Un total de 13 pages ont été trouvées avec le mot clé Partager et construire collectivement des ressources.

ComProduirUnDocumentEntreCentenarsDePers

le 11.02.2014 à 14:08:37

de 193.50.71.234

bf_imagevignette_bf_imageecrire_FonnaTacha_Flickr_CCbySA.jpg

Com produir un document entre centenars de persones (1� part)

Autor de la fitxa : Jean-Michel Cornu

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Descripció :

Com passar de la tert�lia de bar a la intel�lig�ncia col�lectiva?

La par�bola dels cecs i de l'elefant ¹

Sis homes de l'�ndia, molt desitjosos de perfeccionar els seus coneixements, anaren a veure un elefant (encara que tots sis fossin cecs) per tal que cadascun, observant-lo, pogu�s satisfer la seva curiositat. El primer s'atans� a l'elefant i, en ensopegar, xoc� contra el seu llom ample i robust. Immediatament exclam�: "D�u meu! Per� si l'elefant s'assembla molt a un mur!". El segon, palpant un ullal, crid�: "Ei! qu� �s aquest objecte tan arrodonit, tan llis i punxegut? No hi ha cap dubte que aquest elefant extraordinari s'assembla molt�ssim a una llan�a!". El tercer avan�� cap a l'elefant i, en agafar inadvertidament la trompa que s'agitava, afirm� sense dubtar: "Ara veig que l'elefant s'assembla molt a una serp!". El quart, amb la seva m� febril, es va posar a palpar el genoll. "�s evident, va dir, que aquest animal fabul�s s'assembla a un arbre!". El cinqu� toc� per casualitat l'orella i digu�: "Fins i tot el m�s cec dels homes podria dir a qu� s'assembla m�s l'elefant; ning� m'ho podria negar, aquest magn�fic elefant s'assembla a un ventall!". El sis�, que tot just havia comen�at a palpar l'animal, es trob� amb la cua que es balancejava entre les mans. "Veig, va dir, que l'elefant s'assembla molt a una corda!". Aix� aquests homes de l'�ndia discutiren llargament, cadasc� fent valer la seva opini� amb for�a i fermesa. Encara que cadascun d'ells tingu�s una part de ra�, tots anaven errats.

De la tert�lia de bar ² ...

Normalment, considerem que si una idea �s certa, llavors la idea contr�ria �s falsa. �s all� que s'anomena principi de no-contradicci�, que �s a la base de la nostra l�gica tal com la va definir Arist�til. Tanmateix Eub�lides de Milet, que n'era un adversari, va demostrar, gr�cies a la paradoxa del mentider ³ que aix� no necess�riament era cert: "Un home deia que estava mentint. All� que l'home deia era fals o cert?". Aquesta frase no pot ser certa… ni falsa! Al mateix temps, talment com a la par�bola de l'elefant, hi ha afirmacions que poden semblar contradict�ries per� que s�n totes dues certes ⁴ . En aquest cas es parla d'antin�mia. En tenim un cas molt evident quan procurem retenir diversos punts de vista sobre un tema.
Armats amb el principi de no-contradicci�, nosaltres passem molt de temps no pas buscant el que �s veritat o mentida, sin� justificant el que hem dit pr�viament ... i per tant mantenint que els altres, en proposar arguments diferents, van errats. De manera que cadasc� dedica una grand�ssima part del temps de discussi� a repetir la seva afirmaci� per assegurar-se que es tingui ben en compte i per justificar-la. Molt sovint el fons del debat ja no es centra en buscar all� que �s cert, si no en procurar no ser desmentits i, si �s possible, tamb� en obtenir el reconeixement dels altres per haver dit quelcom que es consideri cert.

...A la intel�lig�ncia col�lectiva

Per sortir de "la tert�lia de bar", en una primera fase cal cercar no pas all� que �s cert, sin� els diversos punts de vista sobre un tema. Com m�s gran ser� el nombre de persones que proposaran un punt de vista, m�s possibilitats hi haur� d'assolir una visi� m�s completa. En aquest estadi, el debat pot conformar-se amb visions aproximatives, fins i tot aparentment falses, ja que l'objectiu consisteix en recollir el m�xim nombre possible de punts de vista diferents i estimular-ne de nous per completar els ja recollits.
Per� tamb� hem de tenir en compte les nostres limitacions cognitives. De fet, nom�s podem retenir els tres �ltims elements d'una discussi� ⁵. Quan prenem dist�ncia respecte a un discurs, podem aconseguir una visi� de conjunt de les diverses afirmacions o arguments, per� tamb� en aquest cas estem limitats i nom�s podem retenir entre 5 i 9 idees ⁶. Per poder abordar un tema amb la intel�lig�ncia col�lectiva, hem de disposar d'un m�tode que permeti treballar amb un gran nombre de persones, cartografiar el conjunt de les idees proposades i, en un primer moment, no voler seleccionar algunes idees i eliminar-ne unes altres.

Els tres principis per construir idees entre molts

Per aconseguir superar les dificultats de la discussi� col�lectiva, cal tenir en compte tres principis de la intel�lig�ncia col�lectiva que s�n for�a contra-intu�tius per� que serveixen de base per la construcci� d'un m�tode que permeti produir idees i continguts amb centenars de persones.

La mida dels grups i el rol dels membres ⁷

Des del moment en qu� un grup supera la dotzena de membres, cada persona pren una postura proactiva, reactiva, d'observador o inactiva i pot modificar-la en funci� de determinats criteris. De manera for�a contra-intu�tiva s'observa que el percentatge d'actius resta remarcablement constant (principi del 90-9-1): els proactius sempre s�n entre un i uns quants per cent i els reactius entre deu i algunes desenes per cent.
Se'n poden deduir diversos tipus de grups diferenciats pel nombre dels seus membres:
Els grups petits fins a una dotzena de persones poden gestionar-se de manera impositiva (tot esperant una acci� de cadascun dels diversos membres);
Els grups intermedis entre una dotzena i un centenar de persones necessiten un esfor� m�s gran d'animaci� per obtenir reaccions;
Els grans grups entre un centenar i un o dos milers de persones permeten produir de manera col�laborativa... sempre que es focalitzin en els reactius;
Els grand�ssims grups intermedis de diversos milers de persones en qu� el col�lectiu de membres proactius esdev� coherent m�s dif�cilment;
Els grups grand�ssims de m�s d'algunes desenes de milers de persones en qu� els proactius s�n prou nombrosos per fer que l'animaci� sigui menys for�ada;
Els grans grups d'entre un centenar i un o dos milers de persones presenten un inter�s especial: s�n un passatge obligat per als grups amb vocaci� d'esdevenir molt grans i sobretot representen una mida que es correspon b� amb el nombre de persones que es poden aplegar al voltant de for�a temes ben concrets . Amb tot, necessiten tenir molt presents els membres que han adoptat una actitud reactiva (que es poden obtenir en els sistemes en l�nia mitjan�ant eines push com el mail, Facebook o Twitter m�s que amb eines pull com ara webs o f�rums) i no nom�s els proactius que en aquest cas no s�n prou nombrosos.

La decisi� a posteriori ⁸

Hi ha diverses estrat�gies en funci� del medi en el qual ens situem:
La planificaci�: en una situaci� previsible per� en la qual els recursos s�n escassos, cal tenir previsi� per optimitzar els recursos i no malbaratar-los;
La negociaci�: quan els recursos s�n escassos i la situaci� no �s previsible, la negociaci� permet escollir opcions en el present, en lloc de fer-ho amb anticipaci�;
La decisi� a posteriori: quan hom disposa d'una abund�ncia de recursos (gran grup, informaci� abundant) per� amb una situaci� no previsible, val m�s suscitar una abund�ncia d'opcions i triar nom�s a posteriori, entre totes les possibilitats;
Sovint no triem la nostra estrat�gia, sin� que utilitzem la que dominem, sigui quin sigui el context. En canvi, �s important adaptar-se al medi per triar la millor estrat�gia. De vegades la situaci� pot ser previsible en alguns aspectes i imprevisible en d'altres, alguns recursos poden ser abundants i d'altres escassos. En aquest cas, cal poder-se adaptar i, si s'escau, fer malabarismes amb les estrat�gies.
Per exemple, en un gran grup de m�s de cent persones podrem, gr�cies al nombre suficient de membres que adopten un rol reactiu, fer aflorar el m�xim de punts de vista i no triar m�s que a posteriori els que desitgem conservar: "Si hi ha prou observadors, totes les pistes aplicables a un determinat problema saltaran a la vista ". Per� si el grup t� menys de un o dos milers de persones, el nombre de membres que adopten una actitud proactiva, i amb m�s ra� el nombre de persones que participen en la coordinaci� del grup, �s feble. La coordinaci� de grups inferiors a uns quants milers ha de rec�rrer per for�a a estrat�gies de planificaci� i/o de negociaci�.

Cartografiar per donar una visi� de conjunt ⁹

En una interacci� plural, i encara m�s en un conflicte, cadasc� mostra la tend�ncia a defensar la seva posici� i a repetir-la un i altre cop per assegurar-se que la tinguin ben en compte. En realitat, molt sovint els diversos punts de vista no s'exclouen, sin� que m�s aviat es completen oferint conjuntament una visi� m�s global. Per superar aquesta dificultat, cal tenir en compte els nostres dos modes de pensament cadascun dels quals utilitza una mem�ria de treball diferent.
El primer, basat en el discurs consisteix en col�locar les idees una rere l'altra, una mica com col�loquem un pas davant de l'altre per avan�ar des d'un punt de partida fins a un punt d'arribada tot seguint un cam�. Aquesta modalitat de pensament permet sobretot l'enfocament racional per� molt dif�cilment t� en compte el conflicte (un punt de partida, dues direccions), la intel�lig�ncia col�lectiva (diversos punts de vista sobre el mateix punt d'arribada) o b� la creativitat (trobar nous camins entre diversos punts de partida i diversos punts d'arribada) que, els tres, utilitzen un altre mode complementari.

El segon mode de pensament es basa en la cartografia. Consisteix en disposar totes les idees en funci� de la seva proximitat dins un mateix mapa mental, sense intentar seleccionar-les pr�viament per obtenir una visi� el m�s completa que es pugui de les idees i dels camins possibles. Els esquemes heur�stics (mind mapping en angl�s) co-constru�ts i projectats a la vista de tothom durant les sessions s�n molt efica�os per donar una visi� global als membres del grup i aix� permetre buscar noves idees i nous punts de vista, en lloc de deixar que cadasc� se centri nom�s en una o algunes idees ja proposades.

Per anar m�s lluny, hi ha dos enfocaments possibles:
L'art de la mem�ria: Durant les trobades sincr�niques (en l�nia o presencials), es pot acoblar el mapa d'idees amb un altre mapa, sovint territorial, que cadasc� pugui conservar m�s f�cilment en la seva mem�ria a llarg termini. Pot tractar-se d'un indret que tothom conegui (la seva catedral per als monjos de l'Edat Mitjana) o d'un lloc co-constru�t (�s m�s f�cil memoritzar a llarg termini un territori que unes idees);
Els mapes textuals: en les interaccions asincr�niques en l�nia, les persones que adopten una actitud reactiva (deu vegades m�s nombrosos que els proactius) i els "observadors" (encara m�s nombrosos) utilitzen eines que gestionen malament el mode gr�fic (mail, Facebook, Twitter). Llavors, proposar un mapa dibuixat necessita d'un enlla� a una p�gina Web que contingui el mapa. Per� en aquest cas nom�s aproximadament la meitat dels participants veuran el mapa. Tanmateix es poden aprofitar les possibilitats de presentaci� dels textos per permetre un mapa textual que no necessita ser llegit �ntegrament com un text, sin� que pot ser recorregut com un mapa: llistes amb apartats i subapartats, formulaci� curta d'idees de m�xim una l�nia, negreta, subratllats, cursiva per destacar alguns mots clau;

Aplicar aquests principis per produir intel�lig�ncia col�lectiva

A partir dels principis presentats en els apartats anteriors podem comen�ar a esbossar algunes regles per permetre que hi hagi producci� d'idees i continguts entre diversos centenars de persones. Aqu� tractarem m�s concretament les interaccions en l�nia asincr�niques, que poden enriquir-se puntualment amb trobades sincr�niques presencials o en l�nia.

1. El grup ha de comptar almenys amb un centenar de membres.
Aqu� no hi haur� les aportacions sistem�tiques que es donen en un petit grup. Mentre el grup no superi els diversos milers, o algunes desenes de milers de persones, �s important centrar-se en aquelles que adopten una actitud reactiva (aquesta mida de grup �s la m�s freq�ent. Fins i tot en els grans grups de desenes de milers de persones, nom�s un subgrup treballar� un contingut espec�fic). Segons la regla dels 90-9-1, els reactius seran al menys una desena, suficients per engegar una din�mica i potser estimular altres participacions.

2. El o els animadors tenen un paper particularment cr�tic.
De fet els dinamitzadors han de ser proactius per definici�. Ara b�, en un grup que compta entre un centenar i un o dos milers de membres, no representen m�s d'un grapat de persones. Els errors o la manca de proactivitat d'un dinamitzador poden comportar la inacci� de tot el grup. En un grup jove (en general menys de dos anys), el dinamitzador o el petit grup d'animaci� tenen un rol b�sic. En el programari lliure s'arriba a parlar de "dictador ben�vol". Per un grup m�s madur, pot haver-hi diverses persones que, segons els temes tractats, assumeixin un rol de dinamitzaci�. En aquest cas si la dinamitzaci� d'un debat segueix sent una tasca obligada, no ho �s tant per al conjunt del grup que podr� mantenir debats que donaran resultat i d'altres que no.

3. Deixar que s'expressin totes les idees sense triar en un primer moment.
Al contrari, cal "obrir els possibles" per identificar totes les idees que puguin ser afegides, m�s que no pas suprimir les ja formulades. Idees que a priori semblen menys interessants poden resultar extremadament riques tot i que a priori contra-intu�tives. Encara que una idea proposada resulti efectivament est�pida, sempre pot suscitar-ne d'altres realment interessants.

4. Una s�ntesi en forma de mapa ofereix una visi� de conjunt de les interaccions.
En el cas de les interaccions en l�nia asincr�niques, val m�s utilitzar un "mapa textual" que pot ser rebut pr�cticament per tothom. No necessita ser llegit �ntegrament com un text, sin� que pot ser recorregut com un mapa (amb uns llistats amb apartats i subapartats, negretes i subratllats per destacar paraules...). Aquest �s el punt que demana m�s feina d'animaci�. Algunes eines i alguns m�todes haurien de possibilitar al m�xim la reducci� d'aquest temps.

5. Al menys algunes informacions cal enviar-les en "push".
Per arribar als reactius cal subministrar si m�s no algunes informacions en push (la informaci� s'envia directament a un compte que la persona llegeixi regularment: mail, Facebook o Twitter). Per� segons el nombre de membres, de l'activitat del debat i de la menor o major acceptaci� en rebre directament informacions, tamb� caldr� oferir acc�s al conjunt de la informaci� amb unes eines pull per a qui ho desitgi (la gent busca ella mateixa la informaci� visitant f�rums, arxius de la llista de correu o altres p�gines). En definitiva cal trobar l'equilibri adequat entre all� que s'envia a tothom i all� que no s'envia i que ha de ser buscat per qui ho desitgi (des de la llista de correu en la qual tot �s rebut per tothom, a la tramesa nom�s dels resums, passant per l'enviament afegit de seleccions d'aportacions que estimulin les respostes dels lectors).

6. S�n les iteracions d'aportacions/s�ntesis les que aporten la intel�lig�ncia col�lectiva ¹⁰.
La cartografia dels diversos punts de vista permet obtenir una millor visi� de conjunt (com a la par�bola dels cecs et de l'elefant). Tanmateix la intel�lig�ncia col�lectiva comen�a de deb� quan els participants es recolzen en all� que han dit els altres (o m�s concretament en la cartografia de conjunt del que s'ha dit) per proposar idees noves que altrament no haurien tingut. D'aquesta manera cada cicle d'aportacions i despr�s de s�ntesi incrementa el nivell d'intel�lig�ncia col�lectiva i permet arribar a la formulaci� de propostes que a vegades s�n particularment innovadores i pertinents.

M�tode per produir un text col�lectiu entre alguns milers de participants

L'objectiu d'aquest m�tode �s la producci� de contingut de forma col�laborativa, no simplement amb la integraci� de les aportacions inicials de tothom sin� tamb�, i sobretot, de les aportacions que hagin sorgit de les interaccions. El m�tode es basa en s�ntesis regulars en forma de cartografies textuals (un text que es pot rec�rrer com un mapa m�s que no pas llegit de dalt a baix, amb llistats de punts i subapartats, negretes i subratllats per destacar paraules, etc�tera). Es tracta d'oferir una visi� de conjunt del que ja s'ha proposat a fi i efecte de centrar les aportacions en les idees noves.

Aquest m�tode es centra en els "grans grups" en l�nia, prou grans per produir respostes sense gaire esfor� (un centenar o m�s de membres) tot i que no assoleixen la dimensi� suficient per poder-se centrar nom�s en els proactius (superior a diversos milers). Aix� representa una part molt important dels grups en l�nia que volen produir col�lectivament continguts sobre un tema m�s espec�fic. En aquest cas l'atenci� es focalitza en les persones que han adoptat una actitud reactiva que s�n en general deu vegades m�s nombroses que les que han adoptat una actitud proactiva.

Les dues primeres seccions que es presenten a continuaci�, se centren en les eines i la constituci� del grup per a aquells que creen el seu grup o b� que tenen uns grups encara massa petits. L'altra secci� sobre vigil�ncia tecnol�gica, la comprensi� comuna i la ideaci� constitueix el cor del m�tode per construir una visi� de conjunt estructurada d'idees col�lectives. Les dues �ltimes seccions sobre la tria en les idees i la redacci� permeten obtenir un text que pot ser llegit f�cilment per persones que no hagin participat en el tema i que no el coneguin gaire.

Establiment de les eines en l�nia

Les eines del debat

La primera fase �s la de la tria de les eines push (la informaci� �s vehiculada fins al participant: mail, Facebook, Twitter...) i pull (el participant va a la recerca de la informaci�: f�rum, p�gines web...). Per a un grup relativament petit fins a uns centenars de persones en qu� totes utilitzin el correu electr�nic, n'hi haur� prou amb una simple llista de correu. Els arxius de la llista permeten als proactius de trobar les informacions antigues i faciliten la feina dels animadors que han de fer unes cartografies.

Per� cada cop m�s sovint, els participants llegeixen regularment els seus missatges amb l'ajut d'eines que no s�n les mateixes per a tothom: alguns segueixen Facebook per� deixen de llegir els seus correus amb regularitat, d'altres segueixen Twitter per� han deixat el Facebook. N'hi ha que segueixen nom�s una d'aquestes eines, de vegades dues per� rarament les tres. Hi ha grups que utilitzen una xarxa social general (Linkedin, Viadeo) o espec�fica de les seves comunitats (basada en programaris Elgg, Diaspora, Movim, Daisychain...). Per tant cal poder-se adaptar a les diverses eines utilitzades pels membres del grup... o reduir el grup mateix �nicament a aquells membres que utilitzin amb freq��ncia una o altra eina.

A m�s, quan un grup s'amplia, tamb� augmenta el nombre d'aportacions que pot acabar superant el nivell acceptable per un participant. En un mode en l�nia, on la majoria pateix d'"infobesitat" (exc�s d'informaci�), fins i tot en el cas d'un grup relativament poc nombr�s, alguns poden molestar-se per la quantitat de mails suscitats per un debat. Per tal d'evitar baixes o desafeccions (mails classificats autom�ticament sense ser llegits, fins i tot classificats com a spam...), cal evitar enviar-ne a tothom o a aquells que nom�s volen les informacions m�s importants: cartografies regulars dels debats, selecci� d'algunes aportacions agrupades en un mateix missatge per estimular la participaci�, etc. En aquest cas, �s encara m�s important que el conjunt d'aportacions estigui disponible (de manera pull) per permetre a aquells que ho desitgin, i evidentment als animadors que s'encarreguen de la cartografia, retrobar el detall de les aportacions. Per tant �s mitjan�ant una alian�a entre unes eines push i pull que la discussi� pot permetre enviar certs missatges a tothom (per arribar als reactius) tot mantenint un nivell raonable del nombre de missatges rebuts (per evitar la sobreinformaci�).

Per saber-ne m�s: la Fing, enlla� entre el mail i una xarxa social en Elgg ¹¹

Despr�s d'haver provat nombroses eines en l�nia per als seus treballs col�laboratius (llistes d'e-mail, blogs, f�rums), la Fing ha posat progressivament en marxa des del 2010 la seva xarxa social, una plataforma Elgg que permet unificar els �mbits col�laboratius dels seus contribu�dors: com que hi ha qui s'interessa per diversos temes consecutius, la gesti� de nombroses inscripcions en plataformes i llistes d'e-mail diferents era problem�tica.

En un primer moment es va optar per combinar la plataforma web (per publicar) i el mail (per interactuar). Al llan�ament de Questions num�riques, a mitjans del 2012, la Fing va decidir interficiar els dos modes. Cada f�rum de la seva xarxa permet la interacci� web o mail: per exemple, un tema de f�rum es publica a la web i �s notificat per mail als 260 inscrits del grup Questions num�riques, que poden respondre tant per mail com connectant-se a la plataforma. Pel que sembla els usuaris trien el mail per a les respostes r�pides i la p�gina web per a les respostes m�s elaborades.

Aquesta modalitat tamb� permet mantenir, com en qualsevol f�rum, diversos fils de conversa en paral�lel, amb la condici� de vigilar amb els t�tols. Aix� facilita l'acc�s dels nouvinguts i el treball en obert, i rebaixa les barreres d'entrada. Activada en els f�rums, aquesta funcionalitat tamb� es pot activar f�cilment en els comentaris d'altres publicacions: blogs, compartici� de documents, esdeveniments...

Per saber-ne m�s: grup ADEO, utilitzaci� dels Google grups en push i en pull ¹²

Grup ADEO �s una empresa de 70000 persones repartides per 13 pa�sos i 27 Business Units (BU). Molt descentralitzada, orientada a la compartici� del Saber i del Coneixement, ADEO ha engegat des de fa aproximadament 20 anys nombroses iniciatives de Visi� compartida amb el conjunt de col�laboradors d'algunes de les seves BU.

La Comunitat Producte, Compres i Supply-Chain (PAS), que agrupa les Centrals de Compres i departaments de log�stica de les BU i la Direcci� PAS Groupe, va emprendre cap a la meitat del 2011 una iniciativa transversal: VisionPAS 2023, la Visi� de la Cooperaci� PAS del Grup ADEO amb la participaci� de m�s de 2000 col�laboradors. Es van utilitzar diverses t�cniques col�laboratives per extreure-li el "moll de l'os": grups de treball, seminaris de creativitat, prototips en mode Design Thinking, ... per� cap que impliqu�s m�s de 150 persones alhora.

Per dur a terme la redacci� del nostre objectiu a 10 anys, vam decidir repartir la nostra reflexi� en 8 eixos principals i vam posar a treballar cada equip BU, Central de Compres o Log�stica i cada sinergia Producte en un dels 8 temes atenent-nos a l'estructura seg�ent: Benchmark, AOFF (Amenaces, Oportunitats, Fortaleses, Febleses), Visi� a 10 anys. D'aquesta manera gaireb� 50 grups de treball d'una quinzena de persones ens van permetre recollir un material molt ric i complementari (Vegeu: La par�bola dels cecs i de l'elefant). A continuaci� vam dur a terme una primera s�ntesi per cada tema. En aquesta fase el que importava era trobar un mitj� perqu� el conjunt de la Comunitat es pronunci�s sobre aquesta V0 per aprofitar la intel�lig�ncia Col�lectiva. Per� molt aviat, en tractar-se d'un grup internacional sense llengua de refer�ncia, es va plantejar el problema de l'idioma. Tampoc dispos�vem d'eines de CRM, de directori enriquit, ni de xarxa social d'empresa. Vam endegar doncs un Debat Digital de 6 setmanes amb 1500 persones, amb l'ajut dels Google Groups.

La necessitat:

F�rum multiling�e per facilitar l'expressi� individual.
Possibilitat d'enviar missatges massius del F�rum a les b�sties d'e-mail amb opci� de resposta directa al F�rum sense necessitat d'entrar-hi (aquest criteri ens va portar a excloure l'eina Nabble que no permet les trameses massives).

La soluci�:

7 F�rums = 7 Google Groups (1 per idioma: franc�s, angl�s, espanyol, itali�, polon�s, portugu�s, rus) amb el suport d'un equip de traductors.
Tractament intens d'un tema d'una setmana de durada amb uns push diferents i coherents, seguint un esquema id�ntic en tots els temes:
1. Endegar el debat mitjan�ant l'enviament d'una s�ntesi sobre el tema
2. Tramesa d'inspiracions sobre el mateix tema: obertura mental, proposta de perspectives exteriors
3. Publicaci� de les �ltimes aportacions: el missatge que es vol comunicar: "el debat continua, els teus companys hi participen, hi ha noves idees, no esperis m�s i fes les teves aportacions!"
4. Publicaci� d'una nova s�ntesi enriquida gr�cies al debat: els contribu�dors reconeixen la seva "m�" en el redactat del document final i constaten l'enriquiment de la s�ntesi inicial gr�cies al debat col�lectiu.
Sistema simple d'aportaci�: resposta per correu que alimenta autom�ticament el fil de conversa del f�rum O aportaci� directa en el f�rum mitjan�ant la publicaci� d'un comentari. En el f�rum es veuen de manera indiferenciada totes les aportacions fetes sobre un tema.

Els punts forts:

Uns temes estrat�gics abordats en 7 idiomes: riquesa de les aportacions gr�cies a la facilitaci� de l'expressi� individual.
Uns traductors "voluntaris" interns han fet possible que les operacions de traducci� fossin reactives i flexibles, qualitats indispensables per donar resposta als nostres terminis for�a curts.
Cap esquema jer�rquic: totes les idees es guarden i aprofiten de la mateixa manera en el redactat del lliurable final. Val a dir que les aportacions que es proposen en els mails "Flash" duen nom�s el nom de l'aportador, i no els seus cognoms.
push per mail diari: sol�licitaci� dels col�laboradors a trav�s del canal que m�s utilitzin actualment. Les aportacions es guarden en un mateix indret: el Google Group (1 grup per idioma). Cadasc� rep per tant de forma "obligada" la informaci�, per� despr�s pot optar per seguir el fil de la conversa en una eina annexa, en el nostre cas Google Group. Per tal de no perdre les "millors aportacions", en "pushem" una selecci� per mail a tothom.

Les dificultats:

Un f�rum per idioma per� sense transversalitat entre els 7 f�rums: all� que es publica en el f�rum polon�s no es visible pels espanyols. EXCEPCI�: La difusi� dels "millors comentaris" en els flash podia sortir dels 7 f�rums i les s�ntesis eren comunes en totes les lleng�es.
Per tal que els participants rebessin els mails de s�ntesi per� no les diverses aportacions, nom�s la coordinadora estava abonada al Google Group. En abs�ncia de CRM, les trameses es feien des d'un compte Gmail amb una adre�a de retorn, la del Google Group. El mateix Google Group era obert per tal que els participants hi poguessin accedir si ho volien. Cal tenir un compte Gmail per accedir als Google Groups.
Necessitat d'eines adaptades (directoris enriquits, CRM, ...) per a aquest volum d'enviaments.
La necessitat, que no sempre �s f�cil satisfer, de la participaci� de "c�mplices" que ajudin a activar els debats.

Els resultats i algunes xifres:

Un debat dinamitzat de 6 setmanes al voltant de 8 temes estrat�gics.
Un percentatge de participaci� d'un 13% amb m�s de 400 comentaris multiling�es, que van enriquir la base dels quaderns de Vision.
Aportacions fetes en els 7 idiomes: "nom�s" el 55% dels comentaris s�n en franc�s.
8 Quaderns Vision V1 en input de la nostra Trobada Internacional que aplegaven, el mes de febrer de 2013, 700 managers de la Comunitat PAS del Grup ADEO durant 3 dies per fer-ne una relectura col�lectiva ¹³ .

A tall de conclusi�, aquest primer Debat Digital a gran escala d'ADEO va ser molt ric en ensenyaments. Ens va permetre seguir les principals etapes citades en la secci� "Aplicar aquests principis per produir intel�lig�ncia col�lectiva". Ens ha perm�s validar aquest m�tode participatiu i de ben segur n'inspirar� d'altres.

Les eines de captura i de cartografia textual

Per crear una s�ntesi en forma de cartografia virtual amb la finalitat d'oferir una visi� de conjunt al grup, cal en una primera fase "capturar" las aportacions interessants en els diversos missatges (pot haver-n'hi dos o m�s en un mateix missatge), si s'escau donar-li un t�tol m�s curt (menys d'una l�nia) i m�s expl�cit i ordenar les aportacions amb un format jer�rquic. Aquesta �ltima acci� pot necessitar la creaci� d'una nova entrada a la jerarquia per aplegar diverses idees que poden trobar-s'hi.

Per saber-ne m�s: reorganitzar els nivells a partir de la discussi�

Imaginem una conversa sobre la implementaci� d'aquest m�tode on la visi� actual �s descrita pel seg�ent mapa textual:

Eines de debat
Mail (eina push: informaci� enviada directament als participants)
Tenir en compte aquells que prefereixen Facebook al mail
F�rum (einapull: el participant busca directament la informaci� si ho desitja)

Unes aportacions proposen afegir-hi la idea d'utilitzar tamb� Twitter i d'altres xarxes socials. En aquest cas el mapa podria reorganitzar-se d'aquesta forma:
Eines de debat

Eines push (informaci� enviada directament als participants)
Mail
Facebook
Twitter
Altres xarxes socials
Permetre diverses eines push deixant la possibilitat de triar als participants?
Eines pull (el participant busca directament la informaci� si ho desitja)
F�rum
Altres?

En aquest cas, no nom�s la idea de "Mail" es despla�a d'un nivell per formar una categoria "eines push" que tamb� inclou Facebook, Twitter i d'altres xarxes socials, sin� que la persona encarregada de la cartografia va tenir la idea d'afegir-hi la possibilitat de barrejar les eines i tamb� va dur a terme la mateixa reorganitzaci� per a les eines pull per deixar lloc a d'altres opcions. En aquest cas no es tracta pr�piament d'una s�ntesi de la conversa sin� m�s aviat de la cartografia de la comprensi� actual del problema. La reorganitzaci� d'un mapa suscita molt sovint idees suplement�ries i tamb� el cart�graf pot afegir idees que poden ser completades o corregides pels participants durant la iteraci� d'aportacions seg�ent.

La cartografia de les interaccions es pot fer manualment amb uns post-it enganxats a la paret per reorganitzar-ho tot m�s f�cilment. Per� quan el debat �s important, una sola iteraci� de la cartografia pot necessitar unes 5 hores i aix� es repeteix un o dos cops per setmana durant la fase de disseny... L'animaci� d'aquesta mena de converses necessita una dedicaci� important en temps per part dels animadors i en especial d'aquell o aquells que fan les cartografies i les completen.

Per reduir la durada de la cartografia i permetre aix� l'animaci� de grups tamb� per part de persones que "oficialment " no exerceixen aquesta tasca ¹⁴", cal reduir aquest temps fins a un m�xim d'una o dues hores setmanals. L'objectiu de l'aplicaci� Assembl, desenvolupada per Imagination for People en partenariat amb l'Institut du Nouveau Monde al Quebec, consisteix en facilitar la captura de les aportacions pertinents, ajudar a reanomenar-les i reorganitzar-les f�cilment malgrat la mida limitada d'una pantalla d'ordinador.

Per saber-ne m�s: Assembl una eina per cartografiar les aportacions ¹⁵

Assembl �s un sistema de conversa en l�nia adre�at a grups de persones que necessiten produir col�lectivament un document lliurable (opini�, consens, document, model, alternatives, etc.) al voltant de qualsevol tema. Encara que a l'era de les xarxes socials sigui "relativament" f�cil mobilitzar grans grups per assolir un objectiu, per moltes raons la qualitat del document lliurable no sol augmentar amb el nombre de participants. Assembl b�sicament procura oferir solucions per a aquest problema.

En primer lloc combinant la discussi� cronol�gica (necess�ria per facilitar la implicaci�, el sentiment de pertinen�a i la din�mica de grup) i una presentaci� m�s estructurada i resumida de la conversa (necess�ria per permetre que cada participant, sigui quin sigui el nivell de temps i d'atenci� que pot dedicar-hi, pugui tenir una visi� de conjunt de les interaccions i les propostes).

Assembl permet a les persones d'assumir el rol de facilitadors en equip. Amb l'ajut d'eines que aporten productivitat a aquestes tasques, identifiquen les idees clau, les comuniquen de manera sint�tica i acompanyen els participants cap a pr�ctiques de debat constructives.

Assembl intenta no caure en all� que percebem com a punts febles dels sistemes anteriors, de manera que Assembl:

No obliga els participants a escriure les seves aportacions en un format determinat (l'estructura ha de servir al debat, no substituir-lo)
Reconeix que alguns participants prefereixen sempre un model push (ex: llistes de distribuci�) i uns altres un model pull (ex: f�rums web, grups Facebook), i els permet discutir conjuntament tot trencant aquests "illots" de discussi� ¹⁶.
No trenca les comunitats existents for�ant migracions. Es pot implantar, per exemple, de forma progressiva en una llista de distribuci� d'una comunitat ja activa.
No "desconnecta" les representacions cartogr�fiques dels debats dels quals han sorgit. Les respostes al debat s�n accessibles a partir de la representaci� sint�tica i vice-versa.
No imposa cap estructura de conversa (molts sistemes se centren en un debat polaritzat pro/contra) i posa menys traves als m�todes d'animaci�.

1 Par�bola del Jainisme, popularitzada pel poeta americ� John Godfrey Saxe a mitjans del segle XIX.
Sanskrit Heritage Dictionary. [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://sanskrit.inria.fr/DICO/index.html, Quoted par Wikip�dia : The Sanskrit Heritage Dictionary. Wikip�dia [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://fr.wikipedia.org/wiki/The_Sanskrit_Heritage_Dictionary
2 L'expressi� equivalent en angl�s podria ser "bar-room politics" o tamb� "armchair philosophy" per al�ludir a unes persones cultes per� desvagades, que parlen molt i actuen poc (m�s que a persones que han begut massa i ja no saben qu� diuen) : caf� du commerce. WordReference? [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://forum.wordreference.com/showthread.php?t=70335&highlight=comptoir
3 Una paradoxa inventada, diuen, per Eub�lides de Milet (segle IV) a partir de la paradoxa del cretenc d'Epim�nides. Font Viquip�dia : Paradoxe du menteur. Wikip�dia [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://fr.wikipedia.org/wiki/Paradoxe_du_menteur
4 Alfred Korzybski, autor de la sem�ntica general, es va adonar en el transcurs de la primera guerra mundial que els mecanismes de pensament que havien provocat aquella guerra es basaven en els postulats de la l�gica aristot�lica (principi d'identitat, de no contradicci� i de tercer excl�s). Formul� llavors una nova l�gica, no-aristot�lica, basada en nous postulats corresponents a l'evoluci� cient�fica del segle XX : Wikip�dia [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://fr.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9mantique_g%C3%A9n%C3%A9rale
5 Es tracta d'una limitaci� d'una de les nostres mem�ries de treball denominada bucle fonol�gic, que nom�s permet "retenir en ment" tres elements d'una cadena d'idees. Per al model de diverses mem�ries de treball : BADDELEY, Alan D. and HITCH, G. J. Working memory. In : BOWER, G. H. (ed.), The psychology of learning and motivation : Advances in research and theory Volume 8. New York : Academic Press, 1974. p. 47–90. ISBN 9780080863597.
6 Aquesta segona mem�ria de treball concerneix el conjunt d'objectes o idees que podem retenir en ment a curt termini. S'anomena agenda viso-espacial. Gr�cies a ella podem, per exemple, comptar a posteriori les finestres d'una casa quan ja no la tenim a la vista... sempre que el seu nombre sigui limitat. Aquesta mateixa mem�ria de treball tamb� ens permet crear noves idees mitjan�ant la connexi� entre dues velles idees que tenim al cap. MILLER, George A. The magical number seven, plus or minus two : some limits on our capacity for processing information. Psychological review. 1956. Vol. 63, no. 2, p. 81.
7 Per saber-ne m�s, vegeu el text complet "La mida dels grups i el rol dels membres"
8 Per saber-ne m�s, vegeu el text complet "La presa de decisions a posteriori"?
9 Per saber-ne m�s, vegeu el text complet . Aquestes idees van ser presentades per primer cop a CORNU, Jean-Michel. Modes de pens�e et conflit d’int�r�t. In : Nouvelles technologies, nouvelles pensées ? [online]. Limoges, France : FYP �ditions, 2008. Innovation, ISSN 1961-8328. ISBN 978-2-916571-03-4. Available from : http://www.cornu.eu.org/files//ProspecTIC_pensee2.pdf
10 Vegeu tamb� el m�tode Delphi que permet millorar la previsi� de persones que tenen un coneixement del tema mitjan�ant un enfocament iteratiu que posa de relleu els camps de converg�ncia i d'incertesa : LINSTONE, Harold A. and TUROFF, Murray (eds.). The delphi method [online]. Addison-Wesley Reading, MA, 2002. [Accessed 4 February 2014]. ISBN 0 - 201 - 04294 - 0. Available from : http://is.njit.edu/pubs/delphibook/#toc
11 Aquesta secci� va ser redactada per Jacques-Fran�ois Marchandise de la Fing
12 Aquesta secci� va ser redactada per Victoria Masson i Jean Duclos del grup ADEO
13 Vegeu la secci� "Redacci� del text: relectura col�lectiva"
14 L'animaci� d'una conversa pot anar a c�rrec de voluntaris per� tamb� de professionals interessats a situar-se en el cor de la discussi�, ja que aix� poden cop�ar-ne millor totes les idees i subtileses, sense que aquesta feina d'animaci� sigui tinguda en compte oficialment com a temps de treball
15 Aquesta part va ser escrita per Beno�t Gr�goire de Imagination for People : Imagination for People | Rep�rer et soutenir des projets sociaux cr�atifs. [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://imaginationforpeople.org/fr/
16 Vegeu la secci� "La mida dels grups i el rol dels membres" sobre la difer�ncia entre participant proactiu i participant reactiu

Cr�dits photo : FonnaTacha sur Flickr - CC-BY-SA

Mots clau :

Afficher

ComProduirUnDocumentEntreDiversosCentenar

le 11.02.2014 à 14:16:48

de 193.50.71.234

bf_imagevignette_bf_imagewritingg2_AJC1_flickr_ccbysa.jpg

Com produir un document entre diversos centenars de persones (2� part)

Autor de la fitxa : Jean-Michel Cornu

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Descripció :

Constituci� del grup

Invitaci� a participar

Per constituir un grup cal comen�ar per convidar-hi persones. Aix� es pot fer de manera col�lectiva o individual. Les dues s�n complement�ries. Una invitaci� no �s pas una inscripci�, cal demanar l'autoritzaci� a una persona abans d'inscriure-la en el grup. En canvi, si est� interessada, la seva inscripci� ha de ser com m�s senzilla millor: clicar en un simple enlla� en un mail i no haver d'omplir m�s que un m�nim d'informacions (en general el nom i cognoms, de vegades l'organitzaci�. El mail sovint pot ser detectat directament). A m�s d'aquest primer m�tode, tamb� hi ha la possibilitat de respondre simplement al mail enviat per rebaixar m�s el llindar del pas a l'acci� ¹⁷. La resposta pot ser gestionada tant manualment com autom�tica, amb una adre�a de retorn que apunta a un robot que permet inscriure directament la persona (detectant en l'adre�a d'enviament el seu mail o el seu compte en la xarxa social, aix� com el seu nom).

Per la invitaci� col�lectiva, cal d'entrada escollir els canals de difusi� de la informaci�: llistes de correu de debat o de distribuci�, xarxes socials, newsletter... Cal vigilar de no fer spam en grups en qu� aquesta invitaci� no formaria part de l'objecte. Uns llocs naturals als quals pot enviar-se aquesta mena d'invitaci� serien el llistat de membres, les newsletters i les xarxes socials de la o de les organitzacions que animen el nou grup. Amb un CRM (Customer Relationship Management, sistema de gesti� dels perfils i de les trameses en una organitzaci�), es pot fins i tot personalitzar el missatge d'invitaci�, en particular amb el nom i/o els cognoms de la persona.

Pel que fa a aquells que es desitja especialment tenir al grup

Per la part individual, d'entrada cal redactar una llista de persones que desitjar�em tenir al grup. Cosa que es pot fer per exemple amb una graella en qu� per cada persona a convidar hi ha un camp "Nom Cognoms" <adresse_mail> (format que permet una tramesa f�cil amb el mail i tamb� amb el nom). Altres columnes poden incloure l'organitzaci�, un camp comentaris que mostri l'inter�s de tenir la persona en el grup, o b� uns camps amb la data d'enviament, la resposta, si s'escau la data de la primera i de la segona tramesa, etc. Aquesta taula (o una aplicaci� capa� de fer el mateix de manera m�s efica�) permet fer el seguiment de les invitacions individuals ¹⁸. Si la persona, al cap de, posem, una setmana no ha respost, es pot rellan�ar la invitaci� i repetir l'operaci� una setmana despr�s. No cal insistir m�s, �s presumible que una persona que no respon dos o tres cops no desitja formar part del grup. Els missatges d'invitaci� i recordatoris han de ser personalitzats amb el nom i/o els cognoms al menys a l'encap�alament del missatge, encara que la resta sigui un missatge standard. Tamb� pot ser �til preveure dos tipus de missatge: un tutejant i l'altre de vost� (en aquest cas en la taula cal indicar la forma de tractar la persona: de tu o de vost�) ¹⁹. El missatge ha de ser com m�s curt millor, per� tamb� clar i complet (ha de cabre com a molt en una pantalla normal d'ordinador) i firmat al final per una o dues persones, si cal amb els seus t�tols m�s que no pas de manera m�s an�nima per un grup o una organitzaci�. Aquest plantejament d'invitaci� individual, si es fa b� i si es coneixen ni que sigui una mica les persones convidades (pot ser �til fer firmar el missatge a persones que coneguin el destinatari) assegura un retorn excel�lent (entre un 80 i un 90%).

Tamb� pot ser una bona idea especificar en la invitaci� que no �s pas obligatori contribuir per participar en el grup (entre el 60 i el 90% dels membres d'un grup s�n observadors o del tot inactius ²⁰), que el nombre de missatges ser� raonable (per exemple nom�s s'enviaran les s�ntesis i un recull-selecci� d'aportacions en un m�xim de cinc missatges setmanals, mentre que el detall estar� disponible en una p�gina web), i que �s possible donar-se de baixa en qualsevol moment ²¹.

Per saber-ne m�s: exemple de missatges d'invitaci� individual personalitzada

Exemple de missatge d'invitaci� individual (per a un home i tractant de tu)
Objecte: inici d'un treball sobre la innovaci� monet�ria

Benvolgut <nom de pila>,

Estic a punt d'endegar en el marc de la Fundaci� Internet Nova Generaci� (Fing) una "expedici�" (un treball col�lectiu d'uns mesos) sobre la "Innovaci� monet�ria": avui dia existeixen m�s de 5000 "monedes complement�ries" en el m�n. La crisi, la recerca de noves formes de desenvolupament, l'�s d'internet i el m�bil n'acceleren el desenvolupament. I si els mateixos factors tamb� podessin contribuir a reinventar les funcions mateixes d'aquestes monedes, i tot all� que possibiliten?

Tots els resultats de l'expedici� seran p�blics i lliurement reutilitzables. L'objectiu consisteix en obrir noves oportunitats i invitar a l'acci�. Tenint en compte els teus coneixements sobre monedes, et proposo d'unir-te a nosaltres per participar en aquesta reflexi�. Si hi est�s d'acord, nom�s cal que cliquis en aquest el link: <link de la inscripci�> o b� em pots respondre i jo m'encarregar� personalment de la teva inscripci�.

Amb l'esperan�a de tenir el plaer de col�laborar amb tu

Cordialment

Jean-Michel Cornu

Exemple de missatge recordatori (per a un home i tractant de tu)

Benvolgut <nom de pila>,

Les primeres converses comen�aran un d'aquests dies en el si del grup Innovaci� Monet�ria. Si desitges seguir el que s'anir� dient sobre una redefinici� de les funcions de la moneda i les possibilitats que ofereix (i tamb� participar-hi si tens temps), et proposo que cliquis en aquest link: <link de la inscripci�> o b� que responguis a aquest mail i jo m'encarregar� personalment de la teva inscripci�.

Et saludo ben cordialment

Jean-Michel Cornu

[c�pia del mail d'invitaci� anterior]

La primera ronda de converses

Una vegada que el nombre de participants s'apropa al centenar, el primer que cal fer �s proposar que cadasc� es presenti breument amb una o dues l�nies afegint-hi el que s'espera del grup i, si ho creu convenient, el que pot aportar. Aquesta primera "ronda d'intervencions" pot semblar in�til en particular a les xarxes socials on tothom disposa d'un perfil, per� la seva funci� �s sobretot fer parlar el m�xim de persones una primera vegada amb una pregunta molt simple a la qual es pot respondre de forma immediata. Els que ja han enviat un missatge tenen moltes m�s possibilitats de fer-ho una segona, augmentant el nombre de contribu�dors (a m�s d'aquells que tenen tend�ncia a intervenir sistem�ticament...). Aix� permet fer veure als membres del grup que s�n nombrosos i que moltes altres persones hi participen, un altre factor que facilita la participaci�. Per endegar la primera ronda d'intervencions, pot ser necessari comptar amb alguns "c�mplices" que responguin molt r�pidament per presentar-se i muntar aix� una primera activitat que animar� els altres participants a presentar-se tamb�. Aquest tipus de ronda d'intervencions pot permetre fins al 40% de participaci� en els grans grups.

Aquest primer mail invitant a presentar-se tamb� �s una bona ocasi� de proposar unes regles simples i curtes pel funcionament del grup que s�n f�cilment acceptables per a tothom i que m�s tard serviran per legitimar observacions i esmenes que altrament no serien respectades.

Per saber-ne m�s: exemple de tres regles breus de funcionament

Petit recordatori de les regles per als nostres debats

Sigueu breus: un mail no ha de superar la mida d'una pantalla (excepte les s�ntesis...)
Sigueu constructius: ning� no t� totes les solucions, cada aportaci� enriqueix el debat
Animeu-vos a participar i acolliu els nous contribu�dors: no hi ha idees in�tils

Si la constituci� del grup triga massa (m�s de quinze dies), pot ser necessari, abans de la ronda de presentacions, enviar un primer missatge d'espera explicant que hi ha m�s persones que s'estan inscrivint i que el debat comen�ar� ben aviat. En canvi no cal esperar que totes les persones s'hagin inscrit per comen�ar la ronda d'intervencions (al cap de quinze dies d'invitacions poden quedar alguns recordatoris individuals).

Un cop superat el centenar de participants i quan la primera ronda d'intervencions hagi perm�s parlar al m�xim de persones, el grup estar� preparat per comen�ar un treball d'intel�lig�ncia col�lectiva. Sovint el cicle de presentacions continua encara que ja s'hagi abordat la primera pregunta tem�tica. Aix� �s normal, a mesura que els participants veuen que cada cop m�s persones es presenten i fan aportacions, creix una certa pressi� que els empeny a presentar-se ells tamb�. N'hi ha que en canvi no es presentaran. Per tant �s important explicar en els missatges de dinamitzaci� que no cal sentir-se culpables per no haver participat (en un gran grup la no participaci� �s la norma), per� que aquells que vulguin aportar una idea, fins i tot simple i en qualsevol moment, s�n benvinguts, tant si han fet aportacions abans com si no.
D'altra banda, en el grup, identifiqueu un conjunt de "c�mplices": persones que coneixeu b� i que podeu contactar individualment per demanar-los que intervinguin per tal d'"trencar el gla�" i aix� provocar un efecte d'arrossegament entre els reactius del grup.

Vigil�ncia tecnol�gica, comprensi� comuna i disseny: una cartografia iterativa

Aquesta fase implica una alternan�a de per�odes d'aportacions i de s�ntesis sota forma de mapa textual que ofereixi una visi� de conjunt de la comprensi� del problema en un moment donat. Es pot desglossar en tres grans funcions: la vigil�ncia tecnol�gica, la construcci� d'una comprensi� comuna i la identificaci� de noves idees. Pot ser interessant introduir-les una despr�s de l'altra, per� sovint continuen apareixent de forma paral�lela. Aix�, una comprensi� m�s afinada de certes ramificacions de la pregunta inicial n'empenyer� alguns a citar fonts de vigil�ncia tecnol�gica, i noves idees imposaran sovint la reorganitzaci� dels coneixements anteriors amb una classificaci� millorada.

La pregunta inicial

La fase comen�a amb l'enunciat de la pregunta o, millor encara, quan s'ha fet una feina de preparaci�, mitjan�ant una primera cartografia. El debat resulta motivador per als contribu�dors ja que est� prou avan�at, tot i que continua tenint molts �mbits per explorar. A partir d'aquesta pregunta o d'aquest mapa textual, es tracta de demanar als membres del grup les nocions que segons ells falten, i en un primer moment de citar fonts pertinents de treballs realitzats en aquests diversos camps (vigil�ncia).

Tal com es fa amb els mails d'etapa, es poden recordar les regles de forma resumida (vegeu m�s amunt "exemple de tres regles breus de funcionament").

Les aportacions: des dels "c�mplices" als "reactius"

Per suscitar les primeres aportacions que m�s tard provocaran l'aparici� de les seg�ents, es pot rec�rrer a uns "c�mplices": contacteu directament, al marge dels missatges col�lectius, algunes persones del grup que coneixeu b� i demaneu-los que responguin al vostre missatge com m�s aviat millor per "trencar el gla�". �bviament aix� es fa just abans d'enviar el mail inicial o les cartografies interm�dies. Encara que no tots els vostres c�mplices responguin, el fet de contactar-los directament augmenta de manera molt significativa el percentatge dels que enviaran una aportaci�. Per tant, contactant entre 6 i 10 persones, us assegureu entre 3 i 5 primeres aportacions que permetran d'estimular els altres participants.

Deixeu tamb� una mica de temps (en general una setmana o un xic menys si hi ha moltes aportacions) perqu� els que ho desitgin puguin intervenir. En els grups on tothom veu totes les aportacions (llista de distribuci� per exemple), les respostes dels altres tenen un efecte d'arrossegament. En els grups en qu� nom�s una part dels missatges arriba a tothom, pot resultar �til elaborar r�pidament un missatge amb una selecci� de les aportacions rebudes just despr�s de la vostra tramesa (un o dos dies despr�s de la pregunta inicial o del mapa intermedi). Dites aportacions �bviament inclouran les dels vostres "c�mplices", per� tamb�, si n'hi ha, d'altres m�s espont�nies.

Tamb� podem enviar recordatoris indicant els �mbits menys coberts. O podem proposar que identifiquin elements de vigil�ncia tecnol�gica (amb refer�ncies o algunes URL), que millorin les diferenciacions entre dos conceptes propers (i de vegades amb el mateix nom) per assolir una millor comprensi� comuna o b� proposar desenvolupar noves idees encara no identificades. Sovint els participants es queden amb determinats enfocaments, imposant la mateixa orientaci� al debat. S�crates, en els textos de Plat�, definia la mai�utica com ²² "l'art de fer parir els esperits" formulant preguntes. En proposar al grup que desenvolupi m�s concretament tal part o tal plantejament, millorareu la qualitat del resultat final.

Per saber-ne m�s: el m�tode dels 6 barrets

El m�tode dels 6 barrets d'Edward de Bono ²³ permet identificar les perspectives de les diverses aportacions. D'aquesta manera podrem reconduir el grup cap a plantejaments insuficientment desenvolupats:

barret blanc: quines idees es poden proposar des d'un punt de vista racional?
barret vermell: qu� s'hi pot afegir des d'un punt de vista emocional i intu�tiu?
barret negre: quins problemes planteja aix� des d'un punt de vista negatiu?
barret grog: quines noves oportunitats hi ha des d'un punt de vista positiu?
barret verd: reprenem el conjunt des d'una �ptica creativa
barret blau: quina organitzaci� cal per desenvolupar el control del proc�s?

M�todes m�s complets permeten identificar els camps no prou coberts en un debat per tal d'assegurar-ne una qualitat �ptima ²⁴.
Aquesta part de la iteraci� tamb� pot fer-se en el transcurs de sessions en l�nia o presencials, com a complement a les interaccions en l�nia asincr�niques. Aix� �s com nosaltres vam mostrar el mapa en construcci� sobre el tema de la innovaci� monet�ria ²⁵ en dos tallers de treball a Marsella i a Par�s en el marc de les trobades Lift, tot demanant als participants qu� hi faltava segons ells. Encara que entre els assistents hi hagu�s tant participants del grup com persones que tot just descobrien el treball, la presentaci� de cada part del mapa va donar lloc cada cop a una discussi� amb noves pistes i nous conceptes detectats. Aquestes trobades van permetre en cada ocasi� actualitzar el mapa i tornar-lo a proposar al grup en l�nia. Es va organitzar una tercera trobada a Par�s convidant-hi tres ponents de disciplines diverses (antropologia, economia i filosofia) perqu� opinessin sobre el mapa resultant dels treballs col�lectius. En un altre grup, es va posar a prova una fase d'aportaci� durant una sessi� en l�nia centrada en l'estigm�rgia ²⁶ (un mecanisme de coordinaci� indirecte entre els actors que permet un mode d'autoorganitzaci� repartida) afegint-hi uns elements del m�tode SECI de dinamitzaci� de sessions proposat per Nonaka i Takeushi ²⁷. Aix� es podien barrejar iteracions durant interaccions asincr�niques en l�nia (de mitja setmana a una setmana de durada) i les sessions en l�nia o presencials (d'entre 1h30 i 3h de durada), per obtenir un m�xim de diversitat entre els contribu�dors. Fins i tot entre ells que assisteixen tant a les sessions com als intercanvis en l�nia, n'hi ha que se senten m�s c�modes amb les aportacions escrites o orals.

La cartografia textual

Un cop per setmana, o dos cops si les aportacions s�n nombroses, aneu millorant el mapa que sintetitza els diversos elements de vigil�ncia tecnol�gica, de comprensi� i d'idees noves proposades pel grup.
La primera etapa consisteix en copsar els elements d'aportaci� en els diversos missatges del grup. Un missatge pot incloure dues o m�s aportacions. Per facilitar-ne la utilitzaci�, es poden caracteritzar amb una frase reformulada, d'una l�nia com a molt. Manteniu tamb� el nom del contribu�dor per tal de refor�ar els mecanismes d'estima dins el grup²⁸.
L'etapa seg�ent consisteix en completar el mapa textual del debat (o crear-lo si �s la primera vegada) introduint-hi les noves aportacions als indrets apropiats. Per aquesta operaci� caldr� sovint reorganitzar el mapa afegint-hi nivells per distingir conceptes que abans estaven barrejats.
La finalitat del mapa �s oferir una visi� de conjunt de les interaccions. Es presenta sota forma d'un llistat per punts estructurat i amb diversos nivells. Les aportacions s'expressen a ra� d'una idea per l�nia per tal que el mapa sigui el m�s curt possible, evitant aix� al m�xim l'�s de les barres de despla�ament vertical per situar-lo en pantalla. Al final de cada l�nia s'hi pot afegir el nom de pila del contribu�dor. Es tracta de poder circular pel mapa textual de la mateixa manera que la nostra mirada es despla�a per un mapa gr�fic: m�s que necessitar una lectura completa del mapa, hem de poder identificar r�pidament els elements claus i a continuaci� fixar-nos nom�s en el detall de les parts que ens interessen. Per aix� negretes, subratllats, cursives i tamb� negretes i subratllats junts permeten destacar algunes paraules o grups de paraules importants. Tamb� es poden utilitzar colors com ara el vermell per indicar uns elements concrets.

Per saber-ne m�s: exemple d'un mapa sobre la manera de presentar la cooperaci�

Quina cooperaci� vendre?

1) defensar l'inter�s general deixant de banda l'inter�s particular a curt termini (altruisme) (Mathieu)
- Existeixen uns fonaments per� s�n complexos (teoria de les barbes verdes...)
2) fer confluir a llarg termini els interessos col�lectius i particulars (Michel)
- �s el fonament de la cooperaci� (Jean-Michel)
- existeixen uns models econ�mics: col�laboraci� radical, coopet�ncia (Gatien)
- Quins exemples simples per facilitar la comprensi�?

Com fer confluir inter�s individual i inter�s col�lectiu

Donar una visi� a llarg termini (Mathieu)
- "l'ombra del futur" en l'argot dels economistes (Gatien)
Desenvolupar l'abund�ncia m�s que l'escassetat (Jean-Michel)
Promoure mecanismes d'estima
Participar en una obra col�lectiva i posar-la en com� (Michel)
Transformar els mecanismes de suport als projectes (Michel)

La cooperaci� pot fer-nos guanyar temps... o perdre'n...

mitjan�ant els contactes que aporta (posada en xarxa)
pert�nyer a una comunitat crea confian�a i legitimitat (Richard)
la producci� del grup pot fer-nos guanyar temps (mutualitzaci�) (Philippe Olivier)
per� cal que la cooperaci� esdevingui menys consumidora de temps
- per als participants: m�tode d'intercanvi en l�nia (Jean-Michel)
- per als animadors: fent de "gandul intel�ligent" com Linus Torvarld (Michel)

La cooperaci� pot fer-nos guanyar diners... o perdre'n (Aquest �s l'aspecte que m'agradaria veure ampliat)

Millor viure col�lectivament: redirigir uns rius per regar unes terres (Mathieu)
Uns models econ�mics innovadors (Vegeu: lliure, web 2, m�sica...) (Jean-Michel)

El mapa no �s una simple s�ntesi de la discussi�. De fet, en reorganitzar-lo, l'animador sovint �s el primer en veure les distincions suplement�ries que "salten a la vista". I no ha de dubtar en afegir-les al mapa, perqu� la seg�ent iteraci� de comentaris sempre podr� invalidar la seva decisi� o completar-la.

La fi de la fase

Despr�s d'un cert nombre d'iteracions, les aportacions s'esgoten i els participants deixen d'afegir noves idees. Aix� pot passar des de la primera iteraci� (ara b�, en aquest cas les idees dels contribu�dors no s'han encreuat) per� es registren interaccions que inclouen fins a set iteracions ²⁹. Per altra banda, si l'animador considera que ja s'han cobert prou punts de vista (vegeu per exemple el m�tode dels sis barrets m�s amunt), es podr� difondre al grup un mapa final. Llavors es tracta de prendre algunes decisions, si s'escau, i sobretot de presentar els resultats de forma accessible per a persones que no coneguin el tema.

La decisi�: el consens aproximatiu

No totes les discussions exigeixen una presa de decisions immediata. A vegades pot ser m�s �til guardar-ho tot per mostrar el m�xim de plantejaments, per exemple quan volem produir una guia sobre com posar en marxa un projecte ³⁰. En canvi, en d'altres casos cal escollir col�lectivament, entre les moltes idees proposades, les accions que el grup emprendr� o les propostes que seran triades. El m�tode utilitzat a la fase anterior permet mitigar el problema plantejat per la tend�ncia que cadasc� t� a defensar d'entrada el propi punt de vista en oposici� al dels altres. Les idees m�s interessants solen ser les que emergeixen al cap d'unes quantes iteracions. Encara que les hagi proposat un dels participants, s�n fruit de nombrosos encreuaments i no poden ser atribu�des a una sola persona (encara que en el mapa textual generalment es posi el nom de la persona que ha fet la proposta). �s m�s f�cil fer que les persones escullin entre idees col�lectives que entre les idees de les mateixes persones.
Un enfocament que ha demostrat la seva efic�cia �s el del rough consensus. No es tracta ni d'un consens (dif�cil, fins i tot impossible d'assolir) ni d'una votaci�, que per definici� deixa de banda l'opci� d'una part dels participants. En el rough consensus (consens aproximatiu), la pregunta formulada �s "alg� t� una objecci� de fons a l'opci� proposada? ". Tal com passa en els grans grups, en els quals la participaci� �s l'excepci� i la manca d'aportacions la majoria, el rough consensus nom�s requereix la resposta d'aquells que podrien tenir realment un problema amb l'opci� proposada. D'aquesta manera �s possible arribar a una situaci� en la qual les opcions escollides, encara que no siguin les que hauria triat cada membre del grup, resulten prou acceptables per tothom.
El rough consensus �s una de les bases de l'IETF, Internet Engineering Task Force, la comunitat que des de 1986, defineix els est�ndards d'Internet. Malgrat els reptes importants que l'elecci� d'un est�ndard o un altre pot revestir per a molts actors industrials, els m�todes de l'IETF han perm�s desenvolupar est�ndards acceptables per tothom ³¹.

Redacci� del text: relectura col�lectiva

Un cop que el grup ha identificat tots els elements de refer�ncia, els conceptes i les idees –i un cop feta una possible tria entre aquestes idees- caldr� abocar-ho tot en un document que pugui ser llegidor per una persona externa al grup i que no conegui el tema. Aquesta fase es du a terme de manera m�s tradicional amb un o diversos "escribes" que redacten, i la resta del grup que rellegeix i comenta.

La relectura per part del grup �s necess�ria perqu� ni amb tota la voluntat del m�n ning� pot copsar el total de les subtileses inscrites en la cartografia final, ni tan sols l'animador que l'ha realitzada! De fet, en redactar el conjunt amb un format m�s literari, pot passar que s'utilitzi el que podr�em anomenar sin�nims per agilitzar l'estil. Per� algun contribu�dor podria observar que, si b� el terme utilitzat seria correcte en la cartografia, podria no ser-ho en el text proposat. Perqu� queden molts elements impl�cits en la cartografia final. Si la mateixa �s acceptada per tots els membres del grup, una formulaci� lleugerament diferent, que podria ser admissible per la majoria de persones, pot resultar inacceptable per unes altres.

La cartografia realitzada pel grup pot generar un text d'una o dues p�gines o b� un document important. Aix�, en el cas del grup sobre innovaci� monet�ria, les sis setmanes de debat en l�nia i les tres sessions de treball van permetre 7 versions de la cartografia i es van plasmar en un llibre de 160 p�gines ³². La metodologia Book sprint ³³ utilitzada per Floss Manuals ³⁴ per realitzar uns llibres col�lectius en una setmana pot ser �til. Un conjunt de persones es reuneix durant cinc dies per redactar cadasc� unes parts del llibre. En el nostre cas, no es tracta tant d'experts d'un camp que aporten els seus coneixements, com de persones que hagin participat a les interaccions i que intentaran transcriure de la manera m�s fidel possible la cartografia final sota una forma accessible. El sumari es reparteix entre els diversos participants (prou nombrosos per poder redactar la seva part en uns dies) i cada part redactada es posa en l�nia i �s sotmesa als comentaris dels grup. En aquesta etapa s�n �tils eines que permetin comentar en l�nia com ara Co-ment ³⁵ o Google Drive ³⁶.

Un cop la redacci� acabada i acceptada pel grup, encara queda una feina d'edici� per esmenar les faltes, millorar l'estil i homogene�tzar-ho tot plegat. En aquest estadi, �s important evitar d'afegir errors. Tamb� �s interessant tenir el text final proposat amb les modificacions evidenciades respecte al text proposat pels redactors (text afegit subratllat i text eliminat barrat), a fi i efecte de permetre una �ltima relectura m�s c�moda al grup, que aix� es pot concentrar nom�s en els canvis.

Un cop �ntegrament acabat el treball, encara queda per fer la difusi� en l�nia i/o en forma d'un llibre impr�s. La utilitzaci� d'una llic�ncia Creative commons CC -BY -SA 3.0 ³⁷ permet facilitar-ne la difusi� i la seva apropiaci� per part d'una comunitat extensa.

17 See : CORNU, Jean-Michel. Abaisser le seuil de passage � l’acte. In : La coop�ration, nouvelles approches : Version 1.2 du 24 d�cembre 2004 [online]. 2004. p. 123. [Accessed 16 October 2013]. Available from : http://www.cornu.eu.org/files/cooperation1_2.pdf
18 Exemple de taula d'invitaci� : Fiche profil exp�dition FING innovation mon�taire. [online]. [Accessed 10 February 2014]. Available from : https://docs.google.com/spreadsheet/ccc?key=0AqmJIce3mNagdExENGN4bmhxYWVQX2U1Q2pGOUk4LVE&usp=sharing#gid=0
19 Per als grups angl�fons, no hi ha difer�ncia entre el tu i el vost�. Tanmateix la diferenciaci� es pot realitzar utilitzant nom�s el nom o el nom i cognom.
20 Vegeu "La mida dels grups i el rol dels membres"
21 CORNU, Jean-Michel. Abaisser le seuil de passage � l’acte. In : La coop�ration, nouvelles approches : Version 1.2 du 24 d�cembre 2004 [online]. 2004. p. 123. [Accessed 16 October 2013]. Available from : http://www.cornu.eu.org/files/cooperation1_2.pdf
22 Ma�eutique (philosophie). Wikip�dia [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://fr.wikipedia.org/wiki/Ma%C3%AFeutique_(philosophie)
23 DE BONO, Edward. Six thinking hats. Boston : Little, Brown, 1985. ISBN 9780316177917.
24 Vegeu per exemple : Jeux de D�bat. jeux2debat [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.jeux2debat.net/
25 Innovation mon�taire. R�seau social de la Fing [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.reseaufing.org/pg/groups/62215/innovation-montaire/
26 R�union Anim-fr du 6 mars 2013 sur la stigmergie. splitR.it [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://splitr.it/?a=http%3A%2F%2Ffm-openlearn.open.ac.uk%2Ffm%2Fflashmeeting.php%3Fpwd%3D85c067-20520&b=https%3A%2F%2Fdocs.google.com%2Fdocument%2Fd%2F1sjVA77Qdt_rJGmj7WZbrseUiVnPE1hPr35kAz_Zh_Eg%2F&configuration=Verticale
27 Capter L’information Implicite : mod�le du SECI. 12manage : the executive fast track [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.12manage.com/forum.asp?TB=nonaka_seci&S=27
NONAKA, Ikujiro and TAKEUCHI, Hirotaka. The knowledge-creating company: how japanese companies create the dynamics of innovation. New York, Etats-Unis, Royaume-Uni, 1995. ISBN 0-19-509269-4.
28 CORNU, Jean-Michel. l’�valuation par l’estime. In : La coop�ration, nouvelles approches : Version 1.2 du 24 d�cembre 2004 [online]. 2004. p. 123. [Accessed 16 October 2013]. Available from : http://www.cornu.eu.org/news/2-3-l-evaluation-par-l-estime
29 The 4 in between summaries of online exchanges on monetary innovation : R�seau social de la Fing: O� en est-on ? [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.reseaufing.org/pg/pages/view/68978/
The summary of summaries : Synth�se des �changes du 1 juin au 8 juillet. R�seau social de la Fing [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.reseaufing.org/pg/pages/view/72928/
30 Vegeu en particular el m�tode per escriure la "recepta lliure " d'un projecte :
Des recettes libres pour documenter nos savoir-faire. Imagination For People [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://imaginationforpeople.org/wiki/workgroup/animfr/les-recettes-libres
31 Una de les "creences fundadores" queda encarnada en una cita sobre sur l'IETF de David Clark: "Creiem en un consens aproximatiu i un codi que funcioni". Vegeu : Le Tao de l’IETF : Guide destin� aux nouveaux participants � l’Internet Engineering Task Force. IETF [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.ietf.org/tao-translated-fr.html
32 CORNU, Jean-Michel. La monnaie, et après ? guides des nouveaux échanges pour le XXIe siècle. Limoges : FYP éd., 2012. ISBN 9782916571775 2916571779.
33 What is a Book Sprint? |. booksprints [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.booksprints.net/about/
34 Floss Manuals francophone - Lire des livres libres. [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://fr.flossmanuals.net/
35 co-ment | Text annotation and collaborative writing. [online]. [Accessed 4 February 2014]. Available from : http://www.co-ment.com/
36 Tout Google avec un seul compte. [online]. [Accessed 10 February 2014]. Available from : https://accounts.google.com/
37 Creative Commons — Attribution - Partage dans les M�mes Conditions 3.0 France — CC BY-SA 3.0 FR. [online]. [Accessed 29 January 2014]. Available from : http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/fr/

Mots clau :

Afficher

DropboX

le 08.09.2014 à 15:00:12

de WikiAdmin

Dropbox

Autor de la fitxa : Outils-r�seaux et SupAgro Florac

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Com a introducció :

Dropbox �s un servei de salvaguarda, sincronitzaci� i compartici� de dades, ultra senzill. Es descarrega un programa que nom�s ocupa un petit espai en la barra d'eines. Se li assigna una carpeta en el nostre ordinador que quedar� guardada i sincronitzada a Internet. Ens identifiquem i ja �s operatiu: a partir d'ara qualsevol arxiu copiat o guardat en la vostra carpeta de Dropbox ser� enviada de forma instant�nia i segura a Internet.
Aix� permet sincronitzar autom�ticament les dades en tots els nostres ordinadors (fix, port�til, feina) i compartir f�cilment documents amb d'altres usuaris. Els arxius estan disponibles en el disc dur i per tant tamb� s'hi pot treballar sense connexi� a Internet.
La versi� gratu�ta disposa de 2 GB d'emmagatzematge per� la versi� de pagament permet ampliar aquesta capacitat.

imagebf_imagewww.dropbox.com_-_2012-04-06_-_08h-44m-40s.png

Lloc oficial : http://www.dropbox.com

Mots clau :

Família d'eines : Repositori

Presentació :

Requisits previs :

Disposar dels drets per instal�lar un software en el nostre ordinador
Funciona en totes les plataformes: Linux, Mac Os i Windows

Algunes aplicacions :

Sincronitzar els nostres arxius autom�ticament en tots els nostres ordinadors sense que hi hagi problemes de versi� (Quina �s la bona? Aquella que tinc al port�til? Aquella que he gravat a l'USB?)
Compartir una carpeta i per tant documents (de qualsevol naturalesa, text, imatge,...) amb una o v�ries persones
Poder treballar amb els propis documents tot i no tenir acc�s a Internet
Poder crear molt f�cilment una galeria de fotos visible per a tothom
Tenir un enlla� p�blic a la web on dipositar i enviar arxius molt voluminosos massa pesats per a l'e-mail
Poder guardar de manera autom�tica els arxius
Poder accedir als nostres arxius des de qualsevol ordinador connectat a la web.

Per dominar-ho :

Avantatges :

Tots els nostres arxius, sempre a l'abast, des de qualsevol ordinador
Compartir tots els formats de document possibles, en temps real, autom�ticament, amb diverses persones
Poder treballar amb els nostres arxius encara que no tinguem acc�s a la web
Guardar autom�ticament els arxius
Dropbox guarda les �ltimes versions dels nostres arxius, i per tant es poden recuperar versions antigues en cas d'error.

Inconvenients :

La compartici� d'arxius funciona malament quan es tracta d'un document en el qual v�ries persones treballen juntes al mateix temps o en el mateix per�ode de temps (ex. acabar un informe que cal lliurar en dos dies, planning dels membres de la xarxa) perqu� quan dues persones treballen alhora, queden gravades ambdues versions i cal introduir a m� els canvis per fusionar-les.

Per a aquesta mena de tasques �s preferible emprar una eina que permeti introduir canvis sincronitzats com Etherpad o Google Document

�s complicat i causa d'error tenir dos comptes Dropbox en la mateixa m�quina
Els documents de les carpetes compartides compten en els 2 GB assignats

Llicència : Programari de propietat, Freemium

Utilització : Senzill

Instal·lació : Senzill

Afficher

EtherpaD

le 16.01.2014 à 10:11:46

de 193.50.71.234

Etherpad

Autor de la fitxa : Fr�d�ric Renier, Supagro Florac

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Com a introducció : Un Etherpad �s un servei en l�nia que permet a diverses persones prendre notes de forma simult�nia. A una p�gina de redacci� s'hi troba associat un xat.
Etherpad tamb� �s un programari lliure que es pot installar en un servidor.

Lloc oficial : http://etherpad.org/

Mots clau :

Família d'eines : Comunicaci� sincr�nica

Presentació :

Un exemple d'�s a l'aula

Requisits previs :

connexi� a Internet correcta

Algunes aplicacions :

Prendre notes de manera col�laborativa en una reuni�. Les conseq��ncies en les relacions de dominaci� en un grup s�n importants, aquesta pr�ctica ajuda a "despla�ar les l�nies".
Presa de notes entre socis a dist�ncia afegint al pad una eina de videoconfer�ncia. Val a dir que no sempre �s f�cil compartir l'atenci� i la pantalla entre dues aplicacions.
Seguiment en directe del desenvolupament d'una reuni�, amb la possibilitat de formular preguntes i comentaris en l'espai "xat".

Per dominar-ho :

Per aprofundir-hi : Creant un compte a Framapad.org, creeu un espai de treball on podeu convidar usuaris (l'acc�s dels quals queda protegit per una contrasenya), crear pads interns al grup que s'ha format, i tenir acc�s a funcionalitats d'administraci� dels vostres pads: llistats, arxiu, c�rrega, supressi�.
Un pad creat des d'un compte per tant �s reservat, per defecte, als membres del compte (privat), per� tamb� pot ser obert a tothom com els pads p�blics, o b� protegit per una contrasenya espec�fica.

Avantatges :

El gran cl�ssic de les primeres experi�ncies irreversibles de cooperaci�
Molt simple d'utilitzar, cada aportaci� �s visualitzada directament pels altres, t� moltes possibilitats d'exportaci�, permet un co-redactat sincronitzat, "wysiwyg" (la composici� de la p�gina es fa com amb un processador de text cl�ssic).
Les notes que es prenen s�n m�s completes.

Inconvenients :

Crear un pad directament des de la barra d'adreces del navegador pot representar un obstacle metodol�gic important.
Limitat a 16 connexions simult�nies
Depenent de la qualitat de la connexi� a Internet l'experi�ncia pot ser del tot contraproduent

Llicència : Llic�ncia lliure, Gratu�t

Utilització : Senzill

Instal·lació : Reservat per a Jedis de la inform�tica

Afficher

GoogleDocumentsgoogleDrive

le 16.01.2014 à 11:29:39

de 193.50.71.234

Google Documents (Google Drive)

Autor de la fitxa : Emilie Hullo, Outils R�seaux et H�l�ne Laxenaire, SupAgro Florac

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Com a introducció : Google Docs �s un paquet d'ofim�tica en l�nia, gratu�t. Inclou un processador de textos, un full de c�lcul, un programa de presentaci�, un programa per a la generaci� de formularis en l�nia i un programa de dibuix. Aquest paquet permet compartir els vostres documents ofim�tics (en lectura o escriptura) i redactar col�lectivament. Des del passatge a Google Drive tamb� �s possible compartir altres tipus de documents.

bf_imageCapture_du_2013-06-10_10:04:17.png

Lloc oficial : https://docs.google.com

Mots clau :

Família d'eines : Ofim�tica en l�nia

Presentació :

Requisits previs :

Tenir un compte Google (per crear i compartir un document: els altres participants no cal que en tinguin)
Saber utilitzar un paquet ofim�tic (processador de textos, full de c�lcul, presentaci�)

Algunes aplicacions :

prendre notes de manera sincr�nica i a dist�ncia durant una reuni� telef�nica
creaci� d'una enquesta en l�nia, els resultats queden reflectits en una taula (per saber-ne m�s, vegeu la fitxa Eines Google Formulari
per preparar la programaci� d'un esdeveniment, els organitzadors compilen els noms i les dades dels possibles assistents en una taula, les dades d'aquesta manera queden organitzades i permeten el processament posterior tipus mailing
per a un planning de formaci� es pot posar en l�nia una taula diferenciant els drets: els estudiants poden consultar la taula en temps real per con�ixer el seu programa (per� no modificar-lo) i els formadors poden modificar-lo directament sense haver de passar per un intermediari
per redactar col�lectivament un document que necessiti una paginaci�: informe, etc...
per crear una presentaci� de diapositives que es pugui integrar f�cilment en un lloc Internet

Per dominar-ho :

TUTORIAL GOOGLE DOCS b�sic by silviacaballeria

Per aprofundir-hi :

Avantatges :

Els fitxers s�n en l�nia i per tant accessibles des de qualsevol dispositiu connectat a Internet
Els documents poden ser redactats de manera sincr�nica (un cursor en color indica qui modifica) i asincr�nica (un historial permet saber qui ha modificat qu�)
L'opci� "compartir per a tots els usuaris enlla�ats" permet compartir un document i modificar-lo col�lectivament encara que els altres participants no tinguin un compte Google
El document disponible �s sempre la �ltima versi� actualitzada (a difer�ncia dels documents que s'envien per correu electr�nic)
Les modificacions s'introdueixen en temps real, no hi ha problemes de versi�
Tots els documents es creen i modifiquen a trav�s de Google Document, per tant no hi ha problemes de format com poden haver-hi entre persones que utilitzin Open Office i Word (doc, odt), ni de versions de programa (doc, docx). Tothom t� el mateix programa, amb la mateixa versi�.
Possibilitat d'utilitzar un xat al costat del document quan es treballa en un document de manera sincr�nica per� a dist�ncia

Inconvenients :

Si no tenim Internet, no hi ha document
Cal una mica de pr�ctica per aprofitar tots els matisos de les possibles aplicacions. Vigileu a l'hora de compartir un document: no heu d'enviar l'enlla� que consta en la barra d'URL, sin� aquell de la indicaci� Compartir, un cop marcada l'opci� "Tots els usuaris que disposin de l'enlla�", si no es fa aix� les persones no podran obrir el document. Cal ser molt curosos amb aix� quan es comen�a a utilitzar Google Docs en un grup perqu� �s molt desmotivant que les primeres temptatives acabin amb un: "No aconsegueixo obrir el teu enlla�!"
Tamb� �s Google: indexa els continguts dels documents per generar publicitats contextuals i crea perfils de consumidors.

Llicència : Programari de propietat, Gratu�t

Utilització : Senzill

Instal·lació : No cal instal�laci�

Afficher

IntroduccioAlsBensComuns

le 16.01.2014 à 17:38:49

de AMontpellier-651-1-428-106.w92-133.abo.wanadoo.fr

Introducci� als b�ns comuns

Autor de la fitxa : Gatien Bataille

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Descripció :

B�ns comuns?

Tradicionalment anomenats "procomuns" (les coses que ens pertanyen en com�), els b�ns comuns han quedat una mica oblidats.
Han estat suplantats per :

els b�ns privats organitzats pel mercat
els b�ns p�blics posats a disposici� per l'estat

D'aquesta manera els b�ns comuns s'han convertit en les "coses de ning�"... de les quals ning� no se n'ocupa.
I aix� que els b�ns comuns (commons en angl�s) no s�n b�ns "sense amo".
Cadasc� de nosaltres pot leg�timament reivindicar els seus drets sobre ells.
S�n les coses amb qu� ens alimentem, les que ens permeten comunicar-nos i despla�ar-nos, que ens inspiren… o fins i tot que ens permeten abocar els residus (a l'aire o a l'aigua).

Un b� com� es caracteritza pel fet:

- que un recurs, per exemple l'aigua o el saber, s'utilitzi de manera comuna i sostenible, m�s que de manera individual o excloent-ne altres persones.

que un grup espec�fic s'encarregui del recurs i en tingui cura, en comptes de deixar-lo ens mans de persones que se n'aprofitin.
que aquest grup s'hagi posat d'acord per establir unes regles apropiades i transparents, en comptes d'acceptar l'abs�ncia de regulaci�.
que l'acc�s als recursos estigui �mpliament autoorganitzat, en comptes d'estar determinat des de fora.
que a tots els usuaris se'ls reconegui el dret a donar la seva opini� en comptes d'estar sistem�ticament representats per altres persones.
que els avantatges es comparteixin, en comptes d'estar concentrats.

Aquesta concepci� q�estiona considerablement la noci� de propietat privada pel que fa a uns b�ns que podr�em qualificar de comuns... I en canvi no forma part del debat actual.

Quines serien les conseq��ncies d'una redefinici� de les terres com a b�ns comuns?
Cal refor�ar els b�ns comuns, m�s enll� del mercat i l'estat i de manera complement�ria a aquests. Cadascun de nosaltres ha d'assumir les seves responsabilitats com a co-possessor de les "coses que ens s�n comunes", per tal de treure'n m�s llibertat i comunitat. Els b�ns comuns necessiten homes i dones, no nom�s mercats, ajuts governamentals o regulaci� per part de l'estat. Cal fer una redistribuci� m�s justa de la riquesa dispensada a trav�s dels b�ns comuns en tots els �mbits de la nostra vida.
Perqu� els b�ns comuns s�n el secret m�s ben guardat de la nostra prosperitat.
Tots nosaltres ens els trobem cada dia i a tot arreu. Tots nosaltres hi recorrem constantment en les nostres activitats econ�miques, en fam�lia, en pol�tica o en els moments de lleure. Formen part dels pressup�sits considerats evidents de la vida social i econ�mica, i en canvi segueixen sent majorit�riament invisibles.
Les coses que fem servir de manera comuna constitueixen l'estructura interna d'una societat pr�spera.
A la natura, tots els homes i dones depenem de l'aigua, dels boscos, de la terra, de la pesca, de la biodiversitat, del paisatge, de l'aire, de l'atmosfera, aix� com de tots els processos vitals que hi estan relacionats. Cada individu t� dret a beneficiar-se dels recursos naturals, independentment de la propietat privada d'aquests.
En l'�mbit social, perqu� es desenvolupin les relacions entre les persones s�n necessaris les places, els parcs i jardins p�blics, les vetllades, els diumenges i dies de festa, aix� com els transports p�blics, les xarxes digitals, les activitats esportives i de lleure. Aquests b�ns comuns socials poden ser gestionats i conreats directament i de maneres molt diverses per les pr�pies comunitats i per iniciativa dels ciutadans. Tamb� poden constituir una part del domini p�blic, en qu� els serveis p�blics tenen un paper important.
No cal dir, pel que fa a la cultura, que la llengua, la mem�ria, els usos i el coneixement s�n imprescindibles per a qualsevol producci� material o immaterial. Igual que necessitem els b�ns comuns de la natura per sobreviure, els b�ns comuns culturals s�n necessaris per a la nostra activitat creativa. De la mateixa manera, cal que els nostres coneixements actuals puguin seguir sent utilitzats lliurement per les generacions del futur.
A nivell digital, les produccions i els intercanvis funcionen millor com menys obstacles hi hagi per accedir als objectes i a les dades. �s imprescindible que els codis font dels programes inform�tics, aix� com tota la riquesa dels textos, sons, imatges i films disponibles en l�nia no estiguin limitats per drets de propietat intel�lectual restrictius.

�s bo saber-ho

B� com� no es el mateix que b� p�blic Una difer�ncia essencial amb la tipologia cl�ssica dels b�ns p�blics rau que en qu� els b�ns comuns s�n heretats: o b� representen regals de la natura i cal mantenir-los com a tals, o b� han estat produ�ts per persones o grups (no sempre necess�riament clarament identificats), i despr�s transmesos. Aquesta transmissi� pot ser un proc�s de llarga durada (paisatges culturals, llengua) o molt curt (Viquip�dia, programaris lliures). Tamb� es poden constituir b�ns comuns quan han estat produ�ts per una persona que els ha destinat a una utilitzaci� en com� (com ara el llenguatge HTML).
Cap pol�tic ni cap estat no ho ha decidit.
�s clar que els b�ns comuns o els drets humans que se'ls acostuma a associar depenen de la protecci� de l'Estat. Aix�, la preservaci� i la reivindicaci� dels b�ns comuns del planeta dif�cilment podrien ser assolits sense acords entre els diferents estats.
Els b�ns comuns s�n gestionats de manera justa i sostenible quan les coses que tenen una disponibilitat limitada per a tots es comparteixen, i quan tothom pot accedir a les coses que s�n abundants.

B� com� no �s el mateix que propietat comuna
La propietat comuna �s una forma de propietat col�lectiva. La podem trobar en cooperatives, comunitats d'hereus o en societats an�nimes per accions. Com la propietat privada, la propietat comuna implica que determinades persones (les no propiet�ries) quedin excloses de l'acc�s i la utilitzaci� del b�. En aix� es diferencia dels b�ns comuns.

No totes les coses s�n un b� com�, per� moltes poden esdevenir-ho.

Arquitectura dels b�ns comuns

Els b�ns comuns estan constitu�ts per tres puntals fonamentals: els recursos, la gent i, finalment, les regles i normes que permeten unir tots aquests components entre ells. El primer puntal �s material. Fa refer�ncia als recursos pr�piament dits: l'aigua, la terra, el codi gen�tic, els codis dels programaris, els coneixements, els algoritmes i les t�cniques culturals; tamb� fa refer�ncia al temps del qual disposem, i naturalment a l'atmosfera. Tot aix� constitueix els "recursos comuns" ("common pool resources" en angl�s). Tots nosaltres tenim el mateix dret a disposar-ne.
El segon puntal �s social. Fa refer�ncia als �ssers humans que fan servir aquests recursos. El concepte de b�ns comuns no es pot concebre si no va associat a uns individus concrets que actuen dins d'un espai social definit. Els coneixements, per exemple, s'utilitzen per emetre un diagn�stic o per curar. Les t�cniques culturals s'utilitzen per produir innovaci�. La comunitat, �s a dir tots els que utilitzen els recursos de manera col�lectiva, transforma aquests recursos en b�ns comuns.
El tercer puntal �s regulador. Fa refer�ncia a les regles i normes que regeixen la relaci� amb els b�ns comuns. Evidentment, no �s el mateix regular els bytes i la informaci� que regular recursos naturals com ara l'aigua o els boscos. Les relacions amb aquestes coses adopten formes diferents. No obstant, el que totes aquestes relacions tenen en com� �s que han de ser determinades per cada comunitat extensa d'usuaris. I aix�, nom�s �s possible quan un grup hum� desenvolupa una comprensi� comuna de les seves relacions amb els recursos.

Recursos + Comunitats + Regles i normes = B�ns comuns

Els b�ns comuns fan la qualitat de vida

Els b�ns comuns generen valor tant fora del mercat com en complement del mateix. Per a tots nosaltres, la possibilitat de rec�rrer als b�ns comuns, a m�s de als serveis oferts pel mercat i l'estat, t� m�ltiples avantatges.
Aix� es fa pal�s arreu on els recursos naturals utilitzats en com�, com ara les pastures, l'aigua, els mars, els boscos, els camps i les llavors, formen la base de la subsist�ncia. Els drets comunitaris garanteixen l'acc�s gratu�t a aquests recursos imprescindibles per viure, que es paguen amb la moneda de la cooperaci� i la solidaritat. A partir del moment en qu� els serveis garantits per aquests recursos – alimentaci� dels �ssers humans i dels animals, materials de construcci�, medicaments, calefacci� i mat�ries primeres – han de ser comprats amb diners, els homes es veuen abocats a la mis�ria, perqu� no tenen poder adquisitiu.
L'aut�ntica trag�dia dels b�ns comuns �s que la gent no pren consci�ncia del seu valor (no monetari) fins al moment en qu� estan a punt de desapar�ixer.
La densitat urbana, per exemple, �s una forma de riquesa que no es fa aparent fins que s'ha perdut. Les dist�ncies curtes :

permeten estalviar temps per anar a comprar a peu,
o perqu� els nens puguin anar a escola sense agafar cap transport,
fomenta les xarxes de socialitzaci� i el treball en com�, i d'aquesta manera fa que es puguin organitzar guarderies aut�nomes, que els ve�ns es puguin ajudar entre ells o que s'organitzin horts col�lectius.

Recursos comuns + Comunitats + Cooperaci� = Creaci� de valors no monetaris

Els b�ns comuns; eines de creativitat i de cooperaci�

Que la cooperaci� �s un factor de productivitat molt potent �s una veritat admesa des de fa temps. La xarxa digital ha perm�s que es desenvolupin formes de cooperaci� del tot innovadores.
Dins del m�n cient�fic, els m�todes de treball col�laboratius, globalment compartits i autoorganitzats s'han convertit en una evid�ncia.
A l'era digital, la creativitat ha adquirit una nova significaci� que va m�s enll� de l'individu.
Sovint, l'entusiasme i la compet�ncia acumulats dels afeccionats no t� res a envejar als dels professionals, ben al contrari. Gr�cies a les aplicacions cada vegada m�s nombroses de les eines 2.0, com Twitter, les wikis o els blogs, es van creant noves formes de treball en com� i de compartici� dels coneixements. Internet t� el potencial de desenvolupar plataformes per a la intel�lig�ncia col�laborativa i l'enginy descentralitzat, i de posar-les a l'abast de tothom.
Les "comunitats en l�nea", gr�cies a una �mplia participaci�, poden proposar productes i serveis de gran qualitat, que tamb� poden tenir un valor monetari.
Gaireb� totes les societats humanes es basen en una barreja de compet�ncia, planificaci� i solidaritat. No obstant, les seves relacions respectives es van modificant amb el curs de la hist�ria. L'intercanvi de mercaderies dins del mercat – per m�s evident que s'hagi tornat per a nosaltres – tan sols �s una manera entre d'altres d'aprovisionar-se de b�ns.
Les maneres d'aprovisionar-se de b�ns s�n :

la producci� organitzada pel mercat (principi de compet�ncia)
la producci� organitzada per l'estat (principi de planificaci�)
la producci� i la distribuci� a l'interior de les comunitats (principi de reciprocitat)

El sentiment de comunitat i de lliure cooperaci� sembla adquirir un nou significat i una nova import�ncia quan es conjuga amb el desig d'independ�ncia. Refor�ar els b�ns comuns respon a aquesta necessitat.

La soluci� als problemes actuals no consisteix en un replegament de l'Etat per tal de deixar lloc al mercat, sin� m�s aviat en qu� l'Estat s'esforci per protegir els drets de les comunitats sobre els seus b�ns comuns.

Els avantatges dels b�ns comuns

All� que avui encara se'ns mostra com una debilitat dels b�ns comuns podria revelar-se com una for�a en un futur pr�xim: els diners hi tenen un paper secundari. Cooperar amb vista a una possessi� compartida en lloc de competir buscant l'enriquiment personal �s el que distingeix els b�ns comuns. En general, els est�muls monetaris hi juguen un paper molt marginal. Els motius que realment compten s�n m�s aviat

la utilitat comuna,
el desenvolupament de les compet�ncies,
la sociabilitat o la reputaci�.

En aquest sentit, l'�mbit dels b�ns comuns �s un espai desmercantilitzat. Es tracta d'una economia de compartici� i participaci�, i no d'acumulaci� i exclusi�.
Sense aquesta economia de la compartici�, no es pot concebre una economia alliberada de la pressi� del creixement. En efecte, tot all� que es fa en sentit de l'inter�s general, per passi� del subjecte o per solidaritat permet satisfer les necessitats amb una inversi� monet�ria m�nima. La realitzaci� de Viquip�dia, per exemple, hauria suposat un cost inaccessible si s'hagu�s hagut de remunerar cada col�laborador.
Dit d'una altra manera, el que s'ha produ�t en l'�mbit dels b�ns comuns – que sovint es qualifica de capital social – es podria qualificar de manera encara m�s pertinent com a "monet�riament eficient". Es requereix menys inversi� de capital monetari per aconseguir el mateix nivell de prestacions.
Aquest �s precisament el repte central d'un sistema econ�mic que haur� de prescindir del creixement econ�mic, per� que alhora haur� de seguir funcionant. Perqu� l'efici�ncia monet�ria entesa en aquest sentit pot representar el pilar d'una economia post-creixement, redescobrir els b�ns comuns �s la condici� perqu� emergeixi un ordre econ�mic amb capacitat de futur per al segle XXI.

Un nou model per crear: la producci� entre iguals basada en els procomuns

Contr�riament a la producci� per al mercat, la producci� entre iguals basada en els procomuns no es produeix amb vista a vendre, sin� amb vista de la utilitzaci� directa. Els projectes entre iguals tenen un objectiu com� - crear programaris, fer m�sica, ocupar-se d'un hort - , i tots els homes i dones que hi participen contribueixen d'una manera o altra a aquesta finalitat. La majoria no ho fan per guanyar diners, sin� perqu� comparteixen l'objectiu del projecte i volen que tiri endavant – o senzillament, perqu� els agrada fer el que fan. Una producci� d'aquest tipus entre iguals basada en els procomuns produeix nous b�ns comuns, o t� cura dels que ja existeixen i els millora. Les estructures jer�rquiques brillen per la seva abs�ncia. Aix� no vol dir en cap cas que no estiguin estructurades, per� ning� no pot manar a ning� altre el que ha de fer. Les relacions que s'estableixen al voltant d'aquests b�ns comuns no estan desprove�des de regles. Les regles s�n el fruit del consens dels "iguals". En l'economia igualit�ria dels b�ns comuns no hi ha obligacions ni comandaments. En resulta una lliure cooperaci� entre contribu�dors iguals en drets.

Una producci� entre iguals basada en els procomuns sempre es produeix en el s� de "comunitats" (communities), all� on es troben persones que comparteixen interessos comuns o que senzillament tenen una relaci� de proximitat. Els m�ns virtuals tamb� possibiliten l'emerg�ncia de noves formes de comunitat, sense lligam territorial.
�s cert que la producci� entre iguals basada en els procomuns s'ha desenvolupat sobretot en la producci� de saber i de programaris, per� �s possible transposar-ne els principis a la producci� de b�ns materials. Aix� significa que :

El saber i els recursos naturals s�n b�ns comuns que pertanyen fonamentalment a tothom. Per fer-ne �s, hi ha unes regles que en garanteixen l'equitat.
La producci� de b�ns f�sics es basa en dissenys (pl�nols de construcci�) lliures, que cadasc� pot seguir desenvolupant o adaptar a les seves pr�pies necessitats.
L'organitzaci� de la producci� f�sica �s descentralitzada. Pel que fa al m�s essencial, es d�na a nivell local.
La producci� est� orientada a l'�s i a l'usuari: es produeix per viure!
El comprom�s de cada participant prov� de la seva "lliure decisi�": cadasc� tria per ell mateix on i com desitja participar. Aix� exigeix un esfor� d'harmonitzaci� important, per� tamb� proporciona m�s satisfacci�.
La producci� entre iguals es basa en la integraci� i no en l'exclusi�. Evidentment hi ha unes regles, amb les quals les comunitats es doten elles mateixes i que cadasc� ha de respectar, per� les barreres per entrar-hi s�n gaireb� inexistents. Es facilita la participaci�.

Mentre que en l'economia de mercat els b�ns comuns – tot i ser de vital import�ncia – s'han tornat gaireb� invisibles, en una economia dels b�ns comuns les relacions s'haurien d'invertir: els mercats, tal i com estan organitzats en l'economia mercantilista d'avui dia, tindran en el futur un paper m�nim, mentre que els b�ns comuns, els commons i les comunitats de commoners ocuparan el centre de la vida.

Les pistes per actuar

Podem dedicar directament la nostra energia, les nostres institucions i els nostres talents als b�ns comuns i a all� que en constitueix l'ess�ncia : la diversitat de la vida. Podem preguntar-nos sistem�ticament, en relaci� a qualsevol projecte, qualsevol idea o qualsevol activitat econ�mica, si el que aporta a les comunitats, a la societat i al medi ambient �s m�s que no pas el que els en treu.
Podem invertir la tend�ncia actual: fixant-nos uns l�mits i fent un �s sostenible dels recursos naturals, tot i sent pr�digs pel que fa a la circulaci� de les idees. D'aquesta manera podrem beneficiar-nos d'ambdues coses de la millor manera.
Podem trobar maneres intel�ligents de promoure la progressi� de tots, en lloc de concentrar-nos exclusivament en l'aven� individual.
Podem recon�ixer i donar suport material de manera priorit�ria a les activitats que generen, mantenen o multipliquen els b�ns a lliure disposici� de tots.
Podem fer que la participaci� col�lectiva i justa en els dons de la nostra terra aix� com en les realitzacions col�lectives del passat i del present s'institucionalitzi i es converteixi en norma.
Podem rec�rrer a procediments de decisi�, mitjans de comunicaci� i tecnologies transparents, participatius i lliures, aix� com millorar-los.

Mots clau :

Afficher

L039educacioUtilitzaUnaLlicenciaCreative

le 11.02.2014 à 13:45:11

de 193.50.71.234

L'educaci� utilitza una llic�ncia Creatives defectuosa, per Richard Stallman

Autor de la fitxa : H�l�ne Laxenaire - SupAgro Florac

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Idees desenvolupades per l'autor en el terreny de la col·laboració en aquest llibre, aquesta conferència : En aquest article Richard Stallman denuncia l'�s de les llic�ncies CC-BY-NC i CC-BY-NC-SA per als documents pedag�gics i les obres de refer�ncia i insta a fer servir preferentment les llic�ncies CC-BY i CC-BY-SA

Unes llic�ncies Creatives Commons lliures i unes altres no-lliures

Entre les llic�ncies proposades per Creatives Commons, dues s�n veritablement lliures (vegeu. ) :

la llic�ncia CC-BY-SA que autoritza la difusi�, la modificaci�, fins i tot dins d'un marc comercial per� amb l'obligaci� que l'obra que se'n derivi estigui sota la mateixa llic�ncia.
la llic�ncia CC-BY, id�ntica a l'anterior, llevat que no hi ha obligaci� de llic�ncia per les obres que se'n deriven.

Les altres llic�ncies, que no permeten la modificaci� i/o utilitzaci� dins d'un marc comercial, de fet, no s�n lliures.

Les Obres sota llic�ncies CC-BY-NC i CC-BY -NC-SA corren el risc de no poder ser mai difoses dins d'un marc comercial

Les llic�ncies que permeten la modificaci� per� que es no poden utilitzar en un marc comercial (CC-BY-NC i CC-BY-NC-SA) plantegen un problema que s'anir� accentuant amb el temps. De fet, la menci� NC (no comercial) de la llic�ncia Creatives Commons, no prohibeix estrictament la utilitzaci� comercial, nom�s obliga a les persones que vulguin fer un �s comercial de l'obra a demanar-ne l'autoritzaci� a l'autor. Per� el fet de permetre la modificaci� de l'obra multiplica el nombre d'autors, que al cap d'alguns anys poden ser molts i per tant impossibles de trobar per demanar-los la seva autoritzaci�. Richard Stallman proposa una modificaci� d'aquestes llic�ncies per tal que permetin definir la persona a qui es pot demanar l'autoritzaci�.

Les obres que suposadament han de servir per a tasques pr�ctiques han d'estar sota llic�ncia lliure

Per Stallman una obra que ha de tenir una utilitzaci� pr�ctica ha de ser lliure, cas dels programaris o de les classes. Perqu� siguin lliures, els usuaris han de tenir el control absolut de l'obra que serveix per a efectuar la tasca.
Per tant, diferencia les obres que serveixen per a tasques pr�ctiques, entre les quals hi ha els documents pedag�gics, de les obres art�stiques, de divertiment o que reflecteixen un punt de vista. Aquestes estan legitimades pel fet d'estar protegides per una llic�ncia Creative Commons no-lliure.

Nota de l'autor de la fitxa: l'article de Richard Stallman est� protegit per una llic�ncia no-lliure, fet coherent amb el seu discurs ja que es tracta d'un article que expressa una opini�.

Cr�dit photo : Preliminares 2013 (CC BY-SA)

Presentació sintètica de l'autor de l'obra : : Richard Stallman �s un programador conegut i un militant del programari lliure. �s un dels fundadors del projecte GNU i de la llic�ncia p�blica general GNU que tamb� es coneix per l'acr�nim GPL. �s un dels pares del programari lliure.

Cites : Quan una obra ha de servir per efectuar una tasca pr�ctica, els usuaris han de tenir el control d'aquesta tasca, per tant necessiten controlar l'obra ella mateixa. Aix� s'aplica tant a l'ensenyament com al programari. Richard Stallman

Referència bibliogràfica : L?�ducation utilise une licence Creative Commons d�fectueuse, par R. Stallman. Framablog [online]. 31 January 2013. [Accessed�4�February�2014]. Available from : http://www.framablog.org/index.php/post/2013/01/31/stallman-creative-commons-non-commercial

Mots clau :

Afficher

L039escripturaColmlaborativa

le 14.02.2014 à 11:57:24

de 193.50.71.234

L'escriptura col�laborativa

Autor de la fitxa : Outils-r�seaux

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Descripció : Dissenyada com un suport per a la construcci� del saber col�lectiu, la Web 2.0 ha portat a concebre la informaci� de manera profundament diferent . En alliberar l'escriptura de l'univers clos del suport impr�s, ha engendrat una profunda modificaci� en aquest �mbit. Ara mateix �s possible que diferents persones escriguin en el mateix document i al mateix temps! L'�xit que ha obtingut l'Enciclop�dia Viquip�dia, un dels llocs m�s consultats arreu del m�n, ha obert el cam� a noves pr�ctiques d'escriptura. Tot definint-se a si mateixa com un "projecte d'enciclop�dia lliure, escrita col�lectivament", ha demostrat fins a quin punt la col�laboraci� era portadora de qualitat i podia dotar l'escriptura d'una riquesa m�s gran. Riquesa per a la comunitat que es beneficia de la trobada entre punts de vista diferents sobre un mateix tema. Riquesa tamb� per a l'individu que participa en un projecte que el conduir� a elaborar noves estrat�gies d'escriptura i a nodrir-se de noves idees.

Coescriptura, un proc�s dif�cil

Realitzar un escrit en col�laboraci� �s fruit d'un proc�s sovint considerat complex i dif�cil. A l'article
LOWRY, Paul, CURTIS, Aaron and LOWRY, Michelle.A taxonomy of collaborative writing to improve empirical research, writing practice, and tool development. Journal of Business Communication (JBC). 2004. Vol.�41, no.�1, p.�66?99.
i Lowry M.R. expliquen aquesta dificultat pel fet que a l'acci� de l'escriptura individual (que t� com a fonament, segons ells, la planificaci�, la traducci� i la revisi�), l'escriptura col�lectiva hi afegeix tres nivells de complexitat suplement�ria:
1. Intel�lectual
2. Social
3. Procedimental
Aquests nivells corresponen a tres preguntes que l'escriptura col�laborativa suscita:
1. Com posar en com� i harmonitzar els coneixements individuals per produir un saber col�lectiu?
2. Com coordinar els membres i els seus diferents parers per portar b� a terme aquest projecte? Com superar els conflictes socioafectius generats per aquest exercici col�lectiu?
3. Com establir una planificaci� i una conclusi� comunes?

La din�mica de grup: la clau de volta de l'escriptura col�laborativa

En realitat, a part de la dimensi� intel�lectual i de procediment esmentades, el que realment sembla la clau de volta de l'escriptura col�laborativa �s la dimensi� social de la qual en resultar� el "bon funcionament" de la resta. Per "dimensi� social", s'ent�n la capacitat de crear una din�mica de grup que federi tots els membres per a la consecuci� d'un objectiu com� (la producci� d'un text) i en la qual cadascun d'ells trobar� el seu lloc. Una din�mica que facilitar� al m�xim la implicaci� dels seus membres i sense la qual tot projecte cooperatiu est� condemnat al frac�s.
De fet, l'escriptura col�laborativa pot generar conflictes socio-afectius (punts de vista divergents, sensaci� d'�sser jutjats, etc.) que poden resultar dif�cils de superar. L'acte de la coescriptura tamb� requereix:

Un alt nivell d'interacci� rec�proca entre els membres alimentat per intercanvis freq�ents.
Tenir en compte els diferents punts de vista, valorar positivament les aportacions de cada membre de la comunitat, encoratjar la participaci� de tothom, tot tenint present la frase de Paul Ricoeur "La toler�ncia no �s pas una concessi� que jo faig a l'altre, sin� el reconeixement del principi que una part de la veritat se m'escapa."
La capacitat de l'animador per regular els conflictes socials-cognitius generats per les idees i natures divergents.

El treball de l'animador de xarxa ser� justament el d'aportar una converg�ncia dins la comunitat i per tant de crear una din�mica constructiva de treball prop�cia a la implicaci� de tothom:

J-M Cornu - 4. Convergence et conflit

Facilitar la contribuci� de tothom amb el m�tode dels 6 barrets

Per tal d'afavorir la implicaci� de tothom i l'aflorament de noves idees dins del grup, el psic�leg especialitzat en ci�ncies cognitives Edward de Bono va desenvolupar l'any 1987 el m�tode anomenat dels "6 barrets". Partint del postulat que la recerca de solucions passa per sis fases ben definides, el m�tode invita cada membre del grup a explorar durant una reuni� sis maneres de pensar espec�fiques, simbolitzades per sis barrets de colors diferents.
En resum, els objectius s�n :

fer que cada participant percebi una idea, que hi pensi, des d'un angle diferent i aix� fer evolucionar el seu punt de vista sobre una q�esti�;
impedir la censura d'idees noves dins d'un grup;
crear un clima favorable als intercanvis i a la creativitat, afavorir la llibertat d'expressi�;
resoldre col�laborativament els problemes;
oferir una visi� global i aprofundida de la situaci�;

En concret, una vegada plantejada la q�esti�, cada participant revesteix per torn una al�ada diferent posant-se virtualment un barret i comen�ant a explorar noves solucions:

El Barret blanc simbolitza la neutralitat. La persona que el porta simplement s'ha de limitar a enunciar els fets, deixant de banda tot el que pugui tenir a veure amb la interpretaci�.
El Barret vermell: l'emoci�. La persona que el porta declara lliurement els seus sentiments i les seves intu�cions.
El Barret verd: la creativitat. La persona busca alternatives, tot intentant considerar el problema des d'un angle nou.
El Barret groc: la cr�tica positiva. La persona "accepta els somnis i et les idees m�s folles".
El Barret negre: la cr�tica negativa, el judici. La persona enumera les febleses i els riscos que comporta segons ella una idea.
El Barret blau: l'organitzaci�, la canalitzaci� de les idees, els processos. La persona t� com a objectiu prendre dist�ncia del tema enunciat.

Aquest m�tode, que empeny els participants a sortir de la seva manera de pensar habitual, pot revelar-se molt �til en l'�mbit de la realitzaci� d'un escrit col�lectiu.

Tres enfocaments per realitzar un escrit col�laboratiu

Realitzar un escrit col�lectiu es pot fer de diferents maneres, segons tres nivells de col�laboraci�:

Un membre comen�a per redactar un article que tot seguit �s modificat i enriquit per un altre membre i aix� fins a obtenir un "document" considerat complet per el grup i acceptat per consens
Un enfocament m�s cooperatiu que col�laboratiu consisteix en qu� cada participant treballi en una part de l'article. Despr�s les diverses parts produ�des s'enllacen entre elles i s'harmonitzen per formar un sol i �nic article.

Una variant d'aquesta cooperaci� consisteix en qu� cada membre, segons les seves compet�ncies i prefer�ncies, faci una part de la feina. Per exemple, un participant redacta, l'altre corregeix, el tercer rellegeix etc.

Per acabar, potser l'enfocament m�s col�laboratiu �s el que inclou a tots els membres des de la concepci� a la realitzaci� de l'escrit, aquell en qu� no hi ha realment distinci� de rols. D'aquesta manera tothom participa a les diferents fases. Ara ens aturarem en les fases d'elaboraci� que aquest darrer enfocament podria comportar.

Les fases d'elaboraci� : trucs i ast�cies per una escriptura participativa

Cada grup pot trobar el seu propi m�tode, el que m�s li escaigui. No obstant, per tenir alguns punts de refer�ncia, heus aqu� alguns trucs i ast�cies per iniciar una escriptura participativa:

1. Fer viure "una experi�ncia irreversible de cooperaci�"

Res millor per preparar un grup per a la realitzaci� d'un escrit col�lectiu que comen�ar per fer-li viure una "Petita Experi�ncia Irreversible de Cooperaci�" (PEIC). Amb la finalitat de resoldre possibles moments de bloqueig, fer sorgir els primers intercanvis i donar sentit a la pr�ctica col�laborativa. Un dels grans recursos consisteix en utilitzar Etherpad, un servei en l�nea que permet a diverses persones prendre notes simult�niament, en el qual hi posarem continguts imperfectes, erronis, o amb nombroses faltes d'ortografia que cal corregir. Aquest simple fet empenyer� instintivament la gent, malgrat les barreres que puguin tenir, a corregir les faltes. Aquest recurs encara �s m�s efica� quan la falta afecta el nom d'un dels participants: a la preocupaci� per l'ortografia irreprotxable, s'hi afegeix l'ego... El mal ja est� fet: el participant ha viscut la seva primera experi�ncia de col�laboraci�!

2. El brainstorming

Una vegada fet aquest primer pas, es pot escometre una segona etapa organitzant un brainstorming col�lectiu �s a dir una reuni� per recollir idees que permeti reunir tots els punts de vista i les propostes d'escriptura en grup. Aquesta t�cnica incita els membres a verbalitzar les idees, confrontar-les entre ells i reformular-les. A m�s estimula la creativitat. La utilitzaci� d'un mapa mental �s molt efica� per recollir totes aquestes dades, jerarquitzar-les entre elles i oferir una visi� de conjunt. El principi �s simple: l'animador fabrica un mapa mental que recull els punts enunciats per cada membre i els classifica per temes i sub-temes. Es projecta a la pantalla, i aix� permet a tothom veure si falta una dada i aix� intervenir m�s f�cilment. D'aquesta manera es poden fusionar r�pidament les idees i prendre en consideraci� cada punt de vista!
Existeixen nombroses eines de mapa heur�stic, entre les quals es destaca Freeplane per la seva facilitat d'utilitzaci�.

3. La redacci�

Una vegada feta aquesta feina, el grup est� en condicions d'establir un esquema de l'escrit a realitzar. A partir d'aquest esquema, comen�ar� l'aut�ntic treball de redacci�. Abans, pot ser �til provar diferents modalitats d'escriptura (individual o directament en grup, en quin context, etc.) per trobar la configuraci� que millor li convingui al grup. Tamb� �s necess�ria una reflexi� sobre el que indueix a la publicaci� (= exposici�).
La redacci� es pot fer a trav�s d'eines en l�nea que permeten a cada membre editar i modificar el document, millorar el treball en com� d'escriptura i tenir una visi� en temps real de l'estat del document.
Google Document s'adapta b� a la redacci� en petit grup. Permet redactar a diverses mans i al mateix temps un document en l�nea que cadasc� pot modificar i en qu� totes les modificacions s�n autom�ticament integrades a l'escrit de base. L'avantatge d'aquesta eina �s que la feina no es fa mai de manera a�llada i que els participants poden veure la construcci� a mesura que es fa l'escrit i per tant fer evolucionar les idees sobre el tema.
Per un grup m�s gran, el Wiki pot ser una bona opci�. Com Google Doc i Etherpad, tamb� permet publicar instant�niament qualsevol creaci� o modificaci� de p�gina i tenir una visi� de conjunt per� t� altres opcions interessants. De fet ofereix la possibilitat de comentar les p�gines, de tenir una maquetaci� dels continguts m�s visual, de decidir el moment de l'edici� del treball en l�nea i de gestionar l'historial de les redaccions. Per tant permet un treball col�laboratiu potser m�s estructurat.

Petit testimoni d'una experi�ncia d'Animacoop sobre la redacci� col�lectiva

En ocasi� de la formaci� Eines-Xarxes "Animaci� d'una xarxa col�laborativa" (Montpeller, octubre-desembre 2010), els formadors van proposar al grup de participants d'Animacoop de redactar col�lectivament i a dist�ncia, tres articles per la seva newsletter. Els membres del grup tenien l'h�bit de treballar junts i escriure un article els podia permetre fer cr�ixer un b� com�, una creaci�. "Per als formadors, aquest exercici d'escriptura era una mena de repte metodol�gic", expliquen els responsables de la formaci�: "Com medir la capacitat col�lectiva de s�ntesi dels continguts transversals produ�ts durant la formaci�? Segon repte: com motivar els participants envers un treball complementari i amb breus terminis?"

El testimoni dels participants en relaci� a l'experi�ncia (m�tode emprat, etapes de realitzaci�, gesti� del temps) �s pot llegir en l�nea (en franc�s): http://animacoop.net/formation2/wakka.php?wiki=PageArticlerc

Cr�dits illustrations sous licence Creative Commons : by bgblogging, by .

Mots clau :

Afficher

L039usDeLesLlistesATelaBotanica

le 15.01.2014 à 11:16:30

de 193.50.71.234

L'�s de les llistes a Tela Botanica

Autor de la fitxa : Outils-r�seaux

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Testimoniatge : La xarxa Tela Botanica es va constituir a partir de llistes de discussi�.

La primera "tela-botanicae" va n�ixer al mar� de 1999, amb la creaci� de la xarxa. Es recolza en els serveis oferits per Yahoo Groupes. Actualment segueix activa: 1092 membres i 34000 missatges intercanviats des que es va crear, amb una mitjana de 225 missatges al mes (segons l'informe del 8 de mar� del 2010).

Diferents or�gens dels membres

La llista reuneix especialistes i afeccionats, ne�fits i apassionats amb un elevat nivell de coneixements sobre bot�nica. Una persona formula una pregunta i desenes d'especialistes responen, de vegades amb molta precisi�. De ben segur que si haguessin estat reunits entre ells, els intercanvis no haurien estat tan din�mics (per por de ser jutjats pels iguals, l'alt nivell d'entrada en els debats...).

Divisi� en grups tem�tics

A mesura que s'anava intercanviant informaci�, van anar apareixent unes discussions tem�tiques que de vegades creaven una saturaci� de missatges a la llista. El dinamitzador de la xarxa, que pilotava amb atenci�, de seguida va proposar que es cre�s un altre grup de discussi� espec�fic. D'aquesta manera, es van crear m�s d'una cinquantena de grups tem�tics, alguns dels quals van donar lloc a un intens treball cooperatiu i a produccions col�lectives.

S�ntesi de les llistes

L'avantatge de dividir la xarxa en grups tem�tics �s que les persones poden subscriure's �nicament a les discussions que els interessen sense rebre un munt de mails cada dia. L'inconvenient �s que no es t� una visi� global d'all� que passa en el grup. Per tal de posar-hi remei, un dels membres de la xarxa va animar la realitzaci� d'unes : la persona que formulava una pregunta despr�s havia de redactar una s�ntesi amb totes les respostes rebudes.
Es van definir tres nivells de s�ntesi en funci� del nivell de retorn de les informacions.

Nivell 1 – recollida dels missatges. Proporciona tots els intercanvis que hi ha hagut sobre un tema (el tractament consisteix �nicament en aplegar tots els missatges de manera ordenada i fer-ne una neteja de forma).
Nivell 2 – recollida i compaginaci�. S�ntesi interm�dia amb una mica de compaginaci�.
Nivell 3 - s�ntesi. S�ntesi enriquida (amb afegits i controls de les refer�ncies).

I tot aix� sota llic�ncia Creative Commons evidentment!

Unes eines per facilitar i regular els intercanvis

La xarxa tamb� ha implementat unes eines per facilitar l'acc�s a aquestes llistes als nous membres: instruccions d'�s dinamitzades () i un codi de bones maneres (Netiqueta).

Enllaç d'Internet : http://www.tela-botanica.org/

Mots clau :

Afficher

NoHoSabeuPeroEsteuAjudantADigitalitzar

le 15.01.2014 à 11:26:11

de 193.50.71.234

No ho sabeu, per� esteu ajudant a digitalitzar els llibres antics!

Autor de la fitxa : H�l�ne Laxenaire - SupAgro Florac

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Testimoniatge : Gr�cies a reCaptcha, un projecte creat per la universitat americana Carnegie-Mellon, cada cop que us torneu mig guenyos per desencriptar un d'aquells textos retor�ats, per acceptar una inscripci� o enviar un comentari, esteu participant a la millora d'un programa de digitalitzaci� de llibres antics.

Tornem a comen�ar des del principi: qu� s�n els captchas?

Els captchas s�n aquestes paraules completament deformades que us demanen que copieu per tal d'acceptar una inscripci� o una acci� en un lloc internet. El principi del captcha consisteix en trobar una operaci� m�s f�cil d'efectuar per a un �sser hum� que per a un robot, per tal d'evitar que l'acci� que esteu fent pugui ser efectuada autom�ticament mitjan�ant programes-robots. Sobretot per evitar que es puguin crear autom�ticament milers de comptes de correu o de Facebook o inundar un blog amb comentaris per tal de vendre fals Viagra. Tornant a picar el text deformat, esteu demostrant que sou un �sser hum� (nom�s des d'un punt de vista biol�gic, eh?)

El problema de la digitalitzaci� dels llibres antics

Els llibres antics que ja han passat a ser de domini p�blic es podrien posar a l'abast de tothom per internet per� per facilitar la recerca dins d'aquestes obres cal transformar la p�gina escanejada (que �s una fotografia) en un text digitalitzat en el qual es pot fer una recerca. D'aix� se n'encarreguen els programaris de reconeixement �ptic de car�cters (OCR), per� amb aquestes obres es troben amb unes dificultats especials. De fet, estan impresos amb uns car�cters tipogr�fics especials i sovint el temps n'ha fet malb� les p�gines. Per millorar l'�ndex de reconeixement, els programaris de reconeixement �ptic de car�cters (OCR) necessiten "aprendre". �s a dir que cal que els resultats que obtenen siguin confrontats amb els resultats obtinguts per humans per augmentar poc a poc el nombre de signes que poden recon�ixer. Per� per als humans, la feina de transcripci� resulta llarga i feixuga.

I si f�ssim que les coses �tils... encara ho fossin m�s?

Luis Van Ham �s professor a la universitat Carnegie-Mellon a Pittsburgh i treballa en human computation, �s a dir en programaris que fan intervenir el poder de raonament hum� i la velocitat de c�lcul dels ordinadors per a resoldre problemes que ni els humans ni les m�quines podrien resoldre sols (el cas dels programaris OCR n'�s un exemple t�pic). Ha desenvolupat el concepte de jocs amb objectius, en el quals els �ssers humans efectuen operacions �tils tot jugant. Encara que no es tracti d'un joc, el reCaptcha es basa en aquest principi. Cada vegada que descodifiqueu una paraula deformada, extreta de la digitalitzaci� de llibres antics per demostrar al lloc internet que sou un hum�, esteu augmentant la base de dades utilitzada pels programaris de reconeixement �ptic de car�cters i per tant la seva efic�cia per recon�ixer els car�cters digitalitzats dels llibres antics.

Com funciona reCaptcha?

Les imatges escanejades dels llibres antics s�n llegides per dos programaris diferents de reconeixement de car�cters. Quan una paraula �s llegida de manera diferent pels dos programaris, �s considerada sospitosa i s'afegeix a la base de reCaptcha .
Quan se us demana que demostreu que sou un �sser hum� i no una m�quina mitjan�ant un reCaptcha, sempre hi ha 2 paraules, una de m�s deformada que les altres. Una ja ha estat identificada amb certesa amb el programari OCR (�s la que serveix de manera efectiva per demostrar que sou un hum�) i l'altra no (�s la que ajudareu a identificar). A partir del moment en qu� un nombre determinat d'internautes han identificat de la mateixa manera una paraula sospitosa, �s declarada v�lida. �s integrada a la base de dades de les paraules validades de reCaptcha i a la base de dades que el programari d'OCR utilitza per recon�ixer els car�cters dels llibres digitalitzats. Actualment el programari de reconeixement de car�cters de reCapcha ha aconseguit un nivell d'error similar al de l'�sser hum�.

Aleshores, �s una bona obra?

Google va comprar reCaptcha el 2009 i el va instal�lar a les seves p�gines que requereixen aquest tipus de confirmaci�. El poder de Google ha donat molta visibilitat al projecte i n'ha augmentat el nombre de participants. El principal objectiu de Google �s digitalitzar els llibres de Google books per tal de facilitar-ne el posicionament i possibilitar la recerca de text en aquestes p�gines. Per� sembla ser que Google adapta reCaptcha a d'altres projectes i en alguns reCapcha s'han pogut recon�ixer n�meros de plaques de carrers que provenien de Google Street View.

Enllaç d'Internet : http://www.google.com/recaptcha

Mots clau :

Afficher

PrezI

le 17.01.2014 à 17:59:33

de WikiAdmin

Prezi

Autor de la fitxa : Outils-R�seaux et SupAgro Florac

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Com a introducció : Prezi �s un programa de creaci� de presentacions en l�nia. La seva peculiaritat, respecte als programes de presentaci� cl�ssics com Impress o PowerPoint �s que el desenvolupament de la presentaci� no �s lineal. Tota la presentaci� Prezi ocupa un mateix i �nic espai i l'acc�s als diversos elements es fa mitjan�ant el zoom.

Lloc oficial : http://www.prezi.com

Mots clau :

Família d'eines : Animaci�

Presentació : Un exemple: un curs sobre cooperaci� de Jean-Michel Cornu :

Requisits previs :

Crear-se un compte Prezi
Disposar de connexi� a Internet
Disposar d'un programa de lectura amb format Flash instal�lat (per editar el Prezi)

Algunes aplicacions :

Presentaci� d'un projecte, presencial o a dist�ncia
Creaci� d'un suport per a cursos o d'un tutorial disponible en l�nia
Creaci� d'una presentaci� col�lectiva a dist�ncia

Per dominar-ho :

Per aprofundir-hi :

Avantatges :

Presentacions m�s din�miques!
Molt adequada per a presentacions situades en una l�gica d'atenci� (adapto la din�mica al grup). Aquesta noci� �s oposada a la l�gica d'intenci�: condueixo el meu p�blic des del punt A al punt B
Permet una organitzaci� de la proposta sota forma de mapa heur�stic o lineal
Presentaci� descarregable i per tant presentable sense acc�s a Internet
La presentaci� descarregada s'autoexecuta i per tant no necessita un programa instal�lat per activar-se.
Es pot accedir a les presentacions des de qualsevol ordinador connectat a Internet
Permet l'edici� col�lectiva, de manera sincr�nica o asincr�nica

Inconvenients :

En la seva versi� gratu�ta la creaci� nom�s pot fer-se en l�nia
Cal vigilar amb l'efecte "mareig" per l'ab�s dels efectes de rotaci�
Interf�cie: tot en angl�s
En la versi� gratu�ta (no per a usos educatius) totes les presentacions s�n visibles en l�nia, no hi ha espai privat

Llicència : Programari de propietat, Freemium

Utilització : Senzill

Instal·lació : No cal instal�laci�

Afficher

UnaMicaD039openstreetmapTecnicaIMolta

le 17.01.2014 à 17:50:23

de WikiAdmin

Una mica d'OpenStreetMap, t�cnica i molta paci�ncia per a una valoraci� ciutadana i cartogr�fica del patrimoni de garriga

Autor de la fitxa : Manon Pierrel - Association le Collectif des Garrigues

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Testimoniatge : Els membres de l'associaci� Collectif des Garrigues han aconseguit fer convergir dues de les seves actuacions que, a primera vista, semblaven ben allunyades l'una de l'altra. Un proc�s de cartografia participativa que requereix t�cnica, eines i internet... i un recull de coneixements i una valoraci� del patrimoni de garriga, dut a terme per apassionats per la hist�ria, els llibres i la garriga... Els diferents "tipus de persones" s'han trobat al si d'aquest col�lectiu i han aconseguit desenvolupar un projecte com� fant�stic, innovador i molt ric en coneixements! L'objectiu principal d'aquest projecte �s contribuir a una din�mica de xarxa entre els actors de les garrigues, co-elaborant uns mapes interactius (enriquits col�lectivament) com a suport per donar a con�ixer les riqueses patrimonials de la zona, compartir coneixements i posar en valor el territori de les garrigues.

Uns treballs col�lectius desenvolupats pels membres de la xarxa

Els membres de Collectif des Garrigues (350 persones) posen en marxa un treball com� organitzat en diversos "tallers". L'objectiu �s crear, valorar i transmetre uns b�ns comuns (coneixements, fotografies, escrits, reflexions) sobre el territori de les garrigues.
Des del 2010, s'han desenvolupat diversos tallers; per citar-ne nom�s uns quants:

el pilotatge d'un Atlas de les Garrigues (llibre per al p�blic en general co-escrit per tal de recollir tots els coneixements actuals sobre el territori – publicat a la tardor del 2013),
l'enriquiment d'una galeria de fotos compartida,

per� tamb� uns tallers m�s "tem�tics" al voltant de:

les collites a les garrigues i un recull de receptes sobre el territori,
el patrimoni de garriga, pedra seca i cabanes, carboneres i inventaris,
o tamb� tallers de descoberta d'eines, de mitjans sonors o de cartografia participativa.

Els membres de la xarxa que participen en els diferents tallers disposen d'espais a internet (wikis) per a treballar i produir continguts conjuntament i a dist�ncia. Disposen de llistes de discussi�, d'eines de co-escriptura (etherpad), de "programaris" que permeten organitzar el treball (de manera presencial per als aspectes log�stics, o pel que fa a la repartici� de les tasques) i d'eines per a la difusi� dels seus treballs. Molts d'aquests tallers funcionen prou b�, avancen r�pidament, i alguns estan gaireb� acabats (com ara l'Atlas) mentre que cada mes van apareixent nous projectes. Els membres de la xarxa desenvolupen ells mateixos els tallers i animen la participaci� al voltant de les diferents l�nies de treball. Un cop creades les primeres produccions, els treballs es valoren mitjan�ant una difusi� m�s �mplia, especialment a trav�s de la carta electr�nica mensual de la xarxa i el lloc web del col�lectiu, el wikigarrigue.info. Un funcionament que de manera continuada alimenta la voluntat de treballar plegats per aprofundir determinats projectes... i que tamb� porta a fer convergir diversos tallers i a muntar-ne de nous com podeu veure en l'experi�ncia que us presentem.

Els membres de la xarxa han decidit creuar dos dels seus tallers col�lectius...

Dos tallers, un sobre el patrimoni de garriga i un altre sobre cartografia participativa en un territori, es van desenvolupar en paral�lel a partir del 2011. Al 2012 es van organitzar unes trobades convivials en forma d'unes jornades de descoberta i d'intercanvis anomenades Rendez-vous des Garrigues (sortida mensual de la xarxa), i d'un treball en grup a dist�ncia mitjan�ant intercanvis per correu electr�nic i co-escriptura de s�ntesis col�lectives. Ambd�s tallers tenien una organitzaci� i un funcionament propis. De mica en mica van anar trobant un terreny d'experimentaci� interessant on convergir, que va donar lloc a un projecte de cartografia participativa del patrimoni per implicar els habitants en el coneixement i la gesti� del territori on viuen.
Com han treballat els membres de Collectif des Garrigues per tal de fer avan�ar independentment aquests dos tallers? Com van aconseguir crear el vincle m�s endavant?

El proc�s de valoraci� dels coneixements i dels sabers locals

De fet, aquest proc�s de reagrupament dels coneixements i dels sabers sobre les garrigues �s la hist�ria del projecte garriga! Des de l'any 2004, l'objectiu de l'associaci� consisteix en posar a debat el futur del territori, compartir els coneixements adquirits per� escampats sobre les garrigues per aprendre a con�ixer-les millor i d'aquesta manera gestionar-les millor.
Els coneixements de la part anomenada "patrimoni" han augmentat a partir del 2011, amb l'organitzaci� d'una trobada "Rendez-vous des Garrigues" al voltant d'aquest tema. El patrimoni de pedra seca forma part de la identitat de les garrigues i les estructures (associacions o col�lectius) encarregades de valorar i restaurar aquest patrimoni a nivell local tenen problem�tiques similars a tots els racons del territori. S'ha hagut de trobar i dedicar un temps per a la reflexi� col�lectiva per tal de poder avan�ar conjuntament en alguns projectes.
Arran d'aquesta trobada, es van dur a terme algunes accions concretes:

descobrir conjuntament els diferents indrets patrimonials de les garrigues del Gard i de l'Erau. (Cosa que es va fer a partir de la tardor del 2012 amb una trobada "Rendez-vous des Garrigues" sobre el patrimoni a Poussan (34)).
crear un anuari de les associacions especialitzades en el territori per tal d'enriquir les experi�ncies i els intercanvis del grup.
posar en com� els documents realitzats pels actors del patrimoni (fullet de presentaci� dels llocs, estudis i inventaris).

Per dur a terme aquests projectes, els membres de la xarxa han fet servir eines de compartici� de documents (Google drive per les taules excel), i han intercanviat molts correus electr�nics (mitjan�ant la llista de discussi� creada especialment per al grup que treballa en el patrimoni).
A la tardor del 2012, a partir dels intercanvis de la llista es decideix proposar una segona trobada sobre aquest tema. Aleshores sorgeix la idea de disposar d'un inventari de tots els inventaris realitzats al territori de les garrigues sobre el tema de les cabanes per aconseguir un mapa de les zones de cabanes a nivell de tot el territori (400 000 ha).
Un dels membres del grup patrimoni posa el projecte en marxa.

El primer treball es va fer in situ, durant la trobada "Rendez-vous des Garrigues", amb la vintena de persones que hi van participar. La idea consistia en dibuixar en directe els indrets on hi havia cabanes sobre uns grans mapes del territori en paper.
Despr�s, gran part del treball es va anar enriquint gr�cies als intercanvis de mails. Les associacions i estructures interessades es van mobilitzar per disposar del inventari dels inventaris efectuats sobre el territori.
Es va fer un important treball de s�ntesi per tal d'alimentar una taula excel : Determinaci� de les zones riques en cabanes: Gard - Erau.
Per cada departament (Gard i Erau) i per cada entitat paisatg�stica, es va recollir la informaci� seg�ent: si hi havia algun estudi fet (tipus inventari), en cas afirmatiu, el nom de l'autor, l'estructura, el nombre de cabanes (estimat o conegut) i el nombre de les que estaven en bon estat, si aquestes estaven cartografiades o no, i algunes observacions generals.
Paral�lelament ens vam encarregar de recopilar i d'informatitzar el conjunt dels estudis transmesos i de penjar-los a la plataforma d'internet de l'associaci�,
En dos mesos es va poder construir el mapa, que per cert servir� d'il�lustraci� a l'Atlas de les Garrigues.

Un segon taller, la din�mica de cartografia lliure i ciutadana per animar el territori

Per a aquest taller, les associacions Outils-R�seaux, i Tiriad van ser les que ens van motivar per descobrir la din�mica d'OpenStreetMap i tot el que comporta... Ens van proposar una jornada de formaci� sobre OSM seguida d'una trobada "Rendez-vous des Garrigues" al voltant d'aquesta eina i de tot el que podia aportar l'enfocament de la cartografia lliure al territori. Una trobada que tot i ser m�s t�cnica va aconseguir aplegar m�s d'una quinzena de persones. Membres de la xarxa, avantguardistes (!), que van copsar l'inter�s d'aquesta proposta per valorar els seus coneixements sobre el territori.
La formaci� va tenir lloc a Gignac (34) a l'abril del 2012, i va continuar amb unes trobades anomenades "carto-parties" que es van fer en el mateix territori per ampliar la formaci�. En aquella etapa, la idea consistia en que cadasc� s'entren�s a aixecar un pla i a posar-lo en l�nia i tamb� que mica en mica s'an�s especialitzant en la cartografia dels elements que li interessaven (especialment els elements del patrimoni). A cada carto-party, vam aconseguir que hi participessin m�s persones per primera vegada.
A partir de la primavera del 2012, un grup, composat per m�s de quaranta persones, segueix el projecte "cartogarrigue". Disposen d'una simple llista de discussi� per intercanviar informaci� i treballar plegats, per� molt activa i reactiva, i gaudeixen d'uns temps convivials fomentats per la xarxa Collectif des Garrigues, al menys pel que fa a l'organitzaci� i la log�stica.
En primer lloc, el grup "cartogarrigue" va dedicar un temps a aprendre a fer servir l'eina i a construir un discurs com�. M�s endavant es va obrir i es va entrenar a treballar amb la realitat organitzant carto-parties sobre el terreny. La idea de poder cartografiar els elements del patrimoni sorgeix bastant de pressa, sobretot perqu� els membres del grup han creat molts enlla�os entre les seves jornades i el taller de patrimoni que avan�a en paral�lel... S'envien invitacions i cadasc� t� un lloc per aportar els seus sabers i experi�ncies a cadascun dels dos tallers.
Aquest moviment de grup i aquest creuament d'interessos convergeixen en l'elaboraci� d'un glossari OSM adaptat a la garriga on s'inclouen els termes espec�fics del territori (Oliverar, forn de cal�, maset, cabana..) i els tags associats.

Actualment el creuament d'aquests dos processos d�na bones perspectives de col�laboraci�, de projecte com� i de finan�aments

Aquestes dues din�miques creuades han perm�s donar una resposta comuna a una convocat�ria llan�ada per la conurbaci� de N�mes M�tropole en el marc de la seva pol�tica de desenvolupament sostenible per al 2013; "La cartografia participativa del patrimoni per implicar els habitants en el coneixement i la gesti� del seu territori".
El projecte proposat consisteix en organitzar una jornada informativa i d'intercanvi d'experi�ncies sobre la cartografia col�laborativa. Per tal de presentar el proc�s, presentar les experi�ncies de territoris implicats en aquestes din�miques, presentar el glossari de la garriga, per elaborar de manera col�lectiva un programa de "carto-parties" per a tot l'any. La idea consisteix en treballar en estreta col�laboraci� amb el conjunt dels actors d'ambd�s tallers, amb contribuidors d'OSM i amb els referents dels tallers, les associacions o estructures locals interessats en el patrimoni.
Des d'aleshores, han aparegut nous partenariats:

Una col�laboraci� en el m�ster SILAT (Sistema d'informaci� localitzat per a l'ordenament del territori). L'equip docent est� interessat en l'enfocament tem�tic de la seva cartografia per poder cartografiar patrimoni a m�s de fer pl�nols de ciutats o de pobles...
Una col�laboraci� similar amb l'escola de Montpeller SupAgro .
El grup "cartogarrigue" tamb� ser� mobilitzat per tal que aporti la seva experi�ncia per organitzar una "carto-party" amb el centre cultural Carr� d'Art de la ciutat de Nimes...

Per a cadascun d'aquests partenariats, Collectif des Garrigues �s el referent per a l'organitzaci� de cartografies similars a la del patrimoni de les garrigues.

Els tallers continuen independentment l'un de l'altre...

Per al projecte de cartografia lliure del territori, Collectif des Garrigues vol desenvolupar una interf�cie web cartogr�fica mitjan�ant la qual es faria difusi� de mapes tem�tics sobre especificitats o coneixements de les garrigues (geologia, recursos h�drics, riscs d'incendi...) al lloc web de l'Enciclop�dia Viva de les Garrigues. Amb una segona part i una atenci� especial sobre la implementaci� d'una eina participativa per inventariar diferents tipus d'informacions i de dades que afecten el futur ordenament de les garrigues (els despla�aments, els serveis de proximitat, l'agricultura...).
Per al projecte patrimoni, sembla que pot ser interessant continuar les discussions i l'enriquiment de coneixements amb el format de tallers col�laboratius. Especialment per desenvolupar la co-escriptura d'articles i tractar temes com ara la tipologia de les construccions, les cabanes a la literatura o les cabanes i les parcel�les cadastrals... per exemple.

Collectif des Garrigues, una xarxa d'actors al servei del territori de les garrigues del Gard i de l'Erau

Les garrigues s�n riques per la seva fauna i flora diverses i originals, per una hist�ria i una cultura antiga molt lligades als or�gens de les activitats de l'home (pastors i carboners, cabanes i altres construccions en pedra seca), i tamb� s�n riques pels seus paisatges. Menystingudes fins aleshores i sovint considerades com "un punt feble entre la regi� de les Cevenes i el litoral del Llenguadoc" sense un veritable projecte estructurador, les garrigues del Gard i de l'Erau es deixen descobrir i s'organitzen per fer valer la seva identitat.
Aix� doncs, actors del territori (investigadors, pol�tics, gestors, habitants i usuaris) s'han unit per tal d'enriquir els seus coneixements, les seves experi�ncies, amb l'objectiu de millorar la percepci� i el coneixement d'aquestes garrigues per poder actuar en conseq��ncia. Ha nascut el Collectif des Garrigues! "T� com a vocaci� aplegar i valorar les experi�ncies i els coneixements sobre la garriga, contribuir a l'apropament dels actors del territori, i suscitar una reflexi� sobre el futur de les garrigues, preservant-ne i desenvolupant-ne les especificitats tot i respectant els medis naturals i la vida dels seus habitants".

Enllaç d'Internet : http://www.wikigarrigue.info

Mots clau :

Afficher

YeswikI

le 16.01.2014 à 16:32:57

de AMontpellier-651-1-428-106.w92-133.abo.wanadoo.fr

YesWiki

Autor de la fitxa : Outils R�seaux

Llicència de la fitxa : Creative Commons BY-SA

Com a introducció : YesWiki �s un motor de wiki lliure, modular, amb llic�ncia GPL que permet crear i gestionar un lloc Internet o intranet.

YesWiki �s especialment destinat als grups que desitgin disposar d'una eina per cooperar via Internet.

Lloc oficial : http://yeswiki.net

Mots clau :

Família d'eines : Viquis

Presentació : Com el seu pare Wikini, en el qual es basa, YesWiki permet, amb qualsevol navegador web:

crear, suprimir, modificar, comentar p�gines del lloc, sigui quin sigui el nombre d'editors i de p�gines.
gestionar els drets d'acc�s a les diverses p�gines (llegir, escriure, comentar), per usuari o per grup d'usuaris.
elaborar la paginaci� dels continguts de forma intu�tiva i molt visual, sense cap coneixement inform�tic.
publicar de forma instant�nia totes les creacions o modificacions de p�gines.
analitzar, gestionar el conjunt del lloc a partir de funcions simples: mapa del lloc, llistats d'usuaris, llistat de les �ltimes p�gines modificades, etc.

YesWiki tamb� �s:

una possibilitat de tenir uns models de presentaci� adaptables a cada lloc.
la generalitzaci� del principi Wiki a la totalitat del lloc: modificaci� del t�tol, banner, men�s, peus de p�gina, etc. amb un simple doble clic.
un antispam flexible.
la possibilitat d'afegir a una p�gina qualsevol fitxer ofim�tic o multim�dia amb mostra o lectura del contingut per imatges, sons, v�deos, mapes mentals.
un gestor d'extensions que permet afegir noves funcionalitats com ara gestors de bases de dades, paraules clau, microblog, vigil�ncia tecnol�gica compartida, etc.

YesWiki s'instal�la en un servidor Web que suporta PHP 5 i m�s i una base de dades MySQL. Un cop instal�lat, el lloc �s directament operatiu i tot es gestiona en l�nia amb qualsevol navegador web.

Requisits previs :

disposar d'un allotjament Internet PHP / MYSQL

Algunes aplicacions :

serveix per fer-se preguntes existencials!
serveix per fer f�cilment una web potencialment col�laborativa
serveix per dominar la pr�pia p�gina
serveix per q�estionar el tema del poder
serveix per fer intranets
serveix per escriure llibres col�lectius
serveix per muntar projectes col�lectius
serveix per demostrar que els projectes col�lectius s�n viables i efica�os
serveix per desmitificar Internet
serveix per fer bases de dades millor que amb Google formulari
serveix per detectar les persones que volen realment cooperar, (les altres diuen que qualsevol pot canviar el seu nom)
serveix per detectar els inform�tics que veuen en la cooperaci� fallades de seguretat
serveix per treure la contrasenya per actuar
serveix per demostrar que un wiki tamb� pot ser bonic
serveix per enriquir en compet�ncies tot l'equip

Per aprofundir-hi : Documentaci� "per arremangar-se" per instal�lar, configurar...

Cours "Installer Wikini" (en franc�s)
(en franc�s)
Cours "Modifier l'habillage d'un Wikini avec les templates" (en franc�s)
Explorez le site officiel pour trouver des informations techniques, des modules compl�mentaires (en franc�s)

Avantatges :

passatge molt f�cil a l'acte d'escriure
modulable (extensions bases de dades, codis QR, etc...)
les noves funcionalitats ofertes per les extensions ofereixen m�ltiples possibilitats cooperatives.
men�s f�cilment editables

Inconvenients :

cal con�ixer una sintaxi wiki espec�fica
les extensions "tools" tamb� afegeixen complexitat: cal afegir-les nom�s quan el grup est� prou madur.
petita comunitat de desenvolupadors

Llicència : Llic�ncia lliure, Gratu�t

Utilització : Senzill

Instal·lació : Reservat per a Jedis de la inform�tica

Afficher

Filtra : autoformation bureautique coh�rence communication Communiquer et �changer complexit� concept Concevoir et animer un projet coop�ration Cr�er/fonctionner en r�seau d�bat Enseigner/former formation courte formation longue heuristique id�es ils l ont fait initiation m�thode Organiser et planifier Organiser un �v�nement � plusieurs outil Outils-r�seaux Parcours animer un projet coop�ratif Parcours animer un r�seau parcours �a fume Parcours communiquer rendre visible son projet Parcours court animer un projet coop�ratif Parcours formateur 2.0 Parcours introduction coop�ration Parcours r�diger publier Parcours technique Parcours veille collaborative Parcours1 Parcours2 Parcours3 partage Partager et construire collectivement des ressources Partager et diffuser sa veille Produire et g�rer du contenu publication T�l�travailler Travailler ensemble et � distance Veiller Visualiser des donn�es

Com produir un document entre centenars de persones (1� part)

Com passar de la tert�lia de bar a la intel�lig�ncia col�lectiva?

La par�bola dels cecs i de l'elefant 1

De la tert�lia de bar 2 ...

...A la intel�lig�ncia col�lectiva

Els tres principis per construir idees entre molts

La mida dels grups i el rol dels membres 7

La decisi� a posteriori 8

Cartografiar per donar una visi� de conjunt 9

Aplicar aquests principis per produir intel�lig�ncia col�lectiva

M�tode per produir un text col�lectiu entre alguns milers de participants

Establiment de les eines en l�nia

Les eines del debat

Per saber-ne m�s: la Fing, enlla� entre el mail i una xarxa social en Elgg 11

Per saber-ne m�s: grup ADEO, utilitzaci� dels Google grups en push i en pull 12

Les eines de captura i de cartografia textual

Per saber-ne m�s: reorganitzar els nivells a partir de la discussi�

Per saber-ne m�s: Assembl una eina per cartografiar les aportacions 15

Com produir un document entre diversos centenars de persones (2� part)

Constituci� del grup

Invitaci� a participar

Pel que fa a aquells que es desitja especialment tenir al grup

Per saber-ne m�s: exemple de missatges d'invitaci� individual personalitzada

La primera ronda de converses

Per saber-ne m�s: exemple de tres regles breus de funcionament

Vigil�ncia tecnol�gica, comprensi� comuna i disseny: una cartografia iterativa

La pregunta inicial

Les aportacions: des dels "c�mplices" als "reactius"

Per saber-ne m�s: el m�tode dels 6 barrets

La cartografia textual

Per saber-ne m�s: exemple d'un mapa sobre la manera de presentar la cooperaci�

La fi de la fase

La decisi�: el consens aproximatiu

Redacci� del text: relectura col�lectiva

Dropbox

Etherpad

Google Documents (Google Drive)

Introducci� als b�ns comuns

B�ns comuns?

Un b� com� es caracteritza pel fet:

�s bo saber-ho

Arquitectura dels b�ns comuns

Els b�ns comuns fan la qualitat de vida

Els b�ns comuns; eines de creativitat i de cooperaci�

Els avantatges dels b�ns comuns

Un nou model per crear: la producci� entre iguals basada en els procomuns

Les pistes per actuar

L'educaci� utilitza una llic�ncia Creatives defectuosa, per Richard Stallman

Unes llic�ncies Creatives Commons lliures i unes altres no-lliures

Les Obres sota llic�ncies CC-BY-NC i CC-BY -NC-SA corren el risc de no poder ser mai difoses dins d'un marc comercial

Les obres que suposadament han de servir per a tasques pr�ctiques han d'estar sota llic�ncia lliure

L'escriptura col�laborativa

Coescriptura, un proc�s dif�cil

La din�mica de grup: la clau de volta de l'escriptura col�laborativa

Facilitar la contribuci� de tothom amb el m�tode dels 6 barrets

Tres enfocaments per realitzar un escrit col�laboratiu

Les fases d'elaboraci� : trucs i ast�cies per una escriptura participativa

1. Fer viure "una experi�ncia irreversible de cooperaci�"

2. El brainstorming

3. La redacci�

Petit testimoni d'una experi�ncia d'Animacoop sobre la redacci� col�lectiva

L'�s de les llistes a Tela Botanica

Diferents or�gens dels membres

Divisi� en grups tem�tics

S�ntesi de les llistes

Unes eines per facilitar i regular els intercanvis

No ho sabeu, per� esteu ajudant a digitalitzar els llibres antics!

Tornem a comen�ar des del principi: qu� s�n els captchas?

El problema de la digitalitzaci� dels llibres antics

I si f�ssim que les coses �tils... encara ho fossin m�s?

Com funciona reCaptcha?

Aleshores, �s una bona obra?

Prezi

Una mica d'OpenStreetMap, t�cnica i molta paci�ncia per a una valoraci� ciutadana i cartogr�fica del patrimoni de garriga

Uns treballs col�lectius desenvolupats pels membres de la xarxa

Els membres de la xarxa han decidit creuar dos dels seus tallers col�lectius...

El proc�s de valoraci� dels coneixements i dels sabers locals

Un segon taller, la din�mica de cartografia lliure i ciutadana per animar el territori

Actualment el creuament d'aquests dos processos d�na bones perspectives de col�laboraci�, de projecte com� i de finan�aments

Els tallers continuen independentment l'un de l'altre...

La par�bola dels cecs i de l'elefant ¹

De la tert�lia de bar ² ...

La mida dels grups i el rol dels membres ⁷

La decisi� a posteriori ⁸

Cartografiar per donar una visi� de conjunt ⁹

Per saber-ne m�s: la Fing, enlla� entre el mail i una xarxa social en Elgg ¹¹

Per saber-ne m�s: grup ADEO, utilitzaci� dels Google grups en push i en pull ¹²

Per saber-ne m�s: Assembl una eina per cartografiar les aportacions ¹⁵