "iguals". En l'economia igualitària dels béns comuns no hi ha obligacions ni comandaments. En resulta una lliure cooperació entre contribuïdors iguals en drets.

Una producció entre iguals basada en els procomuns sempre es produeix en el sí de "comunitats" (communities), allà on es troben persones que comparteixen interessos comuns o que senzillament tenen una relació de proximitat. Els móns virtuals també possibiliten l'emergència de noves formes de comunitat, sense lligam territorial.
És cert que la producció entre iguals basada en els procomuns s'ha desenvolupat sobretot en la producció de saber i de programaris, però és possible transposar-ne els principis a la producció de béns materials. Això significa que :
  • El saber i els recursos naturals són béns comuns que pertanyen fonamentalment a tothom. Per fer-ne ús, hi ha unes regles que en garanteixen l'equitat.
  • La producció de béns físics es basa en dissenys (plànols de construcció) lliures, que cadascú pot seguir desenvolupant o adaptar a les seves pròpies necessitats.
  • L'organització de la producció física és descentralitzada. Pel que fa al més essencial, es dóna a nivell local.
  • La producció està orientada a l'ús i a l'usuari: es produeix per viure!
  • El compromís de cada participant prové de la seva "lliure decisió": cadascú tria per ell mateix on i com desitja participar. Això exigeix un esforç d'harmonització important, però també proporciona més satisfacció.
  • La producció entre iguals es basa en la integració i no en l'exclusió. Evidentment hi ha unes regles, amb les quals les comunitats es doten elles mateixes i que cadascú ha de respectar, però les barreres per entrar-hi són gairebé inexistents. Es facilita la participació.
Mentre que en l'economia de mercat els béns comuns – tot i ser de vital importància – s'han tornat gairebé invisibles, en una economia dels béns comuns les relacions s'haurien d'invertir: els mercats, tal i com estan organitzats en l'economia mercantilista d'avui dia, tindran en el futur un paper mínim, mentre que els béns comuns, els commons i les comunitats de commoners ocuparan el centre de la vida.

Les pistes per actuar

Podem dedicar directament la nostra energia, les nostres institucions i els nostres talents als béns comuns i a allò que en constitueix l'essència : la diversitat de la vida. Podem preguntar-nos sistemàticament, en relació a qualsevol projecte, qualsevol idea o qualsevol activitat econòmica, si el que aporta a les comunitats, a la societat i al medi ambient és més que no pas el que els en treu.
Podem invertir la tendència actual: fixant-nos uns límits i fent un ús sostenible dels recursos naturals, tot i sent pròdigs pel que fa a la circulació de les idees. D'aquesta manera podrem beneficiar-nos d'ambdues coses de la millor manera.
Podem trobar maneres intel·ligents de promoure la progressió de tots, en lloc de concentrar-nos exclusivament en l'avenç individual.
Podem reconèixer i donar suport material de manera prioritària a les activitats que generen, mantenen o multipliquen els béns a lliure disposició de tots.
Podem fer que la participació col·lectiva i justa en els dons de la nostra terra així com en les realitzacions col·lectives del passat i del present s'institucionalitzi i es converteixi en norma.
Podem recórrer a procediments de decisió, mitjans de comunicació i tecnologies transparents, participatius i lliures, així com millorar-los.
L039educacioUtilitzaUnaLlicenciaCreative
le 11.02.2014 à 13:45:11
de 193.50.71.234
bf_imagepreliminares-2013_cc-by-sa.jpg

L'educació utilitza una llicència Creatives defectuosa, per Richard Stallman

Autor de la fitxa : Hélène Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència : En aquest article Richard Stallman denuncia l'ús de les llicències CC-BY-NC i CC-BY-NC-SA per als documents pedagògics i les obres de referència i insta a fer servir preferentment les llicències CC-BY i CC-BY-SA

Unes llicències Creatives Commons lliures i unes altres no-lliures

Entre les llicències proposades per Creatives Commons, dues són veritablement lliures (vegeu. ) :
  • la llicència CC-BY-SA que autoritza la difusió, la modificació, fins i tot dins d'un marc comercial però amb l'obligació que l'obra que se'n derivi estigui sota la mateixa llicència.
  • la llicència CC-BY, idèntica a l'anterior, llevat que no hi ha obligació de llicència per les obres que se'n deriven.
Les altres llicències, que no permeten la modificació i/o utilització dins d'un marc comercial, de fet, no són lliures.

Les Obres sota llicències CC-BY-NC i CC-BY -NC-SA corren el risc de no poder ser mai difoses dins d'un marc comercial

Les llicències que permeten la modificació però que es no poden utilitzar en un marc comercial (CC-BY-NC i CC-BY-NC-SA) plantegen un problema que s'anirà accentuant amb el temps. De fet, la menció NC (no comercial) de la llicència Creatives Commons, no prohibeix estrictament la utilització comercial, només obliga a les persones que vulguin fer un ús comercial de l'obra a demanar-ne l'autorització a l'autor. Però el fet de permetre la modificació de l'obra multiplica el nombre d'autors, que al cap d'alguns anys poden ser molts i per tant impossibles de trobar per demanar-los la seva autorització. Richard Stallman proposa una modificació d'aquestes llicències per tal que permetin definir la persona a qui es pot demanar l'autorització.

Les obres que suposadament han de servir per a tasques pràctiques han d'estar sota llicència lliure

Per Stallman una obra que ha de tenir una utilització pràctica ha de ser lliure, cas dels programaris o de les classes. Perquè siguin lliures, els usuaris han de tenir el control absolut de l'obra que serveix per a efectuar la tasca.
Per tant, diferencia les obres que serveixen per a tasques pràctiques, entre les quals hi ha els documents pedagògics, de les obres artístiques, de divertiment o que reflecteixen un punt de vista. Aquestes estan legitimades pel fet d'estar protegides per una llicència Creative Commons no-lliure.

Nota de l'autor de la fitxa: l'article de Richard Stallman està protegit per una llicència no-lliure, fet coherent amb el seu discurs ja que es tracta d'un article que expressa una opinió.

Crédit photo : Preliminares 2013 (CC BY-SA)
Presentació sintètica de l'autor de l'obra : : Richard Stallman és un programador conegut i un militant del programari lliure. És un dels fundadors del projecte GNU i de la llicència pública general GNU que també es coneix per l'acrònim GPL. És un dels pares del programari lliure.
Cites : Quan una obra ha de servir per efectuar una tasca pràctica, els usuaris han de tenir el control d'aquesta tasca, per tant necessiten controlar l'obra ella mateixa. Això s'aplica tant a l'ensenyament com al programari. Richard Stallman
Referència bibliogràfica : L?éducation utilise une licence Creative Commons défectueuse, par R. Stallman. Framablog [online]. 31 January 2013. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.framablog.org/index.php/post/2013/01/31/stallman-creative-commons-non-commercial
L039escripturaColmlaborativa
le 14.02.2014 à 11:57:24
de 193.50.71.234
bf_imageecriturecollaborative.jpg

L'escriptura col·laborativa

Autor de la fitxa : Outils-réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Descripció : Dissenyada com un suport per a la construcció del saber col·lectiu, la Web 2.0 ha portat a concebre la informació de manera profundament diferent . En alliberar l'escriptura de l'univers clos del suport imprès, ha engendrat una profunda modificació en aquest àmbit. Ara mateix és possible que diferents persones escriguin en el mateix document i al mateix temps! L'èxit que ha obtingut l'Enciclopèdia Viquipèdia, un dels llocs més consultats arreu del món, ha obert el camí a noves pràctiques d'escriptura. Tot definint-se a si mateixa com un "projecte d'enciclopèdia lliure, escrita col·lectivament", ha demostrat fins a quin punt la col·laboració era portadora de qualitat i podia dotar l'escriptura d'una riquesa més gran. Riquesa per a la comunitat que es beneficia de la trobada entre punts de vista diferents sobre un mateix tema. Riquesa també per a l'individu que participa en un projecte que el conduirà a elaborar noves estratègies d'escriptura i a nodrir-se de noves idees.

Coescriptura, un procés difícil

Realitzar un escrit en col·laboració és fruit d'un procés sovint considerat complex i difícil. A l'article
LOWRY, Paul, CURTIS, Aaron and LOWRY, Michelle.A taxonomy of collaborative writing to improve empirical research, writing practice, and tool development. Journal of Business Communication (JBC). 2004. Vol. 41, no. 1, p. 66?99.
i Lowry M.R. expliquen aquesta dificultat pel fet que a l'acció de l'escriptura individual (que té com a fonament, segons ells, la planificació, la traducció i la revisió), l'escriptura col·lectiva hi afegeix tres nivells de complexitat suplementària:
1. Intel·lectual
2. Social
3. Procedimental
Aquests nivells corresponen a tres preguntes que l'escriptura col·laborativa suscita:
1. Com posar en comú i harmonitzar els coneixements individuals per produir un saber col·lectiu?
2. Com coordinar els membres i els seus diferents parers per portar bé a terme aquest projecte? Com superar els conflictes socioafectius generats per aquest exercici col·lectiu?
3. Com establir una planificació i una conclusió comunes?

La dinàmica de grup: la clau de volta de l'escriptura col·laborativa

En realitat, a part de la dimensió intel·lectual i de procediment esmentades, el que realment sembla la clau de volta de l'escriptura col·laborativa és la dimensió social de la qual en resultarà el "bon funcionament" de la resta. Per "dimensió social", s'entén la capacitat de crear una dinàmica de grup que federi tots els membres per a la consecució d'un objectiu comú (la producció d'un text) i en la qual cadascun d'ells trobarà el seu lloc. Una dinàmica que facilitarà al màxim la implicació dels seus membres i sense la qual tot projecte cooperatiu està condemnat al fracàs.
De fet, l'escriptura col·laborativa pot generar conflictes socio-afectius (punts de vista divergents, sensació d'ésser jutjats, etc.) que poden resultar difícils de superar. L'acte de la coescriptura també requereix:
  • Un alt nivell d'interacció recíproca entre els membres alimentat per intercanvis freqüents.
  • Tenir en compte els diferents punts de vista, valorar positivament les aportacions de cada membre de la comunitat, encoratjar la participació de tothom, tot tenint present la frase de Paul Ricoeur "La tolerància no és pas una concessió que jo faig a l'altre, sinó el reconeixement del principi que una part de la veritat se m'escapa."
  • La capacitat de l'animador per regular els conflictes socials-cognitius generats per les idees i natures divergents.
El treball de l'animador de xarxa serà justament el d'aportar una convergència dins la comunitat i per tant de crear una dinàmica constructiva de treball propícia a la implicació de tothom:


J-M Cornu - 4. Convergence et conflit


Facilitar la contribució de tothom amb el mètode dels 6 barrets

Per tal d'afavorir la implicació de tothom i l'aflorament de noves idees dins del grup, el psicòleg especialitzat en ciències cognitives Edward de Bono va desenvolupar l'any 1987 el mètode anomenat dels "6 barrets". Partint del postulat que la recerca de solucions passa per sis fases ben definides, el mètode invita cada membre del grup a explorar durant una reunió sis maneres de pensar específiques, simbolitzades per sis barrets de colors diferents.
En resum, els objectius són :
  • fer que cada participant percebi una idea, que hi pensi, des d'un angle diferent i així fer evolucionar el seu punt de vista sobre una qüestió;
  • impedir la censura d'idees noves dins d'un grup;
  • crear un clima favorable als intercanvis i a la creativitat, afavorir la llibertat d'expressió;
  • resoldre col·laborativament els problemes;
  • oferir una visió global i aprofundida de la situació;
En concret, una vegada plantejada la qüestió, cada participant revesteix per torn una alçada diferent posant-se virtualment un barret i començant a explorar noves solucions:
  • El Barret blanc simbolitza la neutralitat. La persona que el porta simplement s'ha de limitar a enunciar els fets, deixant de banda tot el que pugui tenir a veure amb la interpretació.
  • El Barret vermell: l'emoció. La persona que el porta declara lliurement els seus sentiments i les seves intuïcions.
  • El Barret verd: la creativitat. La persona busca alternatives, tot intentant considerar el problema des d'un angle nou.
  • El Barret groc: la crítica positiva. La persona "accepta els somnis i et les idees més folles".
  • El Barret negre: la crítica negativa, el judici. La persona enumera les febleses i els riscos que comporta segons ella una idea.
  • El Barret blau: l'organització, la canalització de les idees, els processos. La persona té com a objectiu prendre distància del tema enunciat.
Aquest mètode, que empeny els participants a sortir de la seva manera de pensar habitual, pot revelar-se molt útil en l'àmbit de la realització d'un escrit col·lectiu.

Tres enfocaments per realitzar un escrit col·laboratiu

Realitzar un escrit col·lectiu es pot fer de diferents maneres, segons tres nivells de col·laboració:
  • Un membre comença per redactar un article que tot seguit és modificat i enriquit per un altre membre i així fins a obtenir un "document" considerat complet per el grup i acceptat per consens
  • Un enfocament més cooperatiu que col·laboratiu consisteix en què cada participant treballi en una part de l'article. Després les diverses parts produïdes s'enllacen entre elles i s'harmonitzen per formar un sol i únic article.
Una variant d'aquesta cooperació consisteix en què cada membre, segons les seves competències i preferències, faci una part de la feina. Per exemple, un participant redacta, l'altre corregeix, el tercer rellegeix etc.
  • Per acabar, potser l'enfocament més col·laboratiu és el que inclou a tots els membres des de la concepció a la realització de l'escrit, aquell en què no hi ha realment distinció de rols. D'aquesta manera tothom participa a les diferents fases. Ara ens aturarem en les fases d'elaboració que aquest darrer enfocament podria comportar.

Les fases d'elaboració : trucs i astúcies per una escriptura participativa

Cada grup pot trobar el seu propi mètode, el que més li escaigui. No obstant, per tenir alguns punts de referència, heus aquí alguns trucs i astúcies per iniciar una escriptura participativa:

1. Fer viure "una experiència irreversible de cooperació"

Res millor per preparar un grup per a la realització d'un escrit col·lectiu que començar per fer-li viure una "Petita Experiència Irreversible de Cooperació" (PEIC). Amb la finalitat de resoldre possibles moments de bloqueig, fer sorgir els primers intercanvis i donar sentit a la pràctica col·laborativa. Un dels grans recursos consisteix en utilitzar Etherpad, un servei en línea que permet a diverses persones prendre notes simultàniament, en el qual hi posarem continguts imperfectes, erronis, o amb nombroses faltes d'ortografia que cal corregir. Aquest simple fet empenyerà instintivament la gent, malgrat les barreres que puguin tenir, a corregir les faltes. Aquest recurs encara és més eficaç quan la falta afecta el nom d'un dels participants: a la preocupació per l'ortografia irreprotxable, s'hi afegeix l'ego... El mal ja està fet: el participant ha viscut la seva primera experiència de col·laboració!

2. El brainstorming

Una vegada fet aquest primer pas, es pot escometre una segona etapa organitzant un brainstorming col·lectiu és a dir una reunió per recollir idees que permeti reunir tots els punts de vista i les propostes d'escriptura en grup. Aquesta tècnica incita els membres a verbalitzar les idees, confrontar-les entre ells i reformular-les. A més estimula la creativitat. La utilització d'un mapa mental és molt eficaç per recollir totes aquestes dades, jerarquitzar-les entre elles i oferir una visió de conjunt. El principi és simple: l'animador fabrica un mapa mental que recull els punts enunciats per cada membre i els classifica per temes i sub-temes. Es projecta a la pantalla, i això permet a tothom veure si falta una dada i així intervenir més fàcilment. D'aquesta manera es poden fusionar ràpidament les idees i prendre en consideració cada punt de vista!
Existeixen nombroses eines de mapa heurístic, entre les quals es destaca Freeplane per la seva facilitat d'utilització.

3. La redacció

Una vegada feta aquesta feina, el grup està en condicions d'establir un esquema de l'escrit a realitzar. A partir d'aquest esquema, començarà l'autèntic treball de redacció. Abans, pot ser útil provar diferents modalitats d'escriptura (individual o directament en grup, en quin context, etc.) per trobar la configuració que millor li convingui al grup. També és necessària una reflexió sobre el que indueix a la publicació (= exposició).
La redacció es pot fer a través d'eines en línea que permeten a cada membre editar i modificar el document, millorar el treball en comú d'escriptura i tenir una visió en temps real de l'estat del document.
Google Document s'adapta bé a la redacció en petit grup. Permet redactar a diverses mans i al mateix temps un document en línea que cadascú pot modificar i en què totes les modificacions són automàticament integrades a l'escrit de base. L'avantatge d'aquesta eina és que la feina no es fa mai de manera aïllada i que els participants poden veure la construcció a mesura que es fa l'escrit i per tant fer evolucionar les idees sobre el tema.
Per un grup més gran, el Wiki pot ser una bona opció. Com Google Doc i Etherpad, també permet publicar instantàniament qualsevol creació o modificació de pàgina i tenir una visió de conjunt però té altres opcions interessants. De fet ofereix la possibilitat de comentar les pàgines, de tenir una maquetació dels continguts més visual, de decidir el moment de l'edició del treball en línea i de gestionar l'historial de les redaccions. Per tant permet un treball col·laboratiu potser més estructurat.

Petit testimoni d'una experiència d'Animacoop sobre la redacció col·lectiva

En ocasió de la formació Eines-Xarxes "Animació d'una xarxa col·laborativa" (Montpeller, octubre-desembre 2010), els formadors van proposar al grup de participants d'Animacoop de redactar col·lectivament i a distància, tres articles per la seva newsletter. Els membres del grup tenien l'hàbit de treballar junts i escriure un article els podia permetre fer créixer un bé comú, una creació. "Per als formadors, aquest exercici d'escriptura era una mena de repte metodològic", expliquen els responsables de la formació: "Com medir la capacitat col·lectiva de síntesi dels continguts transversals produïts durant la formació? Segon repte: com motivar els participants envers un treball complementari i amb breus terminis?"

El testimoni dels participants en relació a l'experiència (mètode emprat, etapes de realització, gestió del temps) és pot llegir en línea (en francès): http://animacoop.net/formation2/wakka.php?wiki=PageArticlerc

Crédits illustrations sous licence Creative Commons : by bgblogging, by Yves Guillou.
L039usDeLesLlistesATelaBotanica
le 15.01.2014 à 11:16:30
de 193.50.71.234
bf_imagelogo_tela_fond_blanc.png

L'ús de les llistes a Tela Botanica

Autor de la fitxa : Outils-réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : La xarxa Tela Botanica es va constituir a partir de llistes de discussió.

La primera "tela-botanicae" va néixer al març de 1999, amb la creació de la xarxa. Es recolza en els serveis oferits per Yahoo Groupes. Actualment segueix activa: 1092 membres i 34000 missatges intercanviats des que es va crear, amb una mitjana de 225 missatges al mes (segons l'informe del 8 de març del 2010).

Diferents orígens dels membres

La llista reuneix especialistes i afeccionats, neòfits i apassionats amb un elevat nivell de coneixements sobre botànica. Una persona formula una pregunta i desenes d'especialistes responen, de vegades amb molta precisió. De ben segur que si haguessin estat reunits entre ells, els intercanvis no haurien estat tan dinàmics (per por de ser jutjats pels iguals, l'alt nivell d'entrada en els debats...).

Divisió en grups temàtics

A mesura que s'anava intercanviant informació, van anar apareixent unes discussions temàtiques que de vegades creaven una saturació de missatges a la llista. El dinamitzador de la xarxa, que pilotava amb atenció, de seguida va proposar que es creés un altre grup de discussió específic. D'aquesta manera, es van crear més d'una cinquantena de grups temàtics, alguns dels quals van donar lloc a un intens treball cooperatiu i a produccions col·lectives.

Síntesi de les llistes

L'avantatge de dividir la xarxa en grups temàtics és que les persones poden subscriure's únicament a les discussions que els interessen sense rebre un munt de mails cada dia. L'inconvenient és que no es té una visió global d'allò que passa en el grup. Per tal de posar-hi remei, un dels membres de la xarxa va animar la realització d'unes : la persona que formulava una pregunta després havia de redactar una síntesi amb totes les respostes rebudes.
Es van definir tres nivells de síntesi en funció del nivell de retorn de les informacions.
  • Nivell 1 – recollida dels missatges. Proporciona tots els intercanvis que hi ha hagut sobre un tema (el tractament consisteix únicament en aplegar tots els missatges de manera ordenada i fer-ne una neteja de forma).
  • Nivell 2 – recollida i compaginació. Síntesi intermèdia amb una mica de compaginació.
  • Nivell 3 - síntesi. Síntesi enriquida (amb afegits i controls de les referències).
I tot això sota llicència Creative Commons evidentment!

Unes eines per facilitar i regular els intercanvis

La xarxa també ha implementat unes eines per facilitar l'accés a aquestes llistes als nous membres: instruccions d'ús dinamitzades () i un codi de bones maneres (Netiqueta).
Enllaç d'Internet : http://www.tela-botanica.org/
NoHoSabeuPeroEsteuAjudantADigitalitzar
le 15.01.2014 à 11:26:11
de 193.50.71.234
bf_imagerecapcha.png

No ho sabeu, però esteu ajudant a digitalitzar els llibres antics!

Autor de la fitxa : Hélène Laxenaire - SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Gràcies a reCaptcha, un projecte creat per la universitat americana Carnegie-Mellon, cada cop que us torneu mig guenyos per desencriptar un d'aquells textos retorçats, per acceptar una inscripció o enviar un comentari, esteu participant a la millora d'un programa de digitalització de llibres antics.

Tornem a començar des del principi: què són els captchas?

Els captchas són aquestes paraules completament deformades que us demanen que copieu per tal d'acceptar una inscripció o una acció en un lloc internet. El principi del captcha consisteix en trobar una operació més fàcil d'efectuar per a un ésser humà que per a un robot, per tal d'evitar que l'acció que esteu fent pugui ser efectuada automàticament mitjançant programes-robots. Sobretot per evitar que es puguin crear automàticament milers de comptes de correu o de Facebook o inundar un blog amb comentaris per tal de vendre fals Viagra. Tornant a picar el text deformat, esteu demostrant que sou un ésser humà (només des d'un punt de vista biològic, eh?)

El problema de la digitalització dels llibres antics

Els llibres antics que ja han passat a ser de domini públic es podrien posar a l'abast de tothom per internet però per facilitar la recerca dins d'aquestes obres cal transformar la pàgina escanejada (que és una fotografia) en un text digitalitzat en el qual es pot fer una recerca. D'això se n'encarreguen els programaris de reconeixement òptic de caràcters (OCR), però amb aquestes obres es troben amb unes dificultats especials. De fet, estan impresos amb uns caràcters tipogràfics especials i sovint el temps n'ha fet malbé les pàgines. Per millorar l'índex de reconeixement, els programaris de reconeixement òptic de caràcters (OCR) necessiten "aprendre". És a dir que cal que els resultats que obtenen siguin confrontats amb els resultats obtinguts per humans per augmentar poc a poc el nombre de signes que poden reconèixer. Però per als humans, la feina de transcripció resulta llarga i feixuga.

I si féssim que les coses útils... encara ho fossin més?

Luis Van Ham és professor a la universitat Carnegie-Mellon a Pittsburgh i treballa en human computation, és a dir en programaris que fan intervenir el poder de raonament humà i la velocitat de càlcul dels ordinadors per a resoldre problemes que ni els humans ni les màquines podrien resoldre sols (el cas dels programaris OCR n'és un exemple típic). Ha desenvolupat el concepte de jocs amb objectius, en el quals els éssers humans efectuen operacions útils tot jugant. Encara que no es tracti d'un joc, el reCaptcha es basa en aquest principi. Cada vegada que descodifiqueu una paraula deformada, extreta de la digitalització de llibres antics per demostrar al lloc internet que sou un humà, esteu augmentant la base de dades utilitzada pels programaris de reconeixement òptic de caràcters i per tant la seva eficàcia per reconèixer els caràcters digitalitzats dels llibres antics.

Com funciona reCaptcha?

Les imatges escanejades dels llibres antics són llegides per dos programaris diferents de reconeixement de caràcters. Quan una paraula és llegida de manera diferent pels dos programaris, és considerada sospitosa i s'afegeix a la base de reCaptcha .
Quan se us demana que demostreu que sou un ésser humà i no una màquina mitjançant un reCaptcha, sempre hi ha 2 paraules, una de més deformada que les altres. Una ja ha estat identificada amb certesa amb el programari OCR (és la que serveix de manera efectiva per demostrar que sou un humà) i l'altra no (és la que ajudareu a identificar). A partir del moment en què un nombre determinat d'internautes han identificat de la mateixa manera una paraula sospitosa, és declarada vàlida. És integrada a la base de dades de les paraules validades de reCaptcha i a la base de dades que el programari d'OCR utilitza per reconèixer els caràcters dels llibres digitalitzats. Actualment el programari de reconeixement de caràcters de reCapcha ha aconseguit un nivell d'error similar al de l'ésser humà.

Aleshores, és una bona obra?

Google va comprar reCaptcha el 2009 i el va instal·lar a les seves pàgines que requereixen aquest tipus de confirmació. El poder de Google ha donat molta visibilitat al projecte i n'ha augmentat el nombre de participants. El principal objectiu de Google és digitalitzar els llibres de Google books per tal de facilitar-ne el posicionament i possibilitar la recerca de text en aquestes pàgines. Però sembla ser que Google adapta reCaptcha a d'altres projectes i en alguns reCapcha s'han pogut reconèixer números de plaques de carrers que provenien de Google Street View.
Enllaç d'Internet : http://www.google.com/recaptcha
PrezI
le 17.01.2014 à 17:59:33

Prezi

Autor de la fitxa : Outils-Réseaux et SupAgro Florac
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : Prezi és un programa de creació de presentacions en línia. La seva peculiaritat, respecte als programes de presentació clàssics com Impress o PowerPoint és que el desenvolupament de la presentació no és lineal. Tota la presentació Prezi ocupa un mateix i únic espai i l'accés als diversos elements es fa mitjançant el zoom.
imagebf_imageprezi.png
Lloc oficial : http://www.prezi.com
Família d'eines : Animació
Presentació : Un exemple: un curs sobre cooperació de Jean-Michel Cornu :

Requisits previs :
  • Crear-se un compte Prezi
  • Disposar de connexió a Internet
  • Disposar d'un programa de lectura amb format Flash instal·lat (per editar el Prezi)
Algunes aplicacions :
  • Presentació d'un projecte, presencial o a distància
  • Creació d'un suport per a cursos o d'un tutorial disponible en línia
  • Creació d'una presentació col·lectiva a distància
Per dominar-ho :
Per aprofundir-hi :
Avantatges :
  • Presentacions més dinàmiques!
  • Molt adequada per a presentacions situades en una lògica d'atenció (adapto la dinàmica al grup). Aquesta noció és oposada a la lògica d'intenció: condueixo el meu públic des del punt A al punt B
  • Permet una organització de la proposta sota forma de mapa heurístic o lineal
  • Presentació descarregable i per tant presentable sense accés a Internet
  • La presentació descarregada s'autoexecuta i per tant no necessita un programa instal·lat per activar-se.
  • Es pot accedir a les presentacions des de qualsevol ordinador connectat a Internet
  • Permet l'edició col·lectiva, de manera sincrònica o asincrònica
Inconvenients :
  • En la seva versió gratuïta la creació només pot fer-se en línia
  • Cal vigilar amb l'efecte "mareig" per l'abús dels efectes de rotació
  • Interfície: tot en anglès
  • En la versió gratuïta (no per a usos educatius) totes les presentacions són visibles en línia, no hi ha espai privat
Llicència : Programari de propietat, Freemium
Utilització : Senzill
Instal·lació  : No cal instal·lació
UnaMicaD039openstreetmapTecnicaIMolta
le 17.01.2014 à 17:50:23
bf_imagegarrigue.jpg

Una mica d'OpenStreetMap, tècnica i molta paciència per a una valoració ciutadana i cartogràfica del patrimoni de garriga

Autor de la fitxa : Manon Pierrel - Association le Collectif des Garrigues
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Testimoniatge : Els membres de l'associació Collectif des Garrigues han aconseguit fer convergir dues de les seves actuacions que, a primera vista, semblaven ben allunyades l'una de l'altra. Un procés de cartografia participativa que requereix tècnica, eines i internet... i un recull de coneixements i una valoració del patrimoni de garriga, dut a terme per apassionats per la història, els llibres i la garriga... Els diferents "tipus de persones" s'han trobat al si d'aquest col·lectiu i han aconseguit desenvolupar un projecte comú fantàstic, innovador i molt ric en coneixements! L'objectiu principal d'aquest projecte és contribuir a una dinàmica de xarxa entre els actors de les garrigues, co-elaborant uns mapes interactius (enriquits col·lectivament) com a suport per donar a conèixer les riqueses patrimonials de la zona, compartir coneixements i posar en valor el territori de les garrigues.

Uns treballs col·lectius desenvolupats pels membres de la xarxa

Els membres de Collectif des Garrigues (350 persones) posen en marxa un treball comú organitzat en diversos "tallers". L'objectiu és crear, valorar i transmetre uns béns comuns (coneixements, fotografies, escrits, reflexions) sobre el territori de les garrigues.
Des del 2010, s'han desenvolupat diversos tallers; per citar-ne només uns quants:
  • el pilotatge d'un Atlas de les Garrigues (llibre per al públic en general co-escrit per tal de recollir tots els coneixements actuals sobre el territori – publicat a la tardor del 2013),
  • l'enriquiment d'una galeria de fotos compartida,
però també uns tallers més "temàtics" al voltant de:
  • les collites a les garrigues i un recull de receptes sobre el territori,
  • el patrimoni de garriga, pedra seca i cabanes, carboneres i inventaris,
  • o també tallers de descoberta d'eines, de mitjans sonors o de cartografia participativa.

Els membres de la xarxa que participen en els diferents tallers disposen d'espais a internet (wikis) per a treballar i produir continguts conjuntament i a distància. Disposen de llistes de discussió, d'eines de co-escriptura (etherpad), de "programaris" que permeten organitzar el treball (de manera presencial per als aspectes logístics, o pel que fa a la repartició de les tasques) i d'eines per a la difusió dels seus treballs. Molts d'aquests tallers funcionen prou bé, avancen ràpidament, i alguns estan gairebé acabats (com ara l'Atlas) mentre que cada mes van apareixent nous projectes. Els membres de la xarxa desenvolupen ells mateixos els tallers i animen la participació al voltant de les diferents línies de treball. Un cop creades les primeres produccions, els treballs es valoren mitjançant una difusió més àmplia, especialment a través de la carta electrònica mensual de la xarxa i el lloc web del col·lectiu, el wikigarrigue.info. Un funcionament que de manera continuada alimenta la voluntat de treballar plegats per aprofundir determinats projectes... i que també porta a fer convergir diversos tallers i a muntar-ne de nous com podeu veure en l'experiència que us presentem.

Els membres de la xarxa han decidit creuar dos dels seus tallers col·lectius...

Dos tallers, un sobre el patrimoni de garriga i un altre sobre cartografia participativa en un territori, es van desenvolupar en paral·lel a partir del 2011. Al 2012 es van organitzar unes trobades convivials en forma d'unes jornades de descoberta i d'intercanvis anomenades Rendez-vous des Garrigues (sortida mensual de la xarxa), i d'un treball en grup a distància mitjançant intercanvis per correu electrònic i co-escriptura de síntesis col·lectives. Ambdós tallers tenien una organització i un funcionament propis. De mica en mica van anar trobant un terreny d'experimentació interessant on convergir, que va donar lloc a un projecte de cartografia participativa del patrimoni per implicar els habitants en el coneixement i la gestió del territori on viuen.
Com han treballat els membres de Collectif des Garrigues per tal de fer avançar independentment aquests dos tallers? Com van aconseguir crear el vincle més endavant?

El procés de valoració dels coneixements i dels sabers locals

De fet, aquest procés de reagrupament dels coneixements i dels sabers sobre les garrigues és la història del projecte garriga! Des de l'any 2004, l'objectiu de l'associació consisteix en posar a debat el futur del territori, compartir els coneixements adquirits però escampats sobre les garrigues per aprendre a conèixer-les millor i d'aquesta manera gestionar-les millor.
Els coneixements de la part anomenada "patrimoni" han augmentat a partir del 2011, amb l'organització d'una trobada "Rendez-vous des Garrigues" al voltant d'aquest tema. El patrimoni de pedra seca forma part de la identitat de les garrigues i les estructures (associacions o col·lectius) encarregades de valorar i restaurar aquest patrimoni a nivell local tenen problemàtiques similars a tots els racons del territori. S'ha hagut de trobar i dedicar un temps per a la reflexió col·lectiva per tal de poder avançar conjuntament en alguns projectes.
Arran d'aquesta trobada, es van dur a terme algunes accions concretes:
  • descobrir conjuntament els diferents indrets patrimonials de les garrigues del Gard i de l'Erau. (Cosa que es va fer a partir de la tardor del 2012 amb una trobada "Rendez-vous des Garrigues" sobre el patrimoni a Poussan (34)).
  • crear un anuari de les associacions especialitzades en el territori per tal d'enriquir les experiències i els intercanvis del grup.
  • posar en comú els documents realitzats pels actors del patrimoni (fullet de presentació dels llocs, estudis i inventaris).
Per dur a terme aquests projectes, els membres de la xarxa han fet servir eines de compartició de documents (Google drive per les taules excel), i han intercanviat molts correus electrònics (mitjançant la llista de discussió creada especialment per al grup que treballa en el patrimoni).
A la tardor del 2012, a partir dels intercanvis de la llista es decideix proposar una segona trobada sobre aquest tema. Aleshores sorgeix la idea de disposar d'un inventari de tots els inventaris realitzats al territori de les garrigues sobre el tema de les cabanes per aconseguir un mapa de les zones de cabanes a nivell de tot el territori (400 000 ha).
Un dels membres del grup patrimoni posa el projecte en marxa.
  • El primer treball es va fer in situ, durant la trobada "Rendez-vous des Garrigues", amb la vintena de persones que hi van participar. La idea consistia en dibuixar en directe els indrets on hi havia cabanes sobre uns grans mapes del territori en paper.
  • Després, gran part del treball es va anar enriquint gràcies als intercanvis de mails. Les associacions i estructures interessades es van mobilitzar per disposar del inventari dels inventaris efectuats sobre el territori.
  • Es va fer un important treball de síntesi per tal d'alimentar una taula excel : Determinació de les zones riques en cabanes: Gard - Erau.
  • Per cada departament (Gard i Erau) i per cada entitat paisatgística, es va recollir la informació següent: si hi havia algun estudi fet (tipus inventari), en cas afirmatiu, el nom de l'autor, l'estructura, el nombre de cabanes (estimat o conegut) i el nombre de les que estaven en bon estat, si aquestes estaven cartografiades o no, i algunes observacions generals.
  • Paral·lelament ens vam encarregar de recopilar i d'informatitzar el conjunt dels estudis transmesos i de penjar-los a la plataforma d'internet de l'associació,
  • En dos mesos es va poder construir el mapa, que per cert servirà d'il·lustració a l'Atlas de les Garrigues.

Un segon taller, la dinàmica de cartografia lliure i ciutadana per animar el territori

Per a aquest taller, les associacions Outils-Réseaux, i Tiriad van ser les que ens van motivar per descobrir la dinàmica d'OpenStreetMap i tot el que comporta... Ens van proposar una jornada de formació sobre OSM seguida d'una trobada "Rendez-vous des Garrigues" al voltant d'aquesta eina i de tot el que podia aportar l'enfocament de la cartografia lliure al territori. Una trobada que tot i ser més tècnica va aconseguir aplegar més d'una quinzena de persones. Membres de la xarxa, avantguardistes (!), que van copsar l'interès d'aquesta proposta per valorar els seus coneixements sobre el territori.
La formació va tenir lloc a Gignac (34) a l'abril del 2012, i va continuar amb unes trobades anomenades "carto-parties" que es van fer en el mateix territori per ampliar la formació. En aquella etapa, la idea consistia en que cadascú s'entrenés a aixecar un pla i a posar-lo en línia i també que mica en mica s'anés especialitzant en la cartografia dels elements que li interessaven (especialment els elements del patrimoni). A cada carto-party, vam aconseguir que hi participessin més persones per primera vegada.
A partir de la primavera del 2012, un grup, composat per més de quaranta persones, segueix el projecte "cartogarrigue". Disposen d'una simple llista de discussió per intercanviar informació i treballar plegats, però molt activa i reactiva, i gaudeixen d'uns temps convivials fomentats per la xarxa Collectif des Garrigues, al menys pel que fa a l'organització i la logística.
En primer lloc, el grup "cartogarrigue" va dedicar un temps a aprendre a fer servir l'eina i a construir un discurs comú. Més endavant es va obrir i es va entrenar a treballar amb la realitat organitzant carto-parties sobre el terreny. La idea de poder cartografiar els elements del patrimoni sorgeix bastant de pressa, sobretot perquè els membres del grup han creat molts enllaços entre les seves jornades i el taller de patrimoni que avança en paral·lel... S'envien invitacions i cadascú té un lloc per aportar els seus sabers i experiències a cadascun dels dos tallers.
Aquest moviment de grup i aquest creuament d'interessos convergeixen en l'elaboració d'un glossari OSM adaptat a la garriga on s'inclouen els termes específics del territori (Oliverar, forn de calç, maset, cabana..) i els tags associats.

Actualment el creuament d'aquests dos processos dóna bones perspectives de col·laboració, de projecte comú i de finançaments

Aquestes dues dinàmiques creuades han permès donar una resposta comuna a una convocatòria llançada per la conurbació de Nîmes Métropole en el marc de la seva política de desenvolupament sostenible per al 2013; "La cartografia participativa del patrimoni per implicar els habitants en el coneixement i la gestió del seu territori".
El projecte proposat consisteix en organitzar una jornada informativa i d'intercanvi d'experiències sobre la cartografia col·laborativa. Per tal de presentar el procés, presentar les experiències de territoris implicats en aquestes dinàmiques, presentar el glossari de la garriga, per elaborar de manera col·lectiva un programa de "carto-parties" per a tot l'any. La idea consisteix en treballar en estreta col·laboració amb el conjunt dels actors d'ambdós tallers, amb contribuidors d'OSM i amb els referents dels tallers, les associacions o estructures locals interessats en el patrimoni.
Des d'aleshores, han aparegut nous partenariats:
  • Una col·laboració en el màster SILAT (Sistema d'informació localitzat per a l'ordenament del territori). L'equip docent està interessat en l'enfocament temàtic de la seva cartografia per poder cartografiar patrimoni a més de fer plànols de ciutats o de pobles...
  • Una col·laboració similar amb l'escola de Montpeller SupAgro .
  • El grup "cartogarrigue" també serà mobilitzat per tal que aporti la seva experiència per organitzar una "carto-party" amb el centre cultural Carré d'Art de la ciutat de Nimes...
Per a cadascun d'aquests partenariats, Collectif des Garrigues és el referent per a l'organització de cartografies similars a la del patrimoni de les garrigues.

Els tallers continuen independentment l'un de l'altre...

Per al projecte de cartografia lliure del territori, Collectif des Garrigues vol desenvolupar una interfície web cartogràfica mitjançant la qual es faria difusió de mapes temàtics sobre especificitats o coneixements de les garrigues (geologia, recursos hídrics, riscs d'incendi...) al lloc web de l'Enciclopèdia Viva de les Garrigues. Amb una segona part i una atenció especial sobre la implementació d'una eina participativa per inventariar diferents tipus d'informacions i de dades que afecten el futur ordenament de les garrigues (els desplaçaments, els serveis de proximitat, l'agricultura...).
Per al projecte patrimoni, sembla que pot ser interessant continuar les discussions i l'enriquiment de coneixements amb el format de tallers col·laboratius. Especialment per desenvolupar la co-escriptura d'articles i tractar temes com ara la tipologia de les construccions, les cabanes a la literatura o les cabanes i les parcel·les cadastrals... per exemple.

Collectif des Garrigues, una xarxa d'actors al servei del territori de les garrigues del Gard i de l'Erau

Les garrigues són riques per la seva fauna i flora diverses i originals, per una història i una cultura antiga molt lligades als orígens de les activitats de l'home (pastors i carboners, cabanes i altres construccions en pedra seca), i també són riques pels seus paisatges. Menystingudes fins aleshores i sovint considerades com "un punt feble entre la regió de les Cevenes i el litoral del Llenguadoc" sense un veritable projecte estructurador, les garrigues del Gard i de l'Erau es deixen descobrir i s'organitzen per fer valer la seva identitat.
Així doncs, actors del territori (investigadors, polítics, gestors, habitants i usuaris) s'han unit per tal d'enriquir els seus coneixements, les seves experiències, amb l'objectiu de millorar la percepció i el coneixement d'aquestes garrigues per poder actuar en conseqüència. Ha nascut el Collectif des Garrigues! "Té com a vocació aplegar i valorar les experiències i els coneixements sobre la garriga, contribuir a l'apropament dels actors del territori, i suscitar una reflexió sobre el futur de les garrigues, preservant-ne i desenvolupant-ne les especificitats tot i respectant els medis naturals i la vida dels seus habitants".
Enllaç d'Internet : http://www.wikigarrigue.info
YeswikI
le 16.01.2014 à 16:32:57
de AMontpellier-651-1-428-106.w92-133.abo.wanadoo.fr

YesWiki

Autor de la fitxa : Outils Réseaux
Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA
Com a introducció : YesWiki és un motor de wiki lliure, modular, amb llicència GPL que permet crear i gestionar un lloc Internet o intranet.

YesWiki és especialment destinat als grups que desitgin disposar d'una eina per cooperar via Internet.
imagebf_imageyeswiki.jpg
Lloc oficial : http://yeswiki.net
Família d'eines : Viquis
Presentació : Com el seu pare Wikini, en el qual es basa, YesWiki permet, amb qualsevol navegador web:

  • crear, suprimir, modificar, comentar pàgines del lloc, sigui quin sigui el nombre d'editors i de pàgines.
  • gestionar els drets d'accés a les diverses pàgines (llegir, escriure, comentar), per usuari o per grup d'usuaris.
  • elaborar la paginació dels continguts de forma intuïtiva i molt visual, sense cap coneixement informàtic.
  • publicar de forma instantània totes les creacions o modificacions de pàgines.
  • analitzar, gestionar el conjunt del lloc a partir de funcions simples: mapa del lloc, llistats d'usuaris, llistat de les últimes pàgines modificades, etc.

YesWiki també és:

  • una possibilitat de tenir uns models de presentació adaptables a cada lloc.
  • la generalització del principi Wiki a la totalitat del lloc: modificació del títol, banner, menús, peus de pàgina, etc. amb un simple doble clic.
  • un antispam flexible.
  • la possibilitat d'afegir a una pàgina qualsevol fitxer ofimàtic o multimèdia amb mostra o lectura del contingut per imatges, sons, vídeos, mapes mentals.
  • un gestor d'extensions que permet afegir noves funcionalitats com ara gestors de bases de dades, paraules clau, microblog, vigilància tecnològica compartida, etc.

YesWiki s'instal·la en un servidor Web que suporta PHP 5 i més i una base de dades MySQL. Un cop instal·lat, el lloc és directament operatiu i tot es gestiona en línia amb qualsevol navegador web.
Requisits previs :
  • disposar d'un allotjament Internet PHP / MYSQL
Algunes aplicacions :
  • serveix per fer-se preguntes existencials!
  • serveix per fer fàcilment una web potencialment col·laborativa
  • serveix per dominar la pròpia pàgina
  • serveix per qüestionar el tema del poder
  • serveix per fer intranets
  • serveix per escriure llibres col·lectius
  • serveix per muntar projectes col·lectius
  • serveix per demostrar que els projectes col·lectius són viables i eficaços
  • serveix per desmitificar Internet
  • serveix per fer bases de dades millor que amb Google formulari
  • serveix per detectar les persones que volen realment cooperar, (les altres diuen que qualsevol pot canviar el seu nom)
  • serveix per detectar els informàtics que veuen en la cooperació fallades de seguretat
  • serveix per treure la contrasenya per actuar
  • serveix per demostrar que un wiki també pot ser bonic
  • serveix per enriquir en competències tot l'equip
Per aprofundir-hi : Documentació "per arremangar-se" per instal·lar, configurar...
Avantatges :
  • passatge molt fàcil a l'acte d'escriure
  • modulable (extensions bases de dades, codis QR, etc...)
  • les noves funcionalitats ofertes per les extensions ofereixen múltiples possibilitats cooperatives.
  • menús fàcilment editables
Inconvenients :
  • cal conèixer una sintaxi wiki específica
  • les extensions "tools" també afegeixen complexitat: cal afegir-les només quan el grup està prou madur.
  • petita comunitat de desenvolupadors
Llicència : Llicència lliure, Gratuït
Utilització : Senzill
Instal·lació  : Reservat per a Jedis de la informàtica
 Filtra :  autoformation  bureautique  cohérence  communication  Communiquer et échanger  complexité  concept  Concevoir et animer un projet  coopération  Créer/fonctionner en réseau  débat  Enseigner/former  formation courte  formation longue  heuristique  idées  ils l ont fait  initiation  méthode  Organiser et planifier  Organiser un évènement à plusieurs  outil  Outils-réseaux  Parcours animer un projet coopératif  Parcours animer un réseau  parcours ça fume  Parcours communiquer rendre visible son projet  Parcours court animer un projet coopératif  Parcours formateur 2.0  Parcours introduction coopération  Parcours rédiger publier  Parcours technique  Parcours veille collaborative  Parcours1  Parcours2  Parcours3  partage  Partager et construire collectivement des ressources  Partager et diffuser sa veille  Produire et gérer du contenu  publication  Télétravailler  Travailler ensemble et à distance  Veiller  Visualiser des données